València va viure anit una nit que tardarà molt a oblidar. Trenta mil persones es van congregar en la plaça de l'Ajuntament per a seguir en pantalla gegant la final del Mundial 2026 i veure com Espanya es proclamava campiona del món per segona vegada en la seua història, setze anys després de la gesta de Sud-àfrica 2010.
Una plaça que es va convertir en estadi
Des de primera hora de la vesprada, molt abans que sonara el xiulet inicial, milers d'aficionats ja prenien posicions en el centre de la ciutat. La plaça, d'ordinari un espai de trànsit, es va transformar en una cosa que no té un altre nom: un estadi a l'aire lliure. A les 21 hores, quan va arrancar el partit en el MetLife Stadium de Nova Jersey, el compte arrere ja havia acabat. Els 30.000 aficionats concentrats en l'Ajuntament van seguir en directe cada jugada d'una final que es va resistir a resoldre's en els 90 minuts reglamentaris.
Espanya va derrotar l'Argentina per 1-0 en una dramàtica final. Després d'un intens empat sense gols durant el temps reglamentari, que el conjunt europeu va imposar condicions però no va aconseguir trencar el cadenat sud-americà, el partit va haver d'estendre's fins a la pròrroga. Enzo Fernández va rebre una targeta roja al final dels 90 minuts, que els vigents campions no van aconseguir realitzar ni un sol tir a porta. La tensió, palpable a milers de quilòmetres de distància, es mastegava en cada racó de la plaça valenciana.
El gol que val una estrela
I aleshores va arribar ell. En el minut 105, el jugador espanyol Ferran Torres va marcar el primer —i únic— gol d'Espanya amb un xut d'esquerra que va posar la seua selecció per davant en la final de la Copa del Món 2026. Després d'una recuperació en bloc alt, Pedro Porro va enviar una centrada profunda que va ser connectada per Nico Williams cap al centre de l'àrea; Ferran Torres, qui havia ingressat de canvi, es va anticipar a la saga defensiva i va definir amb un potent remat de cama esquerra per a batre el marc argentí.
El davanter valencià, precisament valencià, va marcar el gol que va desfermar l'eufòria en la seua pròpia ciutat. Torres va quedar així immortalitzat en la història, igual que Andrés Iniesta en 2010. La plaça sencera va rugir. Després de proclamar-se campió del món, Torres va destacar que el "gol ha sigut de 47 milions de persones", no seu, i va recordar que havia sigut "molt criticat al llarg del Mundial".
L'alcaldessa, en el balcó de la història
L'alcaldessa de València, María José Catalá, acompanyada per la regidora d'Esports, Rocío Gil, i els regidors Jesús Carbonell i Juan Carlos Carbonell, seguí el partit des del balcó de l'Ajuntament, amb la camiseta blanca de la segona equipació de la selecció. No era una nit per a trages de protocol.
"És preciós vore la plaça de l'Ajuntament com està hui, plena de gent, que està mirant ací el futbol, que ha quedat amb els amics, en un ambient de molta cordialitat, molta bona harmonia i molt bon rotllo" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá també volgué subratllar el poder cohesionador del futbol: "Que tota Espanya s'unisca entorn de la selecció en este moment és preciós i que València s'adherisca a eixa força que estem enviant-li a la nostra selecció és impressionant".
Focs artificials i festa per tota la ciutat
Quan l'àrbitre xiulà el final, la plaça no es buidà: s'encengué. Des de la terrassa del consistori es llançaren focs artificials que il·luminaren el cel de València mentre la celebració s'estenia pels carrers dels voltants i, després, per tota la ciutat. El mateix escenari que ja acollí grans moments col·lectius tornà a demostrar que hi ha poques coses capaces de reunir tanta gent amb tanta alegria.
El migcampista Rodri Hernández fon elegit millor jugador, Baló d'Or, del Mundial 2026. La primera estrela, amb Vicente del Bosque, fon a Sud-àfrica 2010. Des d'aleshores, Espanya no havia aconseguit passar ni una sola eliminatòria en un Mundial. Setze anys d'espera que València, com la resta del país, tancà anit amb foc, confeti i la certesa que nits així justifiquen, amb escreix, qualsevol matinada.