Els semiconductors ja no són només cosa de grans potències industrials o de gegants tecnològics assentats a Taiwan o Silicon Valley. Són també, cada vegada més, una qüestió de política local. I València ho sap. L'Ajuntament de València, a través de València Innovation Capital i amb la col·laboració de València Silicon Cluster, ha presentat una contribució formal a la consulta pública de la Comissió Europea sobre la futura European Chips Act 2.0, el gran redisseny de la política europea de semiconductors que Brussel·les va posar damunt la taula el passat 3 de juny de 2026.
La proposta no és una declaració de bones intencions. És un full de ruta concret amb el qual la ciutat es proposa com a territori pilot, node tecnològic o espai d'experimentació per a un dels projectes més ambiciosos que contempla la nova normativa: el bessó digital europeu de la cadena de subministrament de semiconductors. La idea és tan tècnica com estratègica: crear una rèplica digital de tota la cadena de producció de xips per a anticipar colls de botella, gestionar crisis de subministrament i enfortir l'autonomia tecnològica del continent.
Un buit en el mapa que no existia
Per a entendre l'aposta valenciana cal tindre en compte el context. La Comissió Europea va adoptar la proposta de Chips Act 2.0 el 3 de juny de 2026, amb noves mesures per a impulsar la indústria de xips, reduir dependències estratègiques i donar suport a la producció avançada a la UE. La UE continua depenent de tercers països en àrees clau com la fabricació avançada de xips o el disseny de semiconductors. Una dependència que va quedar brutalment exposada durant la crisi de subministrament de 2021, quan l'escassetat de microxips va paralitzar línies de muntatge d'automòbils a tota Europa.
A nivell europeu, la Chips Act original va contribuir a mobilitzar més de 52.000 milions d'euros en inversió pública i privada, va crear aproximadament 46.000 llocs de treball directes i indirectes i va reforçar la capacitat d'investigació i innovació en semiconductors. Ara, amb la segona versió de la llei, Brussel·les vol anar més lluny. I València no vol quedar-se fora d'eixa conversa.
La iniciativa forma part del Paquet de Sobirania Digital de la Unió Europea i perseguix reforçar la posició del continent en el mercat dels semiconductors avançats, considerats un element essencial per a sectors com les telecomunicacions, l'automoció, la intel·ligència artificial, la defensa o la computació d'alt rendiment.
Les ciutats també compten, o haurien de fer-ho
L'argument central de la contribució valenciana és, alhora, senzill i políticament incòmode per a les institucions europees: les polítiques de semiconductors es dissenyen a Brussel·les, però es materialitzen en les ciutats. És ací on viuen els enginyers, on s'instal·len les empreses, on les universitats formen el talent i on els ajuntaments gestionen el sòl, les infraestructures i els permisos que fan possible —o impossible— que un projecte industrial desenganxe.
Per això, la proposta valenciana reclama que les ciutats siguen reconegudes com a relevant authorities en l'article 28.1 de la futura normativa, vinculant-les als plans d'inversió de les futures Regions Europees d'Excel·lència en Semiconductors. També exigix que els governs locals siguen incorporats formalment a la facilitació i acceleració de projectes estratègics del sector.
"Europa necessita que les seues polítiques de semiconductors aterren en els territoris on realment es construïxen els ecosistemes d'innovació" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Una xarxa de ciutats i un bessó digital
Entre les propostes més concretes figura la creació d'una European Network of Semiconductor Cities, una xarxa de ciutats amb ecosistemes tecnològics vinculats als semiconductors que funcionaria de forma complementària a la futura xarxa europea de regions. La idea és compartir coneixement, bones pràctiques i reforçar la cooperació territorial entorn d'una indústria que Europa considera estratègica per a la seua autonomia.
Però la proposta més diferencial, la que situa València en un terreny quasi sense competidors, és la seua candidatura per a albergar el bessó digital de la cadena de subministrament de semiconductors. No és una ocurrència: la ciutat té experiència acumulada en el desenvolupament i aplicació de tecnologies de bessó digital en l'àmbit urbà, amb ferramentes com el Sistema Operatiu Urbà i un sandbox urbà dissenyat per a facilitar l'experimentació amb solucions tecnològiques en entorns reals.
"València no vol limitar-se a reclamar un paper en la futura estratègia europea, sinó posar a disposició d'Europa la nostra experiència i les nostres capacitats" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
L'ecosistema que recolza la candidatura
La candidatura valenciana no partix del buit. L'ecosistema tecnològic de la ciutat compta amb un aval de pes: segons l'informe nacional d'empreses tecnològiques i innovadores, València és el tercer pol d'innovació d'Espanya, amb 525 empreses tecnològiques, més de 5.100 ocupacions i més de 755 milions d'euros de facturació.
A això se suma un factor diplomàtic d'enorme rellevància. L'ecosistema valencià és, juntament amb Saxònia i Aquitània, un dels únics tres de tota la Unió Europea amb representació directa a Brussel·les en matèria de semiconductors: al juliol, València Silicon Cluster va ser admés en l'aliança europea ALLPROS, que actua com a interlocutor directe de la Comissió Europea en este sector. Una palanca que poques ciutats europees poden activar.
El camí recorregut també importa. L'ecosistema industrial valencià va participar a través de València Silicon Cluster en els treballs tècnics previs a la futura Chips Act 2.0, i la mateixa ciutat va acollir el 4 de juny de 2026, durant el III València Silicon Forum, la primera presentació institucional de la proposta de la Comissió Europea. No és un actor nouvingut a la taula: porta temps construint la seua posició.
La pregunta que queda en l'aire és si Brussel·les, acostumada a dialogar amb estats i grans regions industrials, estarà disposada a obrir un espai real per a les ciutats en una política que fins ara ha ignorat l'escala local. L'aposta de València és que, quan els xips caiguen —mai millor dit—, el mapa europeu dels semiconductors haurà d'incloure també els qui construïxen els ecosistemes des de baix.