Més de dos dècades després que València apostara per primera vegada per asseure's a una mateixa taula empresaris, sindicats i administració pública per a combatre la desocupació, la ciutat treballa hui en l'elaboració d'un nou Pacte per l'Ocupació. La Comissió Tècnica d'este instrument ja ha celebrat la seua tercera reunió, en la qual s'ha revisat l'esborrany presentat per la Delegació d'Ocupació, Formació i Emprenedoria i incorporat les esmenes dels distints agents, convocant a més una nova trobada per a accelerar la redacció del text definitiu.
Un pacte amb arrels en 2001
No és un mecanisme nou. L'Ajuntament de València va firmar en març de 2001 el primer Pacte per a l'Ocupació a la ciutat, amb l'objectiu fonamental de buscar solucions al problema de la desocupació. Des d'aleshores, l'instrument ha evolucionat i s'ha renovat en diverses ocasions. El Pacte ha sigut un instrument fonamental per a la posada en marxa de multitud de programes, projectes i accions des que va començar la seua marxa. L'acord que ara es negocia vindria a succeir al seté, la vigència del qual ja ha expirat, obrint pas al que podria convertir-se en el huité capítol d'esta història de concertació local.
El Pacte és una ferramenta de concertació a nivell local clau per al desenvolupament i la promoció de l'ocupació dins de la ciutat. Mitjançant la coordinació i el consens de les entitats que formen part de l'acord, s'optimixen tots els recursos de la ciutat dirigits a millorar les oportunitats d'ocupació de les persones. Dit d'una altra manera: no es tracta només de firmar un document, sinó de posar en comú esforços que d'una altra manera actuarien de forma dispersa i, amb freqüència, ineficaç.
El focus, posat en l'ocupabilitat real
El regidor d'Ocupació i Formació de l'Ajuntament de València, José Gosálbez, ha sigut clar sobre l'orientació del nou text. No busca objectius difusos ni grans proclames: vol resultats concrets per a qui busca faena.
"El pacte posa el focus en connectar la formació amb els llocs de faena que oferixen les empreses i facilitar que qui busca faena trobe una oportunitat real" - José Gosálbez, regidor d'Ocupació i Formació i responsable del Pacte per l'Ocupació de l'Ajuntament de València
La frase tanca una crítica implícita a un dels mals endèmics del mercat laboral espanyol: la bretxa entre el que s'estudia o s'aprén i el que les empreses realment demanden. Un desajust que, segons les dades del sector, afecta especialment els joves i els col·lectius amb més dificultats d'inserció. Que un pacte local pose eixe desfasament en el centre de la seua agenda no és un gest menor.
Qui està assegut a la taula
La Comissió Tècnica encarregada de redactar el nou acord no és un òrgan de representació simbòlica. Integra els principals actors del món laboral valencià: la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i els sindicats Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF-CV) i Unió Sindical Obrera (USO), al qual també s'afegí posteriorment el Sindicat Professional de Policies Locals i Bombers (SPPLB). Completen la taula representants de la mateixa Delegació d'Ocupació i Formació i les prefectures dels Servicis Municipals d'Ocupació, Formació i Emprenedoria.
La diversitat dels firmants potencials reflectix la complexitat del repte: unir interessos tan distints com els de la patronal i els sindicats, o els dels funcionaris i els emprenedors, davall un mateix objectiu no és tasca senzilla. Però precisament ací residix la fortalesa del model: quan l'acord arriba, ho fa amb l'aval de tots.
Un model que mira més enllà de València
Els pactes territorials per l'ocupació no són una invenció valenciana. Són una figura reconeguda i promoguda des de fa dècades en el marc de les polítiques europees de cohesió, que aposten per descentralitzar les estratègies d'ocupació i adaptar-les a la realitat econòmica i social de cada territori. La idea és senzilla però poderosa: ningú coneix millor els problemes del mercat laboral local que els qui viuen i treballen en ell.
En eixe sentit, que València treballe ja en un octau pacte —quan moltes ciutats de grandària comparable ni tan sols en tenen un— diu molt sobre l'aposta sostinguda de la ciutat per este model de governança compartida. El repte ara és que el nou text no es quede en paper mullat i es traduïsca en oportunitats reals per als milers de valencians que hui busquen una ocupació digna.