El turisme pot ser un motor econòmic extraordinari o una font de tensió veïnal. La diferència, moltes vegades, està en com es gestiona. Amb este dilema sobre la taula, l'Ajuntament de València va presentar este 15 de juny la Plataforma Intel·ligent de Destí València (PID València), una infraestructura tecnològica que aspira a passar de la promoció turística tradicional a la gestió activa i basada en dades. L'acte va tindre lloc en La Farinera de Las Naves i va reunir representants municipals i de SEGITTUR, la societat estatal encarregada d'impulsar la innovació en el sector.
De la inèrcia a l'estratègia: governar el turisme amb dades
Durant anys, la política turística de la majoria de ciutats s'ha limitat a atraure visitants. Quants més, millor. Però el model comença a mostrar les seues costures: barris saturats, veïns desplaçats i servicis públics baix pressió. València vol plantar cara a eixa dinàmica amb tecnologia. La nova plataforma integra informació de múltiples fonts per a monitoritzar en temps real els fluxos de visitants, anticipar-se als moments de saturació i redistribuir el pes del turisme entre els distints districtes de la ciutat.
"La ciutat assumix el lideratge nacional en implantar un model que utilitza les dades per a governar el turisme en benefici de tot el municipi" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
La regidora va descriure la iniciativa com "el pilar fonamental de la nova política turística institucional" i va subratllar que l'objectiu és un turisme "excel·lent, ordenat i sostenible". No es tracta només de paraules: la plataforma està dissenyada perquè tant l'administració pública com el teixit empresarial puguen prendre decisions recolzades en indicadors precisos, optimitzant els servicis i reforçant la competitivitat del destí.
Tres eixos per a un turisme més equilibrat
La PID València articula el seu funcionament al voltant de tres grans objectius. El primer és la monitorització avançada en temps real: anàlisi contínua d'indicadors clau que permeten anticipar-se a les necessitats de la ciutat i millorar alhora l'experiència del visitant i la qualitat de vida dels residents. El segon és la distribució equilibrada de fluxos: la plataforma incorpora ferramentes per a promoure nous itineraris i diversificar les zones més transitades, de manera que la riquesa generada pel turisme arribe a més barris i no es concentre sempre en els mateixos punts. El tercer és la presa de decisions estratègica: en lloc d'actuar sobre la marxa, l'administració i les empreses comptaran amb dades precises per a planificar amb major eficiència.
Dit d'una altra manera: si fins ara un tècnic municipal podia saber quants turistes visitaren el centre històric l'any passat, amb esta plataforma podrà saber quants n'hi ha ara mateix al carrer Colón i preveure si el dissabte pròxim hi haurà tensions d'aforament al Mercat Central. La diferència entre el retrovisor i el parabrisa.
Finançament europeu i suport estatal
El projecte no naix de zero ni en solitari. La Secretaria d'Estat de Turisme, a través de SEGITTUR, treballa en la creació de la Plataforma Intel·ligent de Destins amb l'objectiu de col·locar Espanya a l'avantguarda dels països turístics, integrant, relacionant i combinant dades públiques i privades per a generar major intel·ligència competitiva en els destins espanyols. Per a això, es destinen 130 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançats amb fons Next Generation EU. Es tracta d'una ferramenta que recull les necessitats que un destí ha d'abordar per a sostindre's econòmicament, socialment i mediambientalment, basada en la recopilació, l'emmagatzematge i l'anàlisi de dades per a transformar-los en coneixement.
València se suma així a un programa estatal que ja compta amb la col·laboració d'altres ciutats espanyoles. Benidorm, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria i Múrcia, entre altres, han participat en el desenvolupament de metodologies vinculades a esta iniciativa. La capital valenciana, no obstant això, fa hui un pas concret i visible: la presentació pública del seu node propi.
Una aposta que arriba en el moment oportú
El debat sobre la gestió del turisme urbà està en el centre de l'agenda política de moltes ciutats europees. Barcelona, Amsterdam o Lisboa porten anys buscant fórmules per a equilibrar l'impacte econòmic del turisme amb el benestar dels seus veïns, amb resultats desiguals. La plataforma proporciona solucions per a la promoció turística, l'accés a informació cultural i d'activitats, la monitorització de l'impacte dels servicis públics i l'anàlisi del comportament del turista, incloent-hi funcions d'intel·ligència predictiva. Eixa capacitat d'anticipació és, precisament, el que diferencia este model dels enfocaments reactius del passat.
Per a Llobet, la presentació de la PID València "constituïx una fita dins del desenrotllament de la plataforma i una oportunitat per a compartir amb l'ecosistema turístic local els avanços aconseguits". El que queda per vore és si les dades, una vegada recollides i analitzades, es traduïxen en decisions valentes: redirigir autobusos turístics, limitar activitats en zones tensionades o invertir en la promoció de barris perifèrics. La tecnologia està a punt. La voluntat política, per confirmar.