L'Ajuntament de València ha anunciat la creació d'una ruta permanent d'art urbà que tindrà com a eix central la rica iconografia del còmic espanyol i valencià. El regidor delegat d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha presentat este projecte en el Centre Cultural Nau 3 Ribes. L'han acompanyat Álvaro Pons i Noelia Ibarra, codirectors de la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-UV i reconeguts especialistes en l'estudi i divulgació del còmic, juntament amb nombrosos representants del sector de la il·lustració i el disseny gràfic.
Esta ambiciosa proposta municipal té com a objectiu principal realçar la transcendència del còmic a València, una ciutat amb una reconeguda trajectòria i un talent excepcional en este àmbit. El projecte ha implicat la selecció i contextualització dels personatges i autors més emblemàtics del còmic nacional i local per a la seua posterior integració en el paisatge urbà. Pròximament, figures icòniques com Pumby, Carpanta, Superlópez, Zipi y Zape, el Capitán Trueno, Mortadelo y Filemón, les Hermanas Gilda o la Familia Cebolleta han començat a adornar les mitgeres visibles de la ciutat, acostant-se a ciutadans i visitants.
El projecte ha plantejat un diàleg intergeneracional entre creadors clàssics, com José Escobar, José Sanchis o Francisco Ibáñez, i destacats il·lustradors valencians contemporanis. Estos últims han sigut els encarregats de reinterpretar les obres més significatives del còmic espanyol i valencià, adoptant una estètica actual i una presentació atractiva per a un públic general, no necessàriament familiaritzat amb el medi. A més, la intervenció ha sigut dissenyada amb flexibilitat per a adaptar-se als distints barris de la ciutat, la qual cosa ha permés la creació d'itineraris temàtics capaços d'atraure un turisme cultural diferenciat.
València, un homenatge a l'art de contar històries
"Des del govern municipal, volem acostar este medi d'expressió artística, fermament arrelat en la nostra cultura popular, a l'espai públic, convertint els nostres carrers en autèntics recorreguts didàctics i turístics de qualitat amb el còmic com a protagonista", ha declarat José Luis Moreno. El regidor ha afegit que "este projecte és un tribut a una forma universal de contar històries, a la creativitat espanyola i valenciana, als personatges de còmic més representatius del nostre acerv cultural, així com a les generacions de lectors que han crescut amb ells".
Moreno ha manifestat que "a través d'esta iniciativa, busquem reivindicar València com a ciutat de còmic, així com la vigència de la seua rica herència narrativa visual, agermanant-nos igualment amb altres referents indiscutibles del muralisme i del 'nové art' com Angoulême i Bruselas". Ha explicat que "volem expandir el futur Centre del Còmic 'Micharmut' més enllà de la seua futura seu, en el centre històric, on partirà la iniciativa per a, progressivament, estendre's a la resta de la ciutat, convertint-se en un museu a l'aire lliure on 'l'art de les vinyetes' s'integre en el paisatge urbà i convisca amb la quotidianitat de la gent".
Els responsables del projecte, Álvaro Pons i Noelia Ibarra, han explicat que "l'objectiu final és projectar al món la imatge de València com a ciutat que valora altament la seua creativitat i la utilitza per a educar i emocionar els seus habitants i visitants. I tot això amb el còmic com a eix fonamental d'una història artística on la nostra ciutat ha destacat des dels anys 50 com una capitalitat fonamental, des de la importància de l'Editorial Valenciana fins a l'actual generació d'autors com Paco Roca, Cristina Durán o Ana Penyas, passant per la renovació estètica en els 80 de la Nova Escola Valenciana".
Els autors han prosseguit afirmant que "el projecte partix precisament d'esta riquesa per a presentar una ambiciosa proposta que aposta per un enfocament multimodal i transmèdia, i que transcendix la funció estètica del muralisme convencional". Han destacat que "així, no sols es perseguix decorar, sinó també generar una mena d''alfabetització visual' en la ciutadania, trencant l'estereotip del còmic com a mitjà exclusivament infantil i reivindicant-lo com un llenguatge capaç d'abordar diferents temàtiques que van més enllà de la cultura popular per a endinsar-se en àmbits com l'assaig, la memòria, la medicina gràfica o el periodisme".
La reconeguda dibuixant Julia Cejas, autora del còmic explicatiu del projecte (El cómic habla del cómic), ha assenyalat: «Em pareix una proposta preciosa. Portar els personatges i les obres més destacades del còmic al carrer perquè formen part del dia a dia de la gent. Que porten records, que desperten curiositat i que posen de relleu la quantitat, la qualitat i la diversitat dels nostres il·lustradors i il·lustradores, a més de portar color i alegrar la vista». En la seua obra, una parella d'amics ha enaltit el còmic com una ferramenta inigualable per a tractar qualsevol qüestió, des de la fantasia i l'aventura fins a la vida quotidiana.
