Imagina asseure't en una terrassa al cor de València i que les cadires, taules i para-sols al teu voltant formen part del paisatge amb la mateixa naturalitat que els edificis que t'envolten. Això és exactament el que perseguix l'Ajuntament de la ciutat amb la moció aprovada este dijous en la Junta de Govern Local: homogeneïtzar el mobiliari de totes les terrasses d'hostaleria de la plaça de l'Ajuntament baix uns mateixos criteris de disseny, materials i colors. La norma ja té el suport institucional. Ara toca adaptar-se.
Una plaça amb segles d'història i un problema molt del segle XXI
La plaça de l'Ajuntament no és un espai qualsevol. El conjunt que forma la plaça i els edificis del seu entorn està declarat Conjunt Històric Artístic. És ací on s'inicien les festes falleres, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I, tanmateix, fins ara, qualsevol hostaler podia instal·lar-hi les cadires, taules i para-sols que li semblaren oportuns, amb independència del color, el material o l'estil. El resultat era una mescla visual que xocava frontalment amb l'arquitectura monumental que l'emmarca.
La nova normativa partix precisament d'eixe diagnòstic: l'heterogeneïtat del mobiliari actual no està a l'altura de l'entorn. La proposta, impulsada des de les delegacions de Turisme i Espai Públic, busca compatibilitzar l'activitat hostalera amb la protecció del patrimoni, sense suprimir cap terrassa ni imposar marques comercials concretes. Es tracta d'establir un estàndard estètic que qualsevol producte del mercat puga complir, sempre que s'ajuste als paràmetres fixats.
"La plaça de l'Ajuntament és un dels espais més representatius de València i mereix una imatge a l'altura del seu valor històric i arquitectònic." - Paula Llobet, regidora de Turisme i Innovació de l'Ajuntament de València
El clàssic guanya la partida
El procés no va ser improvisat. El Servici de Turisme i Internacionalització va elaborar un estudi tècnic que va analitzar tres línies estètiques possibles per a les terrasses: clàssica, contemporània i sostenible. L'elegida va ser l'opció clàssica, per la seua major compatibilitat amb l'entorn arquitectònic de la plaça. La decisió va comptar a més amb el dictamen favorable de la Comissió Tècnica de Patrimoni, emés el passat 17 de juliol de 2026. No és, per tant, una ocurrència política d'última hora, sinó el desenllaç de mesos de treball tècnic i institucional.
Negre grafit, gris antracita i res de publicitat
Les exigències són concretes, però raonables. Tota l'estructura metàl·lica d'una mateixa terrassa —cadires, bases de taules i pals de para-sols— haurà de presentar un únic color, a triar entre negre grafit i gris antracita, ambdós en acabat mat. Ni cridaners, ni estridents. Una paleta sòbria que funcione com a fons, no com a protagonista.
Quant a les cadires, hauran de ser apilables, lleugeres, de línies estilitzades i estructura íntegrament metàl·lica, amb acabat en pintura epoxi/polièster polimeritzada al forn. Podran incorporar un coixí extraïble de color beix apte per a exteriors, però sense arestes perilloses, sense elements decoratius i, sobretot, sense publicitat. Les seues dimensions queden fixades entre 51 i 54 cm d'ample, 52 i 55 cm de fons, i una altura total d'entre 75 i 85 cm.
Les taules seguiran un disseny funcional amb peu central metàl·lic i tauler de compacte fenòlic (HPL) o porcellànic de color blanc trencat. Els taulers, tant circulars com quadrats, tindran entre 60 i 80 cm, i l'altura total de la taula no superarà els 76 cm. Cada terrassa haurà d'incloure, com a mínim, una taula accessible amb espai lliure inferior d'almenys 70 cm d'altura i 80 cm d'amplària, en compliment de la normativa vigent d'accessibilitat.
Els para-sols, per la seua part, portaran màstil central telescòpic d'alumini lacat mat i lona de teixit acrílic tècnic de 300 g/m² de color blanc trencat, hidròfuga i amb protecció ultraviolada. Queden expressament prohibits els faldons, volants, sanefes, estampats i qualsevol element publicitari. Les dimensions de la lona seran de 3×3 m o 4×4 m, amb una altura lliure mínima davall la tela de 2,20 m. No es permetran sistemes d'ancoratge al paviment que puguen deteriorar-lo o generar riscos per als vianants.
Un any per a adaptar-se
La moció contempla un període d'adaptació d'un any per a les terrasses que ja estan autoritzades en la plaça. No és una ordre de retirada immediata, sinó un marge raonable perquè els hostalers puguen renovar el seu mobiliari de forma planificada. La uniformitat haurà de mantindre's també en les reposicions o incorporacions posteriors, la qual cosa garantix que la coherència estètica no es diluïsca amb el temps.
La mesura obri un debat que moltes ciutats europees amb centres històrics protegits fa anys que resolen: fins on pot arribar la regulació estètica de l'espai públic sense coartar la llibertat empresarial? La resposta de València, almenys per ara, és clara: quan l'entorn és Conjunt Històric Artístic, el color de les cadires també importa. I molt.