Cada diumenge de matí, centenars de venedors despleguen les seues parades i milers de curiosos es llancen a buscar antiguitats, ferramentes, llibres i tota classe d'objectes al Vell de València. Este diumenge 21 de juny, eixe ritual setmanal estrena escenari: l'Ajuntament ha culminat una renovació integral de les instal·lacions del recinte per valor de 264.158,73 euros, que inclou nous lavabos accessibles, oficines de vigilància i marquesines en els accessos. Una inversió que arriba, segons reconeix el mateix consistori, després d'anys de demanda per part dels venedors.
Un mercat amb segles d'història que per fi té servicis del segle XXI
La història del Vell de València és quasi tan antiga com la mateixa ciutat. Segons les cròniques històriques, en el seu origen va ser un soc musulmà al qual el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar un mercat setmanal després de la conquesta cristiana. Durant dècades va estar ubicat en les immediacions de l'estadi de Mestalla, fins que en 2020 es va executar una reubicació estratègica per a donar-li més espai i descongestionar la zona de l'estadi. Eixe trasllat va ser acompanyat d'una inversió milionària en infraestructures. Ara, sis anys després, li toca el torn a les instal·lacions auxiliars: les que fan que un mercat funcione de veritat.
En l'actualitat, el recinte té capacitat per a 517 parades i és una espècie de bagul dels records on es pot trobar de tot: des de ferramentes fins a antiguitats, roba o relíquies. Està obert els diumenges i també els dies festius, amb horari de 9:00 a 14:00 hores. Un espai d'eixa envergadura, amb eixa afluència, sense lavabos públics dignes ni cobertura en els accessos. Fins ara.
Què inclou la reforma: contenidors reciclats i accessibilitat total
La intervenció, impulsada pel Servici de Mercats municipal, ha transformat l'interior de la plaça d'Amelia Chiner, enclavada entre l'avinguda dels Tarongers i els carrers de Lluís Peixó i Yáñez de l'Almedina. Les obres han donat lloc a dos mòduls auxiliars que alberguen oficines per al personal de vigilància i control, a més de lavabos públics diferenciats per a hòmens, dones, infància i persones amb mobilitat reduïda. També s'han instal·lat marquesines de protecció i il·luminació en els principals accessos al recinte.
Un dels aspectes més cridaners del projecte és la seua aposta per la sostenibilitat: els nous mòduls auxiliars han sigut construïts a partir de contenidors marítims tipus High Cube reutilitzats, condicionats amb aïllament tèrmic interior i adaptats a la normativa vigent. Una solució que no sols reduïx l'impacte ambiental de l'obra, sinó que també acurta terminis i costos respecte a una construcció convencional.
La veu de l'Ajuntament: "una demanda històrica dels venedors"
"Amb la posada en marxa d'estes noves instal·lacions donem resposta a una demanda històrica dels venedors i millorem de manera substancial les condicions d'un dels mercats més emblemàtics de la ciutat" - Santiago Ballester, regidor de Comerç i Mercats de l'Ajuntament de València
Ballester també ha posat l'accent en l'impacte quotidià de la reforma, assenyalant que "la millora de les infraestructures contribuïx a oferir un entorn més còmode, higiènic i segur per a tots, afavorint el correcte desenrotllament de l'activitat comercial i millorant l'experiència de compra dels visitants". I ha emmarcat la inversió en una estratègia més àmplia: "Seguim treballant per a modernitzar els mercats municipals i extraordinaris de València, perquè són espais que generen activitat econòmica, ocupació i dinamització social."
Més que un mercat ambulant: un espai de cohesió urbana
Enclavat en l'Avinguda dels Tarongers, el Vell de València és un fascinant mercat dominical que, amb una tradició arrelada, s'ha convertit en una icona de la ciutat, atraient visitants àvids de descobrir tresors únics en un ambient animat i ple d'història. No és un espai qualsevol: és un d'eixos llocs on la ciutat es troba amb si mateixa cada setmana, on conviuen el col·leccionista veterà, la família que passeja i el turista que busca alguna cosa que no trobarà en cap tenda.
Que un mercat d'eixes dimensions haja arribat fins a 2026 sense uns lavabos accessibles o sense oficines de control dignes diu alguna cosa sobre les prioritats històriques de l'administració. Que ara es corregisca eixa carència, amb criteris de sostenibilitat i accessibilitat universal inclosos, diu alguna cosa diferent. La inauguració d'este diumenge no és sols un tall de cinta: és la posada al dia d'una institució popular que, diumenge a diumenge, seguix sent part del teixit viu de la ciutat.