Quan el 29 d'octubre de 2024 la DANA arrasà la Comunitat Valenciana, la riuada trencà trams de la xarxa d'aigua potable i el fang obstruí clavegueram i depuradores, generant un risc sanitari crític. Mesos després, en abril de 2025, un tall generalitzat del subministrament elèctric tornà a posar a prova els servicis essencials de la ciutat. Dos emergències en menys d'un any. Dos avisos que l'Ajuntament de València ha decidit no ignorar.
La Junta de Govern Local aprovà este divendres els projectes per a instal·lar grups electrògens en les plantes potabilitzadores de La Presa, en Manises, i El Realó, en Picassent, amb una inversió total de 4.298.305,48 euros. L'objectiu és clar: que l'aigua de l'aixeta continue fluint encara que se'n vaja la llum.
Un escut elèctric per a l'aigua de la ciutat
Les dos plantes potabilitzadores són el cor del sistema d'abastiment d'aigua potable de València i la seua àrea metropolitana. Sense electricitat, eixe cor s'atura. Per això, l'actuació municipal contempla dotar estes infraestructures estratègiques —propietat de l'Ajuntament— d'un sistema de suport elèctric propi que entre en funcionament de forma autònoma davant qualsevol fallada externa: un temporal, una inundació, una avaria en la xarxa o una apagada massiva.
La planta de La Presa s'emporta la major part del pressupost, amb 3.057.282,92 euros, mentre que l'actuació en El Realó arriba als 1.241.022,56 euros. L'execució d'ambdós projectes ha sigut encarregada a EMIVASA, l'empresa mixta local responsable de l'abastiment d'aigua potable en la ciutat.
"L'experiència dels últims episodis d'emergència, com la DANA d'octubre de 2024 i el tall generalitzat de subministrament elèctric registrat en abril de 2025, ha posat de manifest la necessitat de continuar enfortint els sistemes essencials de la ciutat" - Carlos Mundina, regidor delegat del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València
Més de 51 municipis depenen d'este sistema
La transcendència d'esta inversió va més enllà dels límits de la capital. És la ciutat de València l'encarregada de prendre l'aigua del seu origen, potabilitzar-la i distribuir-la a través d'una xarxa hídrica a altres 51 localitats més de la província. Qualsevol interrupció en les plantes de La Presa o El Realó no afecta només les llars valencianes, sinó tot un sistema metropolità que no pot permetre's parades imprevistes.
Precisament per a blindar eixa interconnexió, l'Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (EMSHI) va posar en marxa fa una dècada les obres de connexió d'ambdues instal·lacions, amb una inversió global acumulada de més de 113 milions d'euros. El projecte va incloure la instal·lació de 1.667 metres de canonada per a unir les conduccions de les dos plantes potabilitzadores, completant així una xarxa de més de 240 quilòmetres de grans conduccions. Un sistema pensat per a la redundància, perquè si un falla, l'altre responga.
La resiliència com a política pública
La DANA del 29 d'octubre de 2024 ha obligat a repensar la relació entre aigua, territori i clima. El que aleshores va ser caos, ara s'espera que es traduïsca en planificació. En eixe esperit s'emmarca esta actuació, que l'Ajuntament descriu com a part de la seua estratègia de millora de la resiliència de les infraestructures hidràuliques de la ciutat.
El regidor Mundina va subratllar que "la prioritat és garantir que València dispose d'un servici d'aigua potable segur, estable i preparat davant qualsevol contingència". Una declaració que, a la llum del que s'ha viscut en els últims mesos, sona menys a discurs institucional i més a lliçó apresa. Perquè en una ciutat on els extrems climàtics i les fallades elèctriques han deixat de ser excepcions, tindre un generador propi en la planta que purifica l'aigua pot ser, senzillament, la diferència entre obrir l'aixeta i no poder fer-ho.