Calia fer alguna cosa que estiguera a l'altura de les circumstàncies. I l'Ajuntament de València va triar la distinció més alta de la seua història per a fer-ho. Per primera vegada des de la seua fundació, la ciutat va entregar la seua Medalla d'Honor, i ho va fer al poble de Ceuta, en un acte solemne d'Honors i Distincions 2026 celebrat este dilluns com a antesala del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana. El gest no era menor: es tractava de reconéixer públicament, amb el màxim símbol institucional disponible, a una ciutat espanyola que porta setmanes intentant recuperar la normalitat després d'una de les majors crisis en la història de les seues fronteres.
Una crisi sense precedents en la frontera sud d'Espanya
Per a entendre el pes d'este reconeixement cal tornar als dies 30 i 31 de juliol de 2026. En eixes dates es va desencadenar una crisi migratòria d'escala inèdita: desenes de milers de persones van creuar des del Marroc cap a Ceuta, amb el Govern espanyol estimant aproximadament 72.000 les entrades irregulars registrades en eixes 48 hores, convertint-se en l'episodi més massiu en la frontera hispanomarroquina des de la crisi de 2021. Una ciutat d'apenes 83.000 habitants va rebre en un sol dia aproximadament 80.000 persones en el que va ser la major entrada massiva registrada en una frontera espanyola. Setmanes després, més de 10.000 persones seguien en la ciutat, repartides en assentaments improvisats en platges, muntanyes i vivendes alienes.
El president de la Ciutat Autònoma, Juan Jesús Vivas, ho va descriure sense embuts des de l'estrada de l'acte valencià: "Els dies 30 i 31 de juliol aproximadament 100.000 persones van ser utilitzades per a vulnerar la nostra frontera, per a vulnerar la nostra integritat territorial, que és la de tota Espanya. Una invasió que ha portat conseqüències gravíssimes." I va afegir que Ceuta "viu una situació absolutament límit i allunyada de la normalitat".
L'abraçada de València als "caballas"
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va prendre la paraula amb una mescla de fermesa política i emoció continguda. Dirigint-se directament a Vivas, li va traslladar "tot l'afecte del poble valencià" i va apel·lar a una memòria recent i dolorosa: la DANA que va assolar la província de València, quan foren precisament la solidaritat i el suport d'altres territoris el que va servir de sustent. "Hi hagué un moment que en esta ciutat, i en esta província, ens sentírem vulnerables. Hi hagué un moment que l'afecte i la solidaritat d'altres territoris d'Espanya era un halo d'esperança", va recordar. La conclusió era senzilla, quasi inevitable: "És de justícia tornar eixe halo d'esperança i solidaritat al poble de Ceuta."
"No permetrem que els dies donen pas a l'oblit. No vos soltarem la mà. Sempre comptareu amb el suport del poble valencià." - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá va definir la Medalla d'Honor com "una abraçada de València al poble de Ceuta" i va reivindicar els valors compartits entre ambdues ciutats, separades per centenars de quilòmetres però unides, segons les seues paraules, per "l'orgull de pertànyer a Espanya honrant i defensant una identitat pròpia, forjada durant segles". També va situar la crisi en un marc més ampli: "Espanya viu un moment determinant per al seu futur més immediat i Ceuta és la bandera més nítida de la defensa del nostre país."
Vivas, visiblement emocionat, va agrair el reconeixement amb una frase que resumia tota la càrrega simbòlica del moment:
"València ha entés que Ceuta no es ven, que Ceuta es defensa." - Juan Jesús Vivas, president de la Ciutat Autònoma de Ceuta
Medalles d'Or, nous fills predilectes i altres reconeixements
L'entrega de la Medalla d'Honor no va ser l'únic acte de la jornada. El consistori valencià va aprofitar l'acte previ al 9 d'Octubre per a reconéixer una àmplia nòmina de trajectòries i contribucions a la ciutat. Les Medalles d'Or van recaure en:
- La Coral Juan Bautista Comes
- La Reial Germandat Sant Antoni Abat
- La Festa del Corpus Christi
- El Col·legi de Procuradors
- L'Associació Valenciana de Persones Sordes
- La Comandància Naval de València i Castelló
En la categoria de fills predilectes i adoptius, els nomenaments foren per al futbolista Ferran Torres i el lateral Alejandro Grimaldo, ambdós campions del món; l'escriptora Ángela Nzambi; l'atleta Fátima Diame; l'exrectora Mavi Mestre; i el metge José Alejandro Remohí Giménez, fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) junt a Antonio Pellicer, una institució que va nàixer a València i es va convertir en referència internacional en reproducció assistida. A títol pòstum fon reconegut també José Ballester Gozalvo, fundador del Llevant UD. La Medalla de Bronze fon per a la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil de l'Ajuntament de València, un cos que ha guanyat protagonisme operatiu en els últims anys.
En el fons, l'acte d'este dilluns fon un poc més que una cerimònia de distincions. Fon una declaració política amb forma de medalla: la d'una ciutat que coneix de primera mà el que significa necessitar ajuda i que, arribat el moment, ha optat per no mirar cap a un altre costat. Si la història té alguna cosa a dir sobre els vincles entre territoris espanyols, València acaba d'escriure un dels seus capítols més explícits.