L'Ajuntament de València celebrarà el pròxim 5 d'octubre una sessió plenària solemne presidida per l'alcaldessa María José Catalá per a entregar els Honors i Distincions de la Ciutat 2026, el reconeixement més alt que atorga el consistori i que enguany arriba carregat de noms propis d'enorme pes simbòlic. Abans d'eixa cerimònia, el ple municipal es reunirà este dimarts 29 de setembre per a ratificar la llista de guardonats, una nòmina que combina trajectòries centenàries amb figures de rabiosa actualitat.
Una medalla d'honor per a Ceuta, dos mesos després de la crisi migratòria
La novetat més cridanera d'esta edició és la creació, amb caràcter excepcional, de la Medalla d'Honor de la Ciutat, una figura nova que el reglament municipal permet encunyar quan els mèrits del destinatari no encaixen en les categories habituals. El primer —i de moment únic— receptor d'este guardó és la ciutat autònoma de Ceuta.
La raó cal buscar-la en el que va ocórrer a penes dos mesos arrere. La crisi migratòria de Ceuta de 2026 es va desenvolupar des de finals de juliol, marcada per l'entrada massiva de desenes de milers de persones des del Marroc cap a la ciutat autònoma el 30 de juliol. El Govern d'Espanya va estimar en unes 72.000 les persones que van accedir irregularment a Ceuta entre el 30 i el 31 de juliol, la qual cosa va convertir l'episodi en el major registrat en la frontera. La distinció reconeix, en paraules de la pròpia proposta elevada al ple, "l'esforç, la responsabilitat, la serenitat i la capacitat de resiliència demostrats pel poble de Ceuta davant els esdeveniments extraordinaris produïts entre els dies 29 i 31 de juliol de 2026 i les seues conseqüències, així com el seu compromís amb la convivència i la cohesió social".
La iniciativa va partir del regidor delegat d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos, José Luis Moreno, i va ser aprovada prèviament per la Comissió de Cultura el passat 16 de setembre. El marc legal que empara la creació d'este honor és l'article 1 del Reglament d'Honors i Distincions, aprovat pel ple el 30 de juny de 2022, que permet crear distincions excepcionals per a aquells que no encaixen en els apartats ordinaris. Com en tots els casos, el guardó té caràcter exclusivament honorífic: no comporta cap dret administratiu ni retribució econòmica.
Medalles d'Or per a la tradició i la memòria viva de València
Al marge de la medalla extraordinària, la proposta inclou atorgar la Medalla d'Or de la ciutat a sis entitats profundament arrelades en la vida valenciana. La Coral Juan Bautista Comes rep el guardó en l'any que complix el seu 70 aniversari: fundada el 5 de febrer de 1956, quan va oferir el seu primer concert en el Teatre Principal, compta hui amb aproximadament 170 coralistes per temporada i porta dècades cantant la Missa d'infants de València en la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats.
La Reial Germandat Sant Antoni Abat també rebrà la Medalla d'Or per impulsar la centenària tradició de la festivitat de Sant Antoni, que combina actes religiosos, culturals i de benestar animal amb una creixent dimensió social. En els últims anys, la germandat ha enriquit la seua programació amb la processó de les torxes i les danses valencianes. S'hi suma la Festa del Corpus Christi de València, reconeguda per la seua contribució a la conservació de les tradicions de la ciutat; l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València; l'Associació Valenciana de Persones Sordes; i la Comandància Naval de València i Castelló.
En una categoria inferior, però igualment meritòria, la Medalla de Bronze recaurà sobre la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil, la tecnologia de la qual s'ha convertit en una ferramenta indispensable en la gestió d'emergències modernes.
Fills predilectes: el metge que combat la infertilitat, la campiona de salt i un fundador històric
El títol de fill o filla predilecte, reservat a persones nascudes a València, es concedirà este any a tres personalitats molt distintes entre si. El primer és José Alejandro Remohí Giménez, fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), una institució que va nàixer en la ciutat i s'ha convertit en referència mundial en medicina reproductiva. La segona és l'atleta espanyola Fátima Diame, especialista en salt de llargada i una de les cares més recognoscibles de l'atletisme nacional en els últims anys. El tercer és un reconeixement pòstum: José Ballester Gozalvo, fundador i primer president del Levante FC, el club que amb el pas del temps es convertiria en l'actual Levante UD, rep així un homenatge tardà però just al seu paper fundacional en la història esportiva de la ciutat.
Filles i fills adoptius: els campions del món i dos dones que han marcat València
El títol de fill o filla adoptiva s'atorga a aquells que, havent nascut fora de la ciutat, han deixat una empremta indeleble en ella. Este any, la distinció recaurà sobre quatre noms de perfils molt diferents. Els futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, recents campions del món amb la selecció espanyola en el Mundial 2026, se sumen a la llista amb el mèrit esportiu més alt que pot aconseguir un jugador de futbol. Ambdós han representat els colors d'Espanya en el torneig més seguit del planeta.
Juntament amb ells, la distinció reconeixerà Mavi Mestre, exrectora de la Universitat de València, la trajectòria de la qual al capdavant de la institució acadèmica més antiga de la ciutat la convertix en un referent de la vida universitària valenciana. I a Ángela Nzambi Bakale, escriptora i membre de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), la veu de la qual s'ha alçat en defensa dels col·lectius més vulnerables. Quatre trajectòries radicalment distintes que, a la seua manera, il·lustren la diversitat d'aquells que han fet de València una cosa pròpia.
La cerimònia del 5 d'octubre, emmarcada en els actes de celebració del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, servirà d'escenari per a un reconeixement que, edició rere edició, traça un retrat col·lectiu de la ciutat: les seues tradicions, els seus èxits esportius, el seu teixit cultural i, en este 2026, també la seua capacitat de donar la mà a qui més ho ha necessitat.