Dos anys després que el 29 d'octubre de 2024 es convertira en la data més tràgica de la història recent de València, la ciutat fa un pas formal perquè l'oblit no siga possible. L'Ajuntament de València ha instal·lat este dilluns quatre plaques commemoratives de marbre en les portes de les alcaldies pedànies de La Torre, Castellar-l'Oliveral i Forn d'Alcedo, així com en el Cementeri General, en homenatge a les víctimes de la DANA que arrasà la província i que acumula ja 233 víctimes mortals segons l'últim recompte oficial.
Pedra i memòria enfront del temps
Les plaques no són un gest improvisat. La seua col·locació respon a un acord adoptat pel Ple municipal en una sessió extraordinària celebrada el 18 de novembre de 2025, convocada específicament per a articular mesures de memòria, acompanyament i recuperació. El missatge gravat en el marbre ho diu tot amb economia de paraules: "La ciutat de València en homenatge a les víctimes de la DANA. Sempre en el nostre cor" —La ciutat de València en homenatge a les víctimes de la DANA. Sempre en el nostre cor—. Una frase senzilla que, no obstant això, carrega amb el pes de centenars de famílies trencades.
L'elecció de les ubicacions no és casual. Les pedanies de La Torre, Castellar-l'Oliveral i Forn d'Alcedo formen part de l'arc sud del terme municipal de València, una zona colpejada de ple per les riuades. El Cementeri General, per la seua part, es convertix així en un espai de dol institucional, on la ciutat reconeix oficialment els qui ja no estan. El segon aniversari de la DANA del 29 d'octubre de 2024 es complix precisament ara, la qual cosa dona a la instal·lació d'estes plaques una càrrega simbòlica difícil d'ignorar.
Un acord plenari que va més enllà del marbre
L'acord municipal del 18 de novembre de 2025 no es va limitar a ordenar la fabricació d'unes plaques. Va incloure també el condol oficial de la ciutat als familiars de les víctimes i va establir un conjunt de mesures concretes per a acompanyar els afectats a llarg termini. Entre estes destaca la continuïtat del Pla d'atenció psicològica especialitzada i de salut mental, desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Juan Ignacio Muñoz Bastide, que dona cobertura al conjunt de persones afectades i, de manera prioritària, als més de 1.500 alumnes de les pedanies. El servici, segons l'acordat, es mantindrà durant el temps que siga necessari per a afavorir la seua recuperació emocional. Perquè hi ha ferides que no es veuen, però que tarden anys a cicatritzar.
L'acord també recull el compliment del Decret 156/2025 de la Generalitat Valenciana, pel qual es declara el 29 d'octubre com a Dia de Dol Oficial en memòria de totes les víctimes de la DANA, una data que queda així marcada en el calendari institucional de la Comunitat. I no sols això: el text plenari inclou un reconeixement exprés als qui estigueren en primera línia quan tot s'afonava —els Bombers, la Policia Local, Protecció Civil, Creu Roja, el personal municipal i els milers de voluntaris que es van bolcar tant en l'emergència com en la llarga postemergència—.
La memòria com a política pública
La decisió del Consistori connecta amb una tradició que moltes ciutats europees han seguit després de grans tragèdies col·lectives: la instal·lació d'elements físics permanents que ancoren el record en l'espai urbà. No és sols una qüestió estètica ni protocol·lària. La xifra oficial de morts per la DANA es manté en permanent actualització a mesura que els jutjats revisen nous casos, la qual cosa reflectix que la dimensió real de la catàstrofe encara no està completament tancada.
L'Ajuntament també ha acordat donar continuïtat a les conclusions de la Comissió per a l'estudi i recuperació de les zones afectades per la DANA, constituïda a principis de 2025. Una comissió que, més enllà dels titulars del primer aniversari, treballa en silenci perquè la reconstrucció no sols siga material, sinó també institucional i humana. Les plaques inaugurades este dilluns són, en eixe sentit, molt més que quatre peces de marbre: són el recordatori que una ciutat també es mesura per com cuida els seus morts i acompanya els seus supervivents.