Pot una ciutat sencera convertir-se en un laboratori? València ha respost que sí, i Europa pareix haver-li donat la raó. La ciutat ha sigut seleccionada com a semifinalista al títol de Capital Europea de la Innovació 2027, els anomenats premis iCapital, un reconeixement de la Comissió Europea que distingix les urbs que transformen la innovació en una ferramenta real per a millorar la vida dels seus ciutadans. La candidatura valenciana no proposa un centre tecnològic, ni un hub de startups a l'ús: proposa que els carrers, les places, les infraestructures i els servicis públics de la ciutat siguen l'escenari on les idees es posen a prova.
Sis ciutats, un títol continental
La Comissió Europea ha seleccionat sis ciutats semifinalistes per a l'edició 2027: València, Manchester, Montpellier, Tallin, Madrid i Alacant. La defensa de les candidatures davant del jurat tindrà lloc el pròxim 19 d'octubre. Dos ciutats espanyoles en la mateixa semifinal europea no és una dada menor: reflectix que l'ecosistema d'innovació urbana a Espanya ha guanyat múscul i reconeixement internacional en els últims anys.
El guardó iCapital no premia simplement ciutats amb molta tecnologia o moltes startups. El jurat avaluarà les candidatures a partir de sis criteris: la capacitat d'experimentació urbana, la construcció de l'ecosistema d'innovació, la governança, l'expansió i transferència de coneixement a altres ciutats, la visió estratègica vinculada a les transicions verda i digital, i l'impacte en els drets de la ciutadania, entenent la innovació com a palanca d'inclusió i democràcia.
Una ciutat que s'oferix com a banc de proves
L'element més singular de la proposta valenciana té nom propi: el Sandbox Urbà de València. La idea és tan ambiciosa com senzilla d'explicar: posar tota la ciutat a disposició de qui vulga innovar. Espais públics, infraestructures, servicis municipals i inclús esdeveniments culturals i esportius formen part d'este ecosistema obert. Més de 150 recursos urbans ja estan preautoritzats, la qual cosa permet agilitzar la posada en marxa de projectes pilot sense els bloquejos burocràtics habituals.
En menys de dos anys, més de 80 projectes d'innovació han sol·licitat participar en el Sandbox Urbà i més de 50 ja han accedit a este entorn d'experimentació per a provar les seues solucions en condicions reals. A més, la mitat dels projectes finalitzats han arribat al mercat. Una ràtio que, en l'ecosistema de l'emprenedoria tecnològica, on el fracàs és la norma estadística, resulta cridanera.
"Innovar no pot quedar-se en un laboratori; ha de poder provar-se en la vida real" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Més de 226 milions mobilitzats en projectes europeus
La candidatura no es recolza únicament en el Sandbox. Darrere hi ha un ecosistema més ampli: startups, empreses, universitats, centres tecnològics, inversors i organitzacions especialitzades connectats per instruments municipals de finançament, acceleració i innovació oberta. València també ha impulsat la compra pública innovadora com a mecanisme perquè les solucions desenvolupades puguen integrar-se en els servicis públics, tancant així el cicle entre prototip i realitat.
En clau europea, les dades són eloqüents: la ciutat participa en més de 35 projectes europeus des de 2023, mobilitzant més de 226 milions d'euros de pressupost total, dels quals més de 38 milions han arribat directament a la regió valenciana. Estos projectes reunixen més de 350 organitzacions i cobrixen àmbits estratègics com la sostenibilitat, la mobilitat i la transformació digital.
"Esta candidatura no parla únicament de tecnologia. Parla de com volem que siga València: una ciutat capaç d'atraure talent, generar oportunitats, provar solucions i compartir allò aprés amb altres ciutats europees" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Un model per a exportar
Un dels eixos menys visibles però més rellevants de la candidatura és la vocació de transferència. El model del Sandbox Urbà ja està sent compartit amb altres ciutats europees, amb l'objectiu que puga adaptar-se a contextos distints i ampliar l'impacte del coneixement generat a València. La candidatura planteja així la innovació urbana com una capacitat compartida i aposta per facilitar la col·laboració entre el sector públic, el teixit empresarial, l'àmbit acadèmic i la ciutadania per a desenvolupar solucions que puguen aplicar-se en la ciutat i transferir-se posteriorment a altres territoris.
Arribar a la semifinal ja suposa un reconeixement en si mateix, però l'objectiu és clar: demostrar davant Europa que la innovació urbana pot deixar de ser un experiment puntual per a convertir-se en una capacitat permanent de les ciutats. Si València aconseguix avançar a la final, ho farà amb l'argument que innovar no és només cosa de laboratoris o de fons d'inversió, sinó de qui cada dia creua un carrer, usa un parc o espera l'autobús.