Digitalitzar la caixa registradora, instal·lar il·luminació LED, implantar una tenda en línia o adaptar-se als nous requisits fiscals. Tasques quotidianes que, per a molts xicotets comerciants, suposen un desemborsament difícil d'assumir en solitari. L'Ajuntament de València ha fet un pas concret per a canviar això: en la seua primera convocatòria de la nova línia d'Ajudes a la Inversió Comercial, s'han registrat 251 sol·licituds, una xifra que l'àrea de Comerç del consistori valora com un començament prometedor per a una iniciativa pensada per a modernitzar el teixit comercial de la ciutat.
Una aposta consensuada amb el sector
No és habitual que una subvenció municipal puga nàixer del diàleg directe amb els qui la van a utilitzar. En este cas, la línia d'ajudes va ser dissenyada de manera consensuada amb les principals associacions de comerciants de la ciutat, la qual cosa li atorga una legitimitat particular des del primer dia. Així ho ha subratllat el regidor de Comerç, Santiago Ballester, qui ha recordat que es tracta de "el primer any que es posa en marxa esta línia específica d'ajudes a la inversió, fruit del diàleg i acord amb les principals associacions del sector comercial".
"A poc a poc, més comerços se sumaran a esta iniciativa, que anirà guanyant força i consolidant-se com una ferramenta útil per a millorar la competitivitat i modernització del comerç local" - Santiago Ballester, regidor de Comerç de l'Ajuntament de València
La confiança en el creixement progressiu de la participació no és només un gest retòric. Té un fonament clar: les primeres edicions de qualsevol programa d'ajudes solen començar amb prudència. Els comerciants observen, pregunten, dubten. Que 251 negocis hagen fet el pas en el debut d'esta convocatòria pot interpretar-se com un senyal de demanda real.
Fins a 3.000 euros per comerç, sense sostre burocràtic
Les condicions econòmiques de la convocatòria són, si més no, cridaneres. Les ajudes poden cobrir fins al 100% de les despeses subvencionables —impostos exclosos—, amb un màxim de 3.000 euros per sol·licitud i un llindar mínim d'inversió de 1.000 euros. Es concedixen en règim de concurrència competitiva, la qual cosa significa que els projectes competixen entre si segons criteris de valoració, no per ordre d'arribada.
En termes pràctics, un comerç que invertisca 2.500 euros en renovar el seu sistema informàtic o en instal·lar un punt de recollida per a comandes en línia podria recuperar íntegrament eixe import. No és un descompte: és finançament complet