Quantes barques són massa? En quin punt el turisme deixa de ser gaudi per a convertir-se en amenaça? L'Ajuntament de València ha decidit deixar de respondre eixes preguntes a ull. La Regidoria de Devesa-Albufera ha contractat l'elaboració d'un estudi tècnic per a determinar la capacitat de càrrega del llac de l'Albufera, una ferramenta que permetrà ordenar la navegació recreativa i turística amb criteris científics i garantir la preservació d'un dels espais naturals més emblemàtics del litoral mediterrani.
Un llac amb història i amb ferides
El llac de l'Albufera, amb les seues 2.400 hectàrees, és una de les masses d'aigua més singulars d'Espanya i forma part d'un Parc Natural de molt elevat valor ambiental. Per això està inclòs en la llista Ramsar d'aiguamolls d'importància internacional, és Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). No obstant això, la seua història recent és també la d'un espai castigat. L'Albufera és un sistema hipertrofiat que es va col·lapsar a partir dels anys setanta del segle passat, moment que va desaparéixer bona part de la seua biodiversitat, causant un impacte tant a nivell floral com faunístic, però sobretot a nivell funcional.
En el parc conviuen veïns, turistes, agricultors —el 70% de l'espai es dedica al cultiu de l'arròs—, pescadors, i tot això en una àrea densament poblada amb una activitat industrial relativament forta. Una convivència que, sense regulació clara, pot resultar incompatible amb la salut de l'ecosistema. És precisament ací on entra el nou estudi.
Mesurar abans de decidir
El regidor de Devesa-Albufera, José Gosálbez, ha sigut directe en explicar l'objectiu de la iniciativa:
"Quanta activitat pot suportar l'Albufera sense posar en risc el seu equilibri? Eixa és la pregunta que anem a respondre. Perquè protegir un espai únic exigix conéixer els seus límits i actuar amb criteris tècnics, no amb improvisacions" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
L'estudi analitzarà el conjunt d'activitats que actualment es desenvolupen en el llac amb l'objectiu de proposar mesures que asseguren la seua funcionalitat a llarg termini. De les seues conclusions haurà de sorgir un règim específic de limitacions espacials o temporals per a la navegació recreativa i turística. No es tracta, subratlla Gosálbez, de prohibir per prohibir, sinó d'establir un marc que també garantisca el manteniment de la pesca professional i l'accés als punts autoritzats per a l'exercici d'eixa activitat tradicional.
"El nostre objectiu és molt clar: protegir l'Albufera i preservar els seus usos tradicionals. Ni prohibicions sense sentit ni decisions arbitràries" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
Terminis concrets per a un problema urgent
El contracte ja té dates marcades en el calendari. L'entrega d'un primer esborrany està prevista per a la primera setmana de desembre de 2026, mentre que l'estudi definitiu haurà d'estar llest abans que concloga febrer de 2027. No són terminis capritxosos: la pèrdua progressiva de profunditat del llac «s'ha accelerat», la qual cosa obliga a actuar per a garantir "la qualitat de l'aigua, la biodiversitat i també activitats tradicionals com la pesca i la navegació".
La urgència del moment no és menor. En 2025 es va convocar una mobilització per a reclamar una restauració adequada i coordinada després de l'impacte patit pels abocaments associats a la DANA. El llac acumula dècades de pressió i el debat sobre com gestionar-lo sense sacrificar ni la naturalesa ni la vida econòmica que d'ell depén porta molt de temps sobre la taula, sense respostes tècniques sòlides que el sustenten.
Un full de ruta per a les pròximes generacions
L'aposta de l'Ajuntament és clara: substituir la intuïció per dades. L'estudi de capacitat de càrrega no és una mesura restrictiva en si mateixa, sinó el primer pas perquè qualsevol decisió futura —siga ampliar els passejos en barca, limitar les zones de fondeig o protegir determinades àrees del llac— es base en evidència científica i no en pressions polítiques o interessos sectorials. Una lliçó que altres espais naturals del món van aprendre abans, generalment després d'haver-los danyat de forma irreversible.
L'Albufera ha sobreviscut a urbanitzacions frustrades, a dècades de contaminació i a la indiferència institucional. Les claus per a recuperar el seu bon estat ecològic i garantir la conservació a llarg termini passen per actuacions coordinades que tinguen en compte la singular complexitat d'este ecosistema. Que l'Ajuntament opte ara per mesurar abans d'actuar no és un gest menor: és reconéixer que un llac tan fràgil com simbòlic mereix alguna cosa més que bones intencions.