Una experiència divulgativa per a tots els públics
En març de 2024, l'Ajuntament ha encomanat a la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM-UV l'elaboració d'un estudi exhaustiu. Este anàlisi ha tingut com a finalitat identificar les obres i personatges de còmic més emblemàtics que han configurat una iconografia pròpia i han perdurat en la memòria col·lectiva d'Espanya, per a la seua posterior integració en circuits d'art urbà. Com a resultat d'este treball, s'han seleccionat més d'un centenar d'obres i autors de la història del còmic espanyol i, en particular, del valencià, que són idonis per a formar part de la imatge de la ciutat a través dels murals.
La selecció ha abastat tres períodes clau per a assegurar una visió històrica completa:
- 1940-1969
- 1970-1999
- 2000-2020
Per a l'elecció de les obres, s'ha considerat la presència de l'autoria valenciana, garantint que entre un 30% i un 50% dels títols escollits corresponguen a autors o sèries produïdes a València, la qual cosa ha consolidat la ciutat com un centre neuràlgic del còmic. Així mateix, s'ha assegurat una distribució equitativa entre autors i autores, i entre personatges masculins i femenins, mostrant una sensibilitat especial cap a la diversitat.
Entre els títols inclosos, es troben obres tan destacades com Arrugas, de Paco Roca; Estamos todas bien, d'Ana Penyas, o la popular sèrie 13, Rue del Percebe, de Francisco Ibáñez. Cada mural comptarà amb la seua pròpia fitxa tècnica, accessible per mitjà d'un codi QR, que facilitarà informació detallada sobre l'autor, l'argument, el context històric i l'impacte sociocultural de l'obra, així com una bibliografia exhaustiva. Això ha convertit el circuit en una experiència divulgativa per a tots els públics. El projecte compta este any amb una partida de 80.000 euros a través dels pressupostos participatius 'VLC Participa 2025-2026'.
L'Ajuntament ha localitzat una desena de mitgeres visibles en el centre, la majoria de titularitat privada, i ha iniciat els contactes amb els seus respectius propietaris. L'objectiu ha sigut exposar-los de primera mà la naturalesa i l'abast general de l'actuació artística proposada, la ubicació concreta de la mitgera sobre la qual es valora intervindre, les condicions tècniques, organitzatives i d'execució necessàries, i qualsevol altra informació rellevant. També s'ha buscat recaptar la corresponent autorització de la comunitat de propietaris.
València, capital del còmic
Segons l'estudi elaborat per Álvaro Pons i Noelia Ibarra, "el còmic es va consolidar durant el segle XX com un mitjà de masses de gran importància per a una cultura que abandonava les seues formes tradicionals per a internar-se en altres camins i formes. Ja en el segle XXI el còmic ha sigut l'eix d'una transformació de la cultura des de la multimodalitat i l'expansió transmèdia, connectant l'art amb la indústria de l'entreteniment. Esta potencialitat ha fet del còmic un gresol d'iconografies que han passat a l'imaginari col·lectiu per a transformar-se en un bagatge cultural fonamental del nostre temps".
El còmic espanyol ha sigut particularment prolífic en la generació d'estes iconografies. Des de principis del segle passat, amb l'aparició de revistes mítiques com TBO o Pulgarcito, la historieta ha format part de l'acerv popular per a convertir-se en una constant a partir dels anys 40, quan els tebeos han esdevingut una forma d'evasió clau per a entendre les dinàmiques culturals de la postguerra. Revistes com les abans citades han donat lloc a personatges inseparables de la cultura popular: la Familia Cebolleta, Carpanta, Zipi y Zape, Mortadelo y Filemón, les Hermanas Gilda, el Capitán Trueno, el Jabato, entre altres.
El còmic valencià ha exercit un paper crucial en eixe moment. La centralització a València de les principals editorials del sector, com Editorial Valenciana o Editorial Maga, ha afavorit la popularització de personatges que s'han convertit en autèntiques icones de la cultura popular nacional. Així, el Guerrero del Antifaz, Pumby, les Historias del FBI, Purk, l'home pedra o Roberto Alcázar y Pedrín són hui part essencial d'una història cultural necessària per a explicar la nostra evolució social, que no ha d'entendre el còmic com un mitjà exclusivament infantil, sinó com un llenguatge que permet qualsevol expressió.
En els anys 80, la Nova Escola Valenciana ha suposat una renovació formal de gran calat en el còmic nacional i internacional, amb un impacte clau en la construcció de l'estètica urbana de València. L'estil de Miguel Calatayud, Mariscal, Sento, Daniel Torres, Manel Gimeno, Micharmut i Mique Beltrán ha invadit els carrers des de la cartelleria, el disseny i el mobiliari urbà. Un èxit que s'ha prolongat en el segle XXI amb figures de la talla de Paco Roca, Ana Penyas, Miguel Ángel Giner o Cristina Durán, les obres dels quals han guanyat premis de gran importància i han projectat la imatge de la ciutat en el món.