El turista ideal no existix, però València ha decidit descriure'l. L'Ajuntament de la ciutat ha presentat este dilluns el Decàleg del Turista Responsable, un document de deu punts que establix les pautes de comportament cívic que s'espera de qui visiten la capital valenciana. No és una llei ni un reglament sancionador: és una invitació. Però una invitació que arriba en un moment que la tensió entre residents i visitants ha deixat de ser anecdòtica.
La iniciativa l'ha presentat la regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions, Paula Llobet, davant el Consell Municipal de Turisme, i es canalitza a través de la Fundació Visit València. El context no és fútil: la ciutat va registrar en 2025 aproximadament sis milions de pernoctacions, convertint-se en la segona millor dada de la seua història, i va rebre més de 2,4 milions de turistes. Un creixement que, com en tantes altres ciutats europees, té la seua cara B. Barris com el Cabanyal-Canyamelar, Russafa o El Mercat concentren una part important de l'oferta turística, generant una major pressió sobre el mercat residencial i la convivència veïnal.
Un missatge clar: el visitant també és part de la ciutat
La regidora Llobet ha sigut directa en explicar l'esperit del document. El turista no és un mer espectador que consumix una ciutat des de la distància; durant la seua estada, també forma part d'ella i, per tant, compartix la responsabilitat de cuidar-la. Una idea senzilla, però que amb freqüència es perd entre la lògica del consum turístic més accelerat.
"El Decàleg partix d'una idea senzilla i contundent: qui visita València no és un mer espectador, sinó que durant la seua estada també forma part de la ciutat. Per això, convidem els turistes a integrar-se en la nostra forma de vida local i a disfrutar del destí sempre des del respecte absolut a les persones, els espais públics i el nostre entorn natural." - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
La declaració no és retòrica. Les últimes grans celebracions de la ciutat han sigut qualificades per veus crítiques com a episodis de "col·lapse" pels problemes de mobilitat, massificació i convivència que han patit veïns i visitants. Associacions veïnals han denunciat que la ciutat es mou "entre la massificació descontrolada i el turisme desbocat". El decàleg, en eixe sentit, no naix en el buit: respon a una demanda real.
Consensuat amb el sector i els veïns
El més rellevant d'este document potser no siga el seu contingut, sinó com s'ha elaborat. L'Ajuntament ha reunit en un taller de treball els principals agents del sector turístic i representants veïnals per a construir un text de consens. Han participat entitats com Hosbec, Aptur, Fotur, Hostelería Valencia, l'Associació de Guies Oficials de la Comunitat Valenciana, Cambra València, València Premium i la Federació d'Associacions Veïnals. Poques vegades el sector hoteler i els col·lectius de residents s'asseuen en la mateixa taula; que ho hagen fet ací és, en si mateix, un senyal.
Llobet ha subratllat que l'objectiu és consolidar "un model de gestió basat en la corresponsabilitat real entre residents, sector i visitants", la qual cosa implica que la responsabilitat no recau únicament en el turista, sinó també en les empreses que el reben i en la pròpia administració que gestiona el destí.
Deu punts per a no ser un turista incòmode
El decàleg aborda cinc grans àrees de comportament. En matèria de legalitat, es demana als visitants que contracten exclusivament allotjaments i servicis turístics registrats i legals, una mesura que apunta directament al mercat irregular de vivendes turístiques. A finals de 2025, València comptava amb 5.852 vivendes turístiques registrades i més de 25.000 places disponibles, encara que l'economia submergida en este sector seguix sent un problema sense resoldre.
- Legalitat i regulació: contractar únicament servicis turístics i allotjaments legals.
- Respecte i descans veïnal: mantindre una convivència harmònica, evitant sorolls i comportaments incívics.
- Impuls a l'economia local: donar suport al comerç de proximitat, l'artesania i l'hostaleria local.
- Cura ambiental i patrimonial: protegir el patrimoni històric, fer un ús responsable de l'aigua i l'energia, i prioritzar el transport sostenible.
- Compromís i reputació: compartir una imatge respectuosa del destí en xarxes socials, contribuint a que València siga sent una ciutat acollidora, inclusiva i tolerant.
El sector, ambaixador del missatge
Perquè el decàleg no quede en paper mullat, l'Ajuntament té previst traduir-lo a diversos idiomes i distribuir-lo en tots els canals de la Fundació Visit València, en la xarxa d'oficines d'informació turística i, de forma directa, entre els establiments i empreses associades. La idea és que el mateix sector actue com a corretja de transmissió: que siga l'hotel, el restaurant o l'agència de viatges qui trasllade el missatge al turista des del primer moment de la seua estada.
És una aposta per la pedagogia abans que per la sanció. Ciutats com Amsterdam o Barcelona han optat en els últims anys per mesures més restrictives —taxes turístiques, limitació de llicències, campanyes d'imatge dissuasòria—. València, per ara, tria el to de la invitació abans que el de l'avís. Si este enfocament serà suficient per a frenar les friccions que any rere any es repetixen en els seus carrers i places, és una pregunta que només el temps, i els mateixos turistes, podran respondre.