De 155 propostes només n'han passat onze. Així d'exigent ha sigut el filtre que ha aplicat l'Ajuntament de València en la seua convocatòria de subvencions públiques a la innovació, resolta este 29 d'octubre per la Junta de Govern Local amb un pressupost total d'un milió d'euros repartit entre projectes que abasten des de la salut mental adolescent fins a la seguretat de les infraestructures de micromobilitat. Una llista curta que, no obstant això, dibuixa un mapa prou revelador de cap a on vol caminar la ciutat.
Una tria dura en un camp molt competitiu
Cent cinquanta-cinc iniciatives es van presentar a la convocatòria. Només onze han sigut seleccionades. Això equival a una taxa d'èxit inferior al 8%, la qual cosa dona una idea del nivell de competència i, al mateix temps, de l'interés que desperta entre empreses, universitats i fundacions la possibilitat de provar tecnologia en un entorn urbà real. La convocatòria té per objecte donar suport al desenvolupament de noves idees i projectes d'innovació que resolguen reptes existents a la ciutat, aporten solucions noves per al mercat i la societat, i puguen ser provats en el Sandbox Urbà de València.
La Comissió de Valoració va ordenar els projectes per puntuació tècnica i va anar adjudicant finançament fins a esgotar el crèdit disponible. El criteri no va ser només l'originalitat: van pesar l'impacte social i la capacitat demostrada per a resoldre problemes urbans concrets mitjançant tecnologies com la intel·ligència artificial, la robòtica col·laborativa o la biotecnologia. El període d'execució dels projectes finalitzarà, com a màxim, als 18 mesos des de la data de pagament de la subvenció.
Salut, mobilitat, energia i un poc de tot el que preocupa una ciutat del segle XXI
Els onze projectes guanyadors no podrien ser més distints entre si, i això és precisament el que fa interessant el resultat. Hi ha un dedicat a la salut mental dels adolescents —un tema que fa anys que acapara titulars i preocupa pediatres i educadors—, un altre per a detectar plagues en els arbres més emblemàtics de la ciutat, i un més que busca fer les comunicacions urbanes resistents a l'era de la computació quàntica. La innovació ací no és un concepte abstracte: té noms, xifres i problemes concrets que resoldre.
Els projectes beneficiaris i les quanties assignades són els següents:
- AKISEI STUDIOS, SL — 93.940,99 euros. Salut mental i benestar d'adolescents mitjançant jocs seriosos i intel·ligència artificial.
- AUMENTA VILANOVA SL — 94.413,04 euros. Robòtica humanoide col·laborativa aplicada a l'ergonomia dels servicis de neteja en edificis públics.
- ABERVIAN SRL — 88.262,98 euros. Demostrador intel·ligent d'energia urbana flexible.
- Universitat Politècnica de València — 78.551,66 euros. Sistema intel·ligent per a la inspecció de la seguretat i comoditat de les infraestructures de micromobilitat.
- VIVERS CENTRE VERD SA — 93.515,90 euros. Detecció primerenca i monitorització de xilòfags i fongs en l'arbratge singular i monumental de València.
- Fundació per a la Investigació de l'Hospital La Fe — 94.261,89 euros. Plataforma digital per al seguiment en radioteràpia i radiologia intervencionista.
- Universitat Politècnica de València — 84.027,61 euros. Plataforma biotecnològica per a la regeneració i monitorització intel·ligent de sòls mitjançant biologia sintètica.
- FAV INNOVATION AND TECHNOLOGIES, COOP.V. — 94.413,04 euros. Capa «quantum-safe» i «crypto-agile» per a comunicacions crítiques urbanes sobre xarxes privades 5G en València.
- ARMONIA TECH SOLUTIONS SL — 94.413,04 euros. Plataforma intel·ligent de gestió d'emergències i comunicació assistida per a hotels i complexos.
- FUTURO Y VIDA SILVER, SL — 89.786,81 euros. Vincles reals entre persones majors i la comunitat.
- SILENS SERVICIOS Y TECNOLOGIA ACUSTICA, SL — 94.413,04 euros. Sistema d'alerta hàptica inclusiva per a vianants vulnerables en un entorn de mobilitat urbana real.
Tecnologia que es toca al carrer
Alguns d'estos projectes mereixen una mirada més detinguda perquè connecten directament amb la vida quotidiana. El sistema d'alerta hàptica de SILENS, per exemple, està pensat per a vianants vulnerables en entorns de mobilitat urbana real: no és un laboratori, és la vorera. El projecte de la UPV sobre micromobilitat arriba en un moment que patinets i bicicletes elèctriques han colonitzat les ciutats sense que les infraestructures sempre hagen seguit el ritme. I la iniciativa de FUTURO Y VIDA SILVER posa el focus en una cosa que amb freqüència queda fora del discurs tecnològic: l'aïllament de les persones majors.
També crida l'atenció la presència de la Fundació per a la Investigació de l'Hospital La Fe, un dels centres hospitalaris de referència de la Comunitat Valenciana, amb una plataforma digital orientada al seguiment de pacients en radioteràpia i radiologia intervencionista. La confluència entre innovació urbana i salut pública en una mateixa convocatòria municipal és, en si mateixa, un senyal de fins on ha arribat el concepte de ciutat intel·ligent.
València com a laboratori urbà
L'objectiu de la convocatòria és donar suport al desenvolupament de noves idees i projectes d'innovació que resolguen desafiaments reals, aporten valor o milloren servicis existents, es puguen provar en el Sandbox Urbà i tinguen impacte en la vida de les persones. Eixa condició —que els projectes siguen mesurables en l'entorn real de la ciutat— no és un detall menor. Significa que València no finança idees sobre el paper, sinó solucions que han de demostrar que funcionen on importa: en els seus carrers, hospitals, parcs i edificis públics.
Amb només onze projectes seleccionats de 155 presentats, la ciutat envia un missatge clar: la innovació pública té preu, però també exigència. I potser això, més que el milió d'euros en subvencions, siga el més valuós d'esta convocatòria: el senyal que apostar per la tecnologia amb impacte social real comença a tindre recompensa concreta en una ciutat que porta anys construint la seua identitat com a capital d'innovació mediterrània.