Dos anys després de lluir el distintiu de Capital Verda Europea, València aspira ara a un nou reconeixement continental: convertir-se en Capital Europea de la Innovació, el guardó iCapital que atorga el Consell Europeu d'Innovació a les ciutats que millor transformen els seus ecosistemes urbans a través del coneixement i la col·laboració publicoprivada. L'alcaldessa María José Catalá ho va anunciar este dimarts amb una determinació poc habitual en este tipus de compromisos: la ciutat hi concorrerà, va dir, "molt de veres" i "amb l'ajuda de tot l'ecosistema valencià".
L'escenari triat per a l'anunci no va ser casual. Catalá va prendre la paraula durant la clausura de la IV Jornada Comunitat Valenciana cap al futur, organitzada per Europa Press a València, un fòrum pensat precisament per a debatre el model de ciutat que ve. Allí va defendre que el futur de València s'assenta sobre tres grans vectors: innovació, sostenibilitat i qualitat de vida. No com a eslògans, sinó com a línies d'actuació amb dades que els recolzen.
Un ecosistema que ja mou xifres
La candidatura no part de zero. Darrere hi ha una estratègia, la denominada València Innovation Capital, que en només dos anys ha aconseguit mobilitzar més de 61 milions d'euros en projectes innovadors a partir d'una inversió pública inicial de 17 milions. Una palanca multiplicadora que, en termes pràctics, ha consolidat un teixit de 1.700 empreses innovadores actives i més de 20.000 ocupacions qualificades a la ciutat.
Per a entendre l'envergadura del premi al qual aspira València, convé saber que el guardó iCapital —impulsat per la Comissió Europea en el marc del programa Horitzó Europa— porta més d'una dècada reconeixent ciutats com Barcelona, Amsterdam, París, Lisboa o Torí. La categoria principal està oberta a ciutats amb més de 250.000 habitants, i la ciutat guanyadora rep un milió d'euros. No és només un premi: les ciutats guanyadores i finalistes es beneficien de reconeixement a nivell europeu com a líders en innovació urbana, suport financer i oportunitats per a connectar amb altres ciutats a través de la xarxa iCapital Alumni. La convocatòria per a l'edició de 2027 té termini fins al 4 d'agost de 2026.
"Quan parlem del futur de València no parlem d'un horitzó abstracte ni de grans paraules, sinó de decisions concretes, inversions que arriben als barris i oportunitats que milloren la vida de les persones" - María José Catalá, alcaldessa de València
Rècord d'inversió i deute en mínims
L'alcaldessa arribà al fòrum amb números frescos davall el braç. Només en els cinc primers mesos de 2026, l'Ajuntament ha executat 58,3 milions d'euros, una xifra que supera en quasi un 70% la inversió registrada a la mateixa data de 2023. La dada no és un accident: en l'últim exercici complet, la inversió en barris superà els 200 milions d'euros, i tot això en un context de baixada d'impostos durant tres anys consecutius i reducció del deute municipal a mínims històrics. Dit d'una altra manera: més obra, menys càrrega fiscal i menys deute al mateix temps. Una combinació que els seus crítics porten mesos intentant rebatre.
El Gulliver que ve i 58 milions per al Túria
La innovació no fou l'únic titular de la jornada. Catalá anuncià també que el gran parc infantil Lilliput de Gulliver tindrà el seu lloc en el Jardí del Túria, completant una trilogia junt amb l'actual Gulliver i el futur Vaixell de Gulliver en el Parc de Desembocadura. El projecte, finançat per l'IVO (Institut Valencià d'Oncologia), és un exemple d'eixa col·laboració publicoprivada que l'alcaldessa defensa com a model: l'institut amplia la seua capacitat assistencial i, a canvi, la ciutat rep un equipament d'ús social.
I per a qui crega que el Jardí del Túria ja ho té tot, l'alcaldessa guardava una altra xifra: 58 milions d'euros d'inversió per a protegir, renovar i millorar el parc lineal urbà més llarg d'Espanya, coincidint amb el cinquanté aniversari de la cessió de l'antic llit als valencians. El primer projecte ja està aprovat: 16 milions per a la rehabilitació integral dels trams X i XI, entre el Pont de les Flors Rita Barberá i el Pont de l'Àngel Custodi, amb renovació de paviment, fonts i la reforma completa de la font del Palau de la Música.
El Digital Summit com a carta de presentació
En este camí cap a la candidatura europea, el València Digital Summit 2025 ja funciona com a aparador. L'encontre tecnològic s'ha consolidat com a referència internacional, amb un impacte de 26 milions d'euros en l'economia valenciana i la presència de més de 3.000 startups de tot el món. És, en bona mesura, la imatge que la ciutat vol projectar quan presente el seu dossier davant Brussel·les.
Catalá va tancar la seua intervenció amb una frase que apunta tant a la candidatura europea com al debat polític intern: "Enfront de qui han triat el bloqueig, nosaltres triem la gestió; enfront dels murs, els projectes". Una declaració d'intencions que resumix bé el to del seu mandat: els premis iCapital reconeixen ciutats que impulsen la innovació des de distints nivells de govern, valorant la implicació d'agents públics i privats, el suport a l'emprenedoria i l'aplicació de polítiques orientades a servir de referència per a altres ciutats europees. Si València aconseguix convertir tot este relat en candidatura sòlida abans del 4 d'agost, la ciutat podria protagonitzar en 2027 un dels reconeixements més cobejats del mapa urbà europeu.