Set milions d'euros. Eixa és la xifra que l'Ajuntament de València posa este curs damunt la taula per a ajudar les famílies a conciliar faena i criança. No és una dada menor: suposa el major pressupost municipal destinat a esta matèria en tota la història de la ciutat, segons ha destacat l'alcaldessa María José Catalá en presentar el balanç educatiu amb motiu de l'inici del curs escolar 2026-2027.
La jornada arranca amb dos novetats concretes que els veïns poden vore amb els seus propis ulls: l'obertura de l'Escola Infantil Municipal del Cabanyal-Canyameral, amb 34 alumnes matriculats, i el nou CEIP Fernando de los Ríos a Malilla, que acull 202 estudiants repartits en tres línies d'infantil i sis de primària. Este últim centre, amb una inversió de més de 16 milions d'euros, és el relleu de l'històric col·legi municipal que portava el mateix nom.
"L'aposta per la conciliació familiar és una realitat a València, són fets i no paraules. Per primera vegada en la història, l'educació de 0 a 3 anys és gratuïta." - María José Catalá, alcaldessa de València
Una fita històrica: la gratuïtat de 0 a 3 anys
Fins ara, escolaritzar un xiquet menor de tres anys en una escola infantil municipal tenia un cost per a les famílies. Este curs això canvia. Per primera vegada, l'educació de 0 a 3 anys a València és completament gratuïta, una mesura que Catalá qualifica de "fet sense precedents" i que situa la ciutat a l'avantguarda de les polítiques de conciliació a Espanya. No és un xicotet ajust pressupostari: implica reconfigurar el model de finançament de tota una etapa educativa.
A això se suma una ampliació de les ajudes per a l'escola matinera —el servici d'acollida abans de l'horari lectiu—, que fins a este curs només beneficiava els xiquets de 0 a 3 anys. Ara, els alumnes del segon cicle d'infantil, és a dir, els de 3 a 6 anys, també podran sol·licitar estes ajudes. Un pas que, en termes pràctics, pot marcar la diferència en l'organització diària de milers de famílies treballadores.
Les beques menjador, doblades respecte al mandat anterior
Una altra de les dades que crida l'atenció és el creixement de les beques de menjador escolar. El pressupost destinat a esta partida ha crescut un 71%, passant de 3,1 milions d'euros en el curs 2023-24 a 5,4 milions en l'actual. El resultat directe és que més de 6.000 alumnes es beneficiaran d'estes ajudes, el doble que els que les rebien durant el període 2015-2023. Són huit anys de gestió anterior resumits en una comparació que l'actual equip de govern no deixa de subratllar.
En total, sumant beques de menjador, ajudes a l'escola matinera i subvencions per al mes de juliol, l'Ajuntament aconseguix eixos 7 milions d'euros que convertixen esta convocatòria en la més important dels últims anys en matèria d'escolarització infantil.
Tres centres en tres anys, enfront de zero en huit
Un dels arguments més contundents del balanç presentat per Catalá té a veure amb la construcció d'infraestructures educatives. El Pla Edificant va nàixer en 2018 amb l'objectiu d'accelerar la construcció i reforma de centres educatius mitjançant la delegació de competències de la Generalitat Valenciana als ajuntaments. No obstant això, a València, huit anys després, el mapa d'actuacions va continuar sense completar-se: alguns col·legis ja han acabat les seues obres, altres estan finalment en execució i diversos seguixen en fase de projecte o pendents d'una nova tramitació.
L'alcaldessa ho xifra amb precisió: en els huit anys de l'anterior govern municipal, no es va inaugurar cap dels nou centres previstos en el Pla Edificant. Més encara, els projectes es van deixar infrafinançats, la qual cosa ha obligat l'actual consistori a aprovar modificacions pressupostàries per quasi 12 milions d'euros —concretament, 11.928.000 euros— per a poder tirar-los avant.
Enfront d'eixe balanç, el govern de Catalá comptabilitza tres centres educatius oberts o reformats en tres anys: l'ampliació i reforma del CEIP Carles Salvador en el curs 2024-2025 —amb una inversió d'1,4 milions d'euros que va incloure noves aules d'infantil, menjador ampliat i porxos d'ombra—, la nova Escola Infantil El Cabanyal-Canyameral, amb una inversió pròxima a 1,9 milions, i el ja citat CEIP Fernando de los Ríos a Malilla.
Més obres en marxa per al pròxim curs
El pla d'infraestructures no s'atura ací. Per al pròxim curs està prevista la finalització d'altres dos projectes que, segons l'alcaldessa, eren "una reivindicació històrica" dels seus respectius barris: la rehabilitació integral del CEIP Sant Josep de Calassanç, amb un pressupost de 5,2 milions d'euros, i el nou col·legi Sant Àngel de la Guarda, que reemplaçarà un centre actualment en aules prefabricades i tindrà capacitat per a uns 700 alumnes, amb un cost superior als 10 milions d'euros.
Paral·lelament, l'Ajuntament té en marxa la reforma i adequació de l'Escola Infantil Municipal SOLC —prevista per a 2025— i les obres de l'Escola Infantil Municipal Pardalets, que inclou la instal·lació de climatització en totes les seues aules. Una millora que, per a qualsevol família que haja portat un xiquet a una escola sense aire condicionat en un mes de setembre valencià, resulta molt més que un detall.
El pressupost destinat al manteniment dels col·legis també ha augmentat de manera notable: dels 2,8 milions d'euros anuals de la contracta anterior, s'ha passat a 4,9 milions, la qual cosa suposa un increment del 75%. Una xifra que, més enllà del debat polític, té una traducció molt concreta en el dia a dia dels centres escolars de la ciutat. Si les dades es consoliden, el curs 2026-2027 podria quedar en els registres municipals com el punt d'inflexió en la política educativa de València.