Quan la tardor arriba al litoral mediterrani, no sempre ho fa amb suavitat. València té gravat a foc el que pot ocórrer quan l'aigua no troba per on escapar. Per això, l'Ajuntament no està esperant que arriben les primeres tempestes: des del passat mes de juny, el Servici del Cicle Integral de l'Aigua du a terme una campanya especial de neteja d'embornals amb l'objectiu de tindre la xarxa de drenatge urbà a punt abans que arriben les pluges de finals d'estiu i principis de tardor.
72.000 punts d'escapament per a l'aigua de pluja
La xifra impressiona: València compta amb aproximadament 72.000 embornals, eixes reixetes en la calçada que, quan funcionen bé, són completament invisibles per al ciutadà, però l'absència o bloqueig de les quals pot convertir un carrer en un riu en qüestió de minuts. La planificació municipal contempla actuar sobre aproximadament 76.700 d'estos elements entre juny i setembre, la qual cosa garantix que cada un d'ells reba almenys una neteja durant el període estival, i que les zones més crítiques siguen ateses amb major intensitat.
El calendari és precís i ambiciós. Al juny es va programar la neteja d'uns 19.200 embornals. Juliol suma altres 17.400. A l'agost la xifra baixa lleugerament, fins als 14.500, i setembre és el mes de major esforç, amb aproximadament 25.600 embornals previstos. No és casualitat que el pic de treball es concentre al setembre: és el mes que els episodis de pluja intensa comencen a ser més probables en l'arc mediterrani.
"Esta previsió permet que tots els embornals de València queden nets almenys una vegada durant este període, i que es reforcen a més aquelles zones que es considera necessari intensificar les labors" - Carlos Mundina, regidor delegat del Cicle Integral de l'Aigua i de Neteja i Recollida de Residus de l'Ajuntament de València
El record de la DANA com a motor del canvi
El 29 d'octubre de 2024, la Comunitat Valenciana va viure un dels episodis de pluges més intensos registrats en la seua història recent, amb precipitacions que van superar en algunes localitats les mitjanes anuals en tan sols unes hores. Els sistemes urbans de clavegueram, dissenyats per a absorbir precipitacions de menor intensitat, es van mostrar incapaços de gestionar els volums excepcionals d'aigua registrats en períodes tan curts. Eixa tragèdia va deixar una lliçó dolorosa i urgent: el manteniment practeiu de les infraestructures de drenatge no és una despesa secundària, sinó una línia de defensa real.
Encara que la configuració atmosfèrica corresponia a una DANA tradicional, la seua extrema virulència va ser impulsada pel canvi climàtic, la causa principal del qual va ser la temperatura anormalment càlida de la mar Mediterrània, resultat d'una tendència d'escalfament sostingut a la tardor de +1,44 °C en les últimes quatre dècades. En eixe context, tindre els embornals nets i operatius deixa de ser un tràmit burocràtic per a convertir-se en una mesura de protecció ciutadana.
Vehicles elèctrics i mesures contra la calor
La campanya no sols té en compte l'aigua, sinó també el foc. Les altes temperatures de l'estiu condicionen tant l'organització del servici com les condicions laborals dels qui l'executen. Per això, l'Ajuntament ha ajustat la distribució dels torns i ha reduït l'exposició dels treballadors en les hores de major temperatura. Per als mesos de juliol, agost i setembre s'han incorporat a més operaris de reforç, amb l'objectiu de garantir la continuïtat del servici durant el període vacacional.
L'equip responsable d'estes faenes compta amb vehicles nous, tots ells elèctrics, la qual cosa permet reduir emissions i millorar l'eficiència dels desplaçaments per la ciutat. Una flota sostenible al servici d'una infraestructura invisible però essencial.
En el fons, esta campanya planteja una pregunta simple però poderosa: ¿quantes inundacions es poden evitar amb una reixeta neta? La resposta no està en els grans titulars, sinó en el treball silenciós dels qui, embornal a embornal, preparen la ciutat perquè l'aigua trobe el seu camí sense convertir-se en una amenaça.