L'Ajuntament de València acaba de fer un pas decisiu per a convertir la ciutat en la capital espanyola del còmic. La Junta de Govern Local ha adjudicat este divendres a l'empresa DOALCO S.A. les obres de reforma de l'edifici de la plaça de Tavernes de la Valldigna número 4, al barri del Carme, que albergarà el futur Centre del Còmic Micharmut. El contracte ascendix a 1,5 milions d'euros i els treballs hauran de completar-se en un termini de dotze mesos. No és un edifici qualsevol: data del segle XIX i va ser, durant dècades, la seu del Centre Excursionista. Ara, els seus murs de pedra centenària es preparen per a guardar vinyetes.
El primer centre públic del còmic a Espanya, per fi en marxa
El projecte porta anys gestant-se. La idea de dotar València d'un espai dedicat a la investigació, l'arxiu i la conservació del patrimoni gràfic va nàixer com a resposta a una demanda històrica del sector: que les col·leccions de tebeos valencians no acabaren disperses o en mans privades sense accés públic. El futur Micharmut serà el primer centre públic a Espanya d'estes característiques, amb funcions d'arxiu, conservació del patrimoni creatiu del còmic, investigació, formació i divulgació. No és exactament un museu, encara que comptarà amb espais per a l'exhibició. És quelcom més paregut a un arxiu viu.
Els fons amb els quals comptarà el centre estan formats per prop de 10.000 publicacions procedents de donacions, a les quals s'afegiran diverses compres gestionades per l'Ajuntament amb particulars, amb la qual cosa podrà iniciar les seues activitats amb més de 30.000 documents. Una col·lecció que ja és significativa abans fins i tot d'obrir les seues portes, i que continuarà creixent: els servicis municipals estan en contacte permanent amb possibles donants i venedors de col·leccions per a continuar ampliant el fons.
Un edifici històric que es reinventa
Les obres no només impliquen rehabilitar un immoble amb més de cent anys d'història. Impliquen transformar-lo sense esborrar-lo. Els treballs contemplen una redistribució completa dels espais respectant els elements constructius originals del segle XIX, i donaran lloc a sales d'estudi i consulta, despatxos per a personal investigador, un arxiu, una àrea de digitalització i un saló d'actes. El Centre del Còmic Micharmut compartirà espai amb la biblioteca municipal Carles Ros, que actualment ja funciona en l'immoble, la qual cosa convertix l'edifici en un punt de confluència natural entre el lector de sempre i l'investigador del futur.
El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, va resumir l'esperit del projecte amb claredat:
"Seguim treballant per a col·locar València en el centre de la cultura del còmic, posant en valor la nostra història i els nostres autors" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Micharmut: un nom que és una declaració d'intencions
El nom del centre no és arbitrari. Juan Enrique Bosch, nascut en 1953 i mort en 2016, conegut com a Micharmut, va ser un dels grans dibuixants de la denominada Nova Escola Valenciana del còmic, desenvolupada a partir dels anys huitanta juntament amb autors com Mique Beltran, Sento, Daniel Torres, Miguel Calatayud o el mateix Javier Mariscal. Micharmut va aconseguir transcendir la persona per a convertir-se en un concepte, en una idea que representava una força creativa primordial sense límits, capaç d'unir passat, present i futur de la historieta. La seua obra és inspiració per a noves generacions i un catàleg de camins oberts per a explorar possibilitats expressives inèdites per al nové art.
Este esperit de continuïtat generacional és, precisament, la qual cosa el centre vol preservar. Les col·leccions que l'Ajuntament està acordant adquirir corresponen al període de la qual cosa es coneix com l'Escola Valenciana, una època de gran creativitat per a la historieta gràfica que es va desenvolupar entre els anys 40 i 60 del segle passat, amb autors com Sanchis, Gago, Karpa, Liceras, Palop o Vañó. Precisament esta etiqueta va portar a batejar com a "nova escola valenciana" els autors de la generació de Micharmut, que van renovar el llenguatge del còmic a partir de la transició a la democràcia. El fil narratiu entre ambdues generacions és un dels eixos del projecte.
Investigació, digitalització i una aposta pels creadors valencians
Més enllà de l'arxiu, el Centre del Còmic Micharmut tindrà vocació acadèmica i divulgativa. Gràcies al conveni amb la Universitat de València i a la col·laboració amb la Càtedra d'Estudis del Còmic Fundació SM, el centre contempla accions formatives centrades en el nové art i presta especial atenció a la promoció dels creadors valencians. La llista de noms que inspiren esta missió parla per si sola: José Sanchis —creador de Pumby—, José Palop, Eduardo Vañó, Miguel Quesada, Arturo Rojas, Sento Llobell o el propi Micharmut, junt a veus més contemporànies com Paco Roca, Salvador Larroca, Núria Tamarit o Cristina Durán.
El centre també oferirà servicis de restauració i digitalització de documents per a facilitar la seua consulta i investigació, una funció clau en un país on els fons històrics del còmic han estat durant dècades en uns llimbs entre el col·leccionisme privat i l'oblit. La digitalització no és un detall tècnic: és la diferència entre que una obra sobrevisca o desaparega.
València consolida la seua aposta pel còmic com a patrimoni cultural
L'obertura del Micharmut no arriba en el buit. L'Ajuntament participa en esdeveniments com el Saló del Còmic, les Jornades d'Asovalcom o el Festival Internacional del Còmic d'Angulema, i ha creat recentment una nova modalitat en els guardons literaris Ciutat de València: el Premi de Còmic Josep Sanchis Grau, en homenatge al creador de Pumby, dotat amb 10.000 euros. Són gestos que, sumats a la inversió en infraestructura, dibuixen una política cultural coherent i amb memòria.
Amb les obres adjudicades i un termini d'execució de dotze mesos, la ciutat té al davant un any de transformació silenciosa en un racó del barri del Carme. Quan acabe, una institució que durant anys va existir només com a promesa passarà a ser un lloc físic on les vinyetes tenen tant valor patrimonial com un quadre o un manuscrit. Per a una ciutat que ha donat al còmic espanyol alguns dels seus noms més importants, era un deute pendent des de fa massa temps.