L'Ajuntament de València ha fet un pas que molt pocs consistoris espanyols han fet encara: aprovar un marc propi de principis per a l'ús de la intel·ligència artificial en la gestió municipal. La Junta de Govern Local ha donat llum verda al primer decàleg de l'Ajuntament de València sobre IA, un document de deu normes que establix com esta tecnologia ha d'incorporar-se als servicis públics sense perdre de vista les persones que, al final del dia, són qui els necessiten.
Un canvi de model, no una compra tecnològica
La distinció pot paréixer subtil, però no ho és. El decàleg aprovat planteja la intel·ligència artificial no com una adquisició de programari, sinó com un canvi de model organitzatiu que exigix lideratge institucional i visió de futur. La regidora d'Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d'Inversions, Paula Llobet, ho va resumir sense embuts en la presentació de l'acord:
"La intel·ligència artificial no és una ferramenta més; és un canvi de model que exigix lideratge, governança i visió de futur" - Paula Llobet, regidora d'Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
El primer principi del document ho deixa clar des de l'arrancada: es tracta d'una IA centrada en les persones, desenvolupada i utilitzada conforme al marc europeu, amb ple respecte als drets fonamentals, la dignitat humana i els valors democràtics. No és una declaració buida. El Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial no és una recomanació ètica, sinó una norma amb obligacions concretes, amb terminis i amb sancions. Va entrar en vigor l'1 d'agost de 2024 i serà plenament aplicable el 2 d'agost de 2026. En eixe context, el decàleg de València no arriba tard; arriba just a temps.
Supervisió humana i transparència, no negociables
Un dels eixos que vertebra el document és la responsabilitat del sector públic com a garant que cap decisió quede en mans exclusives d'un algoritme. El consistori assumix explícitament la supervisió humana de les decisions automatitzades, la transparència dels sistemes utilitzats i l'avaluació contínua dels seus resultats. No és un detall menor: l'obligació de garantir competències suficients en IA s'aplica a tots els empleats públics que interactuen amb sistemes d'IA, des del funcionari que usa un chatbot d'atenció ciutadana fins al directiu que decidix implementar un sistema de scoring automatitzat.
Les organitzacions públiques hauran de desenrotllar marcs interns inspirats en principis com la transparència, la traçabilitat, l'avaluació sistemàtica de riscos i la supervisió humana dels sistemes automatitzats. El decàleg valencià s'avança precisament a eixa exigència, construint el marc abans que la pressió regulatòria europea l'impose des de fora.
Ningú es queda arrere: formació gratuïta per a la ciutadania
Si hi ha un compromís que distingix este document d'un simple protocol intern, és el que apunta cap a fora de l'ajuntament. El consistori es compromet a formar gratuïtament la ciutadania, amb atenció específica als col·lectius amb major risc d'exclusió digital. La bretxa digital existix, i no distingix entre els qui no tenen accés a internet i els qui, tenint-ne, no saben com conviure amb tecnologies que ja estan prenent decisions sobre les seues vides.
El decàleg també inclou la participació activa del personal municipal, assumint la seua formació i requalificació, a més del diàleg permanent amb la plantilla. La introducció de la IA genera desconfiança entre els empleats públics, que temen l'automatització de les seues funcions, i una estratègia d'acompanyament del canvi és essencial per a superar esta resistència. L'ajuntament ho reconeix i ho integra en el seu full de ruta.
Dades sense extractivisme i ambició europea
El decàleg inclou també un concepte que mereix atenció: el paper de la ciutat com a agregadora de dades, però de forma no extractiva. En un moment que les dades dels ciutadans s'han convertit en l'actiu més valuós del segle XXI, la diferència entre una administració que les gestiona per a la seua ciutadania i una altra que les explota per a tercers no és filosòfica, és política. L'objectiu és minimitzar les dependències externes, reforçar la resiliència operativa i assegurar que les dades importants es gestionen baix normativa europea.
El document tanca amb una aspiració ambiciosa: convertir València en referència europea en intel·ligència artificial aplicada. Per a això, el consistori aposta per la col·laboració amb universitats, centres d'investigació i entitats europees de computació, així com pel suport actiu al teixit econòmic de la ciutat. L'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial ja definia com a objectiu estratègic establir un marc ètic i normatiu que reforce la protecció dels drets individuals i col·lectius, garantint la inclusió i el benestar social. València traduïx ara eixe mandat al nivell municipal.
Una estratègia que ja estava en marxa
El decàleg no naix en el buit. L'Ajuntament ja compta amb el Comité d'Ètica i Governança de la Intel·ligència Artificial (CEGIA) i amb l'Oficina Tècnica d'IA i Dades, desenvolupa projectes basats en models oberts i verificats, i manté acords de formació. El document aprovat no inaugura una estratègia: la consolida i li dona forma escrita, donant-li la solidesa institucional que una aposta d'este calat requerix.
La intel·ligència artificial ha entrat en una nova fase marcada per regles, responsabilitats i exigències tant clares com inevitables, i el debat ja no gira només entorn de què pot fer la IA, sinó de com ha de fer-se i baix quines condicions. En eixe escenari, València tria ser protagonista abans que espectadora, apostant per una governança que pose la tecnologia al servici de les persones i no al contrari.