València ha sigut seleccionada com una de les tres ciutats finalistes per a ser Capital Europea de la Innovació 2027, en els Premis iCapital convocats per la Comissió Europea, juntament amb Madrid i Montpeller. Un reconeixement que no arriba del no-res: la ciutat mediterrània porta més de quinze anys construint un ecosistema d'innovació que ara aspira a ser referent en tot el continent.
La cerimònia d'entrega dels premis tindrà lloc el pròxim 3 de desembre a Grenoble, França, i la ciutat guanyadora rebrà un milió d'euros, mentre que les altres dos finalistes obtindran 100.000 euros cada una. Però més enllà dels diners, el que està verdaderament en joc és el títol i la influència que comporta liderar l'agenda d'innovació urbana europea.
Una candidatura que reivindica el dret a innovar al carrer
No és habitual que una candidatura institucional es presente amb un lema tan directe. La proposta valenciana porta per nom València says yes i defén una nova visió europea basada en el dret a utilitzar la ciutat per a innovar. La idea de fons és tan senzilla com ambiciosa: que les voreres, les places, els edificis públics i els servicis municipals deixen de ser mers escenaris i es convertisquen en laboratoris vius on empreses, universitats, emprenedors i ciutadans puguen provar solucions reals.
"València vol fer un pas més i contribuir a definir una nova visió europea de la innovació: el dret a utilitzar la ciutat per a innovar" - María José Catalá, alcaldessa de València
L'alcaldessa ha recalcat que el reconeixement no es limita a l'administració local, sinó que també pertany a les més de 80 entitats que recolzen la candidatura i a totes les persones que treballen per a fer de València una ciutat més innovadora, sostenible i inclusiva. Un recolzament col·lectiu que, en si mateix, ja diu molt sobre el teixit que s'ha anat teixint entorn de la innovació en la ciutat.
L'Urban Sandbox: la ciutat com a camp de proves
Un dels arguments més sòlids de la candidatura valenciana és que no ven promeses, sinó resultats ja en marxa. El València Urban Sandbox —literalment, una caixa d'arena urbana— posa a disposició de projectes innovadors més de 150 recursos de la ciutat, des d'infraestructures fins a espais públics. En menys de dos anys, més de 80 projectes d'innovació han sol·licitat participar en el Sandbox Urbà de València, més de 50 ja han accedit a este entorn d'experimentació per a provar les seues solucions en condicions reals i, a més, la meitat dels projectes finalitzats han arribat al mercat.
¿Quantes ciutats poden dir que els seus carrers són, literalment, un entorn de proves regulat per ordenança municipal? València disposa d'un marc legal específic que permet este tipus d'experimentació, la qual cosa la diferencia de propostes més teòriques i li atorga un avantatge competitiu real enfront dels seus rivals en esta final.
Innovació que mou milions i genera ocupació
L'aposta valenciana també té una lectura econòmica contundent. Segons les dades de la candidatura, 17 milions d'euros d'inversió pública han contribuït a mobilitzar 61 milions d'euros en finançament total, un efecte multiplicador de quasi quatre vegades la inversió inicial. La ciutat compta a més amb 1.689 empreses emergents i més de 20.000 ocupacions qualificades, xifres que situen València en el mapa europeu del talent tecnològic i emprenedor.
Entre els instruments que han fet possible este creixement figuren les subvencions públiques a la innovació, el model GovTech —que implica la mateixa administració com a client i promotor de solucions innovadores— i la compra pública d'innovació, una fórmula cada vegada més estesa a Europa per a impulsar sectors estratègics sense dependre exclusivament del mercat.
Un premi amb història i un palmarés de grans urbs
El premi iCapital se celebra des de 2014 i entre els seus guanyadors històrics figuren ciutats com Barcelona, Amsterdam, París, Atenes, Nantes, Leuven i Dortmund. A elles se sumen Aix-Marseille Provence Metropole, Lisboa i Torí, que s'han alçat amb el títol en les edicions més recents. No és una competició de segona fila: estar en la final ja col·loca València en una elit urbana europea que molt poques ciutats aconseguixen.
El premi identifica ciutats que connecten els ciutadans amb l'acadèmia, les empreses i el sector públic per a traduir eixos vincles en una millora real del benestar social, impulsant al mateix temps una innovació transformadora. Precisament eixa és la filosofia que València ha intentat articular en la seua candidatura: que la innovació no siga un aparador, sinó una ferramenta concreta al servici dels qui viuen en la ciutat.
El 3 de desembre, a Grenoble, se sabrà si eixe argument convenç el jurat. Guanyar suposaria no sols un milió d'euros, sinó la consagració de València com a model europeu de ciutat innovadora, un reconeixement que arribaria avalat per més de quinze anys de treball acumulat i que, en el millor dels casos, podria redefinir com la resta del continent entén la relació entre innovació urbana i qualitat de vida ciutadana.