Tindre un sostre, un plat de menjar i algú que t'acompanye a tramitar la targeta sanitària. Per a moltes dones en situació de vulnerabilitat, estes necessitats bàsiques són el punt de partida cap a una vida autònoma. Amb eixe horitzó, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València ha aprovat un conveni de col·laboració amb la residència religiosa Esclaves de Maria Immaculada, pel qual aportarà 1.050.000 euros en tres anys —350.000 euros anuals— per a garantir allotjament, manutenció i suport socioeducatiu a 34 dones en risc d'exclusió social.
Un centre amb més d'un segle d'història al servici de les més vulnerables
La residència, ubicada al carrer Balmes del centre de València, no és un recurs improvisat. La Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada va ser fundada per Juana María Condesa Lluch a València en 1884. En plena revolució industrial, Condesa Lluch va ser una pionera en la defensa dels drets de les dones treballadores, commoguda per les joves que viatjaven soles des dels pobles per a treballar en les fàbriques de València i que, després d'interminables jornades, havien de tornar a peu a les seues cases. El que va començar com a refugi per a obreres de la seda té hui, més de 140 anys després, una continuïtat que l'Ajuntament de València decidix ara reforçar amb fons públics.
En el mateix edifici que la beata Juana María Condesa va obrir el primer asil per a treballadores, les religioses oferixen hui acollida i formació a dones immigrants, aturades i en situació de necessitat. La gran majoria de les residents, tant estrangeres com espanyoles, arriben en condicions molt precàries, i l'objectiu és donar-los formació perquè puguen refer la seua vida i oferir-los una llar on viure.
Qui accedix i com funciona el recurs
El centre acull dones soles o acompanyades de menors de fins a 11 anys, derivades pels servicis municipals d'acollida quan existix una situació de necessitat social acreditada. No es tracta d'un alberg de pas: el model d'acollida està orientat expressament al desenvolupament de l'autonomia personal i social de les usuàries, amb un equip tècnic que inclourà almenys una persona treballadora social a mitja jornada per a proporcionar atenció socioeducativa individualitzada.
L'acompanyament va molt més enllà de cobrir les necessitats immediates. El conveni contempla suport en gestions tan concretes com l'obtenció de la targeta sanitària, l'empadronament o l'escolarització dels menors. Detalls que, per a qui arriba desorientada a una ciutat desconeguda, poden marcar la diferència entre integrar-se o seguir en la invisibilitat.
Formació, ocupació i vida al barri
El programa no s'atura en el fet urgent. En la residència s'impulsaran accions de formació en habilitats bàsiques per a l'ocupació, l'autonomia i la promoció personal, així com orientació prelaboral adaptada a les necessitats específiques de les dones estrangeres: informació sobre autoritzacions de treball, normativa laboral, elaboració de currículums i accés a cursos de formació. Una fulla de ruta pensada perquè l'estada en el centre no siga un parèntesi, sinó un trampolí.
A això se sumen activitats d'oci i temps lliure orientades a afavorir el coneixement de la ciutat i la integració en el barri i la comunitat local. Perquè conéixer un entorn, fer veïnatge, és també una forma d'arrelar. Les Esclaves de Maria Immaculada ja compten amb aules on oferixen classes d'espanyol, costums, habilitats socials, cuina, cura de majors i cerca d'ocupació, per les quals passen uns 200 estudiants a l'any.
Resposta davant d'emergències i protecció internacional
L'acord, amb una vigència de tres anys, inclou a més una clàusula especialment rellevant en un context marcat per fenòmens com la DANA que afectà la província de València l'octubre de 2024: la residència podrà oferir atenció en situacions d'emergència, tant individuals com estacionals o derivades de catàstrofes. Una previsió que dota el recurs de flexibilitat per a respondre a crisis sobrevingudes.
El conveni també arreplega suport en els processos de regularització administrativa i de sol·licitud de protecció internacional quan siga necessari, una mesura que reconeix la realitat de moltes de les dones que accedixen al centre. El seguiment de cada procés d'integració es traslladarà a comissions específiques i a informes de tancament de cada cas, la qual cosa garantix una avaluació contínua de l'impacte real del recurs. En definitiva, més d'un milió d'euros per a demostrar que la inclusió social no és només un titular polític, sinó un compromís que es mesura en vides concretes, en papers tramitats, en menors escolaritzats i en dones que, per fi, tenen un lloc al qual anomenar llar.