El pròxim dilluns 5 d'octubre, el Saló de Plens de l'Ajuntament de València acollirà una de les cerimònies més carregades de simbolisme dels últims anys. L'alcaldessa María José Catalá presidirà la sessió solemne en la qual s'entregaran els Honors i Distincions del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, i el protagonisme principal recaurà sobre una ciutat que, a milers de quilòmetres, porta mesos en l'ull de l'huracà: Ceuta.
Un gest polític amb pes històric
La Ciutat Autònoma de Ceuta rebrà la Medalla d'Honor de la ciutat de València, el màxim reconeixement que pot atorgar el consistori. La distinció serà recollida pel president ceutí, Juan Jesús Vivas, qui a més prendrà la paraula en nom de tots els guardonats en la vetlada. No és un detall menor: que siga ell qui parle pel conjunt dels premiats subratlla la centralitat simbòlica del reconeixement a Ceuta dins d'una cerimònia que, en altres anys, sol estar protagonitzada per figures culturals o esportives locals.
El suport valencià arriba en un moment especialment delicat per a la ciutat nord-africana. Ceuta porta dos mesos enfrontant una greu crisi migratòria, amb milers de persones encara als carrers i més d'un miler de menors sense identificar exposats a situacions de risc. El ministre espanyol d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha subratllat que el que ha ocorregut a Ceuta ha tingut un "impacte zero" en altres Estats membres de la UE, encara que la pressió sobre la ciutat autònoma continua sent enorme.
Va ser en eixe context on l'alcaldessa Catalá va anunciar públicament la concessió del guardó, amb unes paraules que no deixaven lloc a l'ambigüitat:
"No esteu sols" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá va destacar també la "dignitat" del poble de Ceuta i la seua decisió de "no rendir-se" i de "no tirar la tovallola", i va traslladar "tot el nostre afecte, tot el nostre suport i tota la nostra solidaritat" als ceutins. L'acord per a concedir la distinció va ser recolzat en l'últim Ple ordinari de l'Ajuntament, la qual cosa convertix este reconeixement en un gest institucional col·lectiu, no en una decisió unilateral de l'alcaldessa.
Medalles d'Or per a la memòria i la tradició
Però la gala del 9 d'Octubre no s'esgota en la figura de Ceuta. L'Ajuntament entregarà també sis Medalles d'Or que recorren segles d'història valenciana i retraten, cadascuna a la seua manera, el que esta ciutat considera valuós preservar.
- La Coral Juan Bautista Comes, que complix 70 anys de trajectòria i reunix una mitjana de 170 coralistes per temporada. Des de 1958 interpreta la Missa d'infants cada Dia de la Mare de Déu dels Desemparats.
- La Reial Germandat de Sant Antoni Abat, impulsora de la tradició centenària de Sant Antoni, amb la seua benedicció d'animals, la processó de les torxes i les danses valencianes.
- La Festa del Corpus Christi, una de les manifestacions festives més antigues de la ciutat: la primera processó documentada data de 1355 i des de 1372 té caràcter anual. Quasi 700 anys d'història ininterrompuda.
- L'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València, que va celebrar el seu 150 aniversari en 2025 i ha mantingut una col·laboració permanent amb l'Administració de Justícia.
- L'Associació Valenciana de Persones Sordes, per la seua tasca centenària en la defensa de drets i la promoció de la llengua de signes.
- La Comandància Naval de València i Castelló, que ha estat present en els moments més dramàtics: les riuades de 1949 i 1957, i la DANA de 2024, que encara seguix fresca en la memòria col·lectiva valenciana.
La Medalla de Bronze recaurà en la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil, pioners en l'ús d'aeronaus no tripulades en emergències. Han intervingut en búsquedes de persones desaparegudes, dispositius de Falles, incendis forestals en la Devesa del Saler i emergències urbanes com l'incendi de Campanar.
Campions, pioners i una història que arriba a títol pòstum
L'apartat de Fills i Filles Predilectes i Adoptius és, probablement, el més divers en termes de perfils. Apareixen campions del món, una pionera de la medicina reproductiva, una escriptora refugiada i un fundador de club de futbol que portava dècades esperant este reconeixement.
Entre els Fills Predilectes destaca José Alejandro Remohí Giménez, qui juntament al professor Antonio Pellicer va fundar en 1990 l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), el primer centre d'Espanya dedicat en exclusiva a la reproducció humana assistida. Catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia en la Universitat de València, el seu treball ha canviat la vida de milers de famílies. També rep el títol Fátima Diame, atleta especialitzada en salt de llargada, huit voltes campiona d'Espanya i present en dos edicions dels Jocs Olímpics. I, a títol pòstum, José Ballester Gozalvo, nascut en el Cabanyal en 1893, fundador i primer president del Levante FC —origen de l'actual Levante UD—, al qual se li reconeix el seu compromís en l'educació, la cultura, l'esport i els valors democràtics.
Entre els Fills Adoptius, la nòmina no és menys cridanera. Mavi Mestre, catedràtica de Psicologia i primera dona a aconseguir el rectorat de la Universitat de València. Ángela Nzambi Bakale, escriptora natural de Guinea Equatorial, membre de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i resident a València des de 1993. I dos campions del món que el futbol espanyol coneix bé: Ferran Torres, nascut a Foios l'any 2000 i format en el València CF, autor del gol que va donar a Espanya la seua segona Copa del Món en la categoria masculina; i Alejandro Grimaldo, natural de la Pobla de Vallbona, nascut en 1995, la carrera del qual l'ha portat a convertir-se en un dels laterals més reconeguts del futbol europeu.
En definitiva, la cerimònia del 5 d'octubre condensa en un sol acte tot el que València vol reivindicar de si mateixa: la seua memòria històrica, el seu teixit cultural, el seu esport d'elit i, sobretot en este any, la seua voluntat de no mirar cap a un altre costat quan una ciutat germana travessa una de les proves més dures de la seua història recent. El llaç entre València i Ceuta, segellat en una medalla, és també un recordatori que la solidaritat entre territoris no sempre espera que passe la tempesta.