El Saló de Plens de la Casa Consistorial de València s'omplí este dilluns d'emoció, orgull i, també, de la rara lucidesa que apareix quan una ciutat decidix mirar-se a si mateixa en l'espill de les persones que l'habiten o que algun dia la van anomenar llar. L'Ajuntament celebrà l'acte solemne de concessió de les seues més altes distincions: els títols de Filla i Fill Predilectes, Filla i Fill Adoptius, i les Medalles d'Or, Bronze i d'Honor de la ciutat. Una cerimònia que, any rere any, planteja la mateixa pregunta implícita: qui som com a ciutat? I que, este any, respongué amb noms que van de la gespa d'un estadi als laboratoris de fertilitat, passant per les aules universitàries i les oficines d'ajuda al refugiat.
Campions del món amb arrels valencianes
Si hi ha un fil conductor en l'entrega dels títols de Fill Adoptiu, eixe és el futbol. Però no qualsevol futbol: el de la selecció espanyola que alçà la Copa del Món en 2026, en el torneig celebrat al Canadà, els Estats Units i Mèxic. Dos dels seus protagonistes tenen les seues arrels a la província de València, i ambdós reberen este reconeixement.
El primer fou Alejandro Grimaldo, nascut a la Pobla de Vallbona i format en les pedreres del València CF i del FC Barcelona abans de consagrar-se a Europa. Son pare, Juan José Grimaldo, recollí el guardó en nom seu i deixà una de les frases més aplaudides de la jornada:
"Orgull com a família perquè València reconega els mèrits de gent que, com Alejandro, es dedica al seu treball i és un exemple a seguir, per la seua dedicació, el seu esforç i per una cosa molt important que intenta sempre transmetre, humilitat." - Juan José Grimaldo, pare d'Alejandro Grimaldo, Fill Adoptiu de la ciutat de València
El segon fou Ferran Torres, nascut a Foios, criat en l'acadèmia del València CF i curtit en el Manchester City i el FC Barcelona. El davanter marcà en la pròrroga el gol que donà a Espanya el títol mundial i, encara que tampoc pogué estar present, sa germana Arantxa recollí la distinció amb paraules que ressonaren en l'hemicicle:
"València és molt més que una terra, és la gent i el que els valors valencians signifiquen." - Arantxa Torres, en nom de son germà Ferran Torres, Fill Adoptiu de la ciutat de València
La ciutat que acull: dos dones, dos històries de pertinença
Junt als futbolistes, l'acte va reservar un espai emotiu per a dos dones les trajectòries de les quals diuen molt sobre el que significa construir una vida a València des de fora. Ángela Nzambi Bakale, membre de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), va arribar des de Guinea Equatorial en 1993 per a completar els seus estudis i mai se'n va anar del tot: porta més de tres dècades vinculada a la ciutat i a l'acció social. En recollir el seu títol de Filla Adoptiva, va agrair "el reconeixement de la ciutat a totes les persones que l'habitem, amb independència d'on procedim, de quins siguen els nostres trets, la nostra cultura o la nostra religió", i va afegir que eixe gest "cobra major importància pel moment que estem vivint".
La catedràtica de Psicologia i exrectora de la Universitat de València Mavi Mestre, primera dona a dirigir esta institució, també va rebre el títol de Filla Adoptiva. La seua intervenció va ser un xicotet tractat sobre la relació simbiòtica entre la universitat més antiga de la ciutat i la mateixa ciutat: fundada pels jurats municipals per a complir la visió de Jaume I, la institució ha complit ja 526 anys.
"La Universitat de València no s'entén sense la ciutat de València, i jo crec que la ciutat de València tampoc s'entendria sense esta universitat que ha complit 526 anys." - Mavi Mestre, catedràtica de Psicologia i exrectora de la Universitat de València
Fills predilectes: de l'esport a la ciència, passant pel Cabanyal
Els títols de Fill i Filla Predilectes van afegir capes addicionals al relat de la jornada. El primer, concedit a títol pòstum, va ser per a José Ballester Gozalvo, fundador i primer president del Levante FC —antecedent de l'actual Levante UD—, nascut al Cabanyal en 1893. Més enllà de l'esport, Ballester Gozalvo va ser un home compromés amb l'educació, la cultura i els valors democràtics. L'actual president del club, Pablo Sánchez, va recollir el guardó i va subratllar que el reconeixement era un "autèntic orgull" per a tots els aficionats llevantinistes.
El segon títol va ser per al metge José Alejandro Remohí, catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València que, juntament amb Antonio Pellicer, va fundar en 1990 l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), el primer centre d'Espanya especialitzat en reproducció humana assistida. Hui, el que va nàixer a València s'ha convertit en una referència internacional. Remohí va recollir el guardó amb emoció visible i va afirmar que el rep «amb humilitat, ja que no sols és meu, sinó també de la meua família, dels meus companys metges i biòlegs que han fet possible tot este camí».
Va tancar el bloc de fills predilectes l'atleta Fátima Diame Diame, especialista en salt de llargada, participant en dos Jocs Olímpics i campiona d'Espanya en pista coberta en 2026, amb ja huit títols nacionals absoluts en el seu palmarés. El seu discurs va ser potser el més directe de l'acte: «Tot el que faig, on vaig, tot representa la meua ciutat. Gràcies a la meua ciutat, al meu entrenador Rafa Blanquer i al centre de La Petxina, on vaig créixer com a esportista, ha sigut tot gràcies a València».
La Medalla de Bronze, per a aquells que volen on altres no poden arribar
La Unitat de Drons del Servici de Bombers de l'Ajuntament de València també va ser reconeguda en l'acte amb la Medalla de Bronze de la ciutat, un guardó que posa en valor la tasca d'un cos que ha incorporat tecnologia d'avantguarda al servici de l'emergència i la protecció ciutadana.
L'acte, presidit per l'alcaldessa María José Catalá juntament amb el regidor de Cultura José Luis Moreno, va començar amb una recepció en el Saló de la Xemeneia, on els guardonats van firmar en el Llibre d'Honor abans de passar a l'hemicicle. Va ser Juan Jesús Vivas, president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, qui va prendre la paraula en nom de tots els reconeguts. La seua intervenció va resumir sense voler-ho l'esperit de tota la jornada: una ciutat que no es definix sols pels seus monuments o la seua gastronomia, sinó per la qualitat humana de qui la construïx cada dia, vengen d'on vengen i facen el que facen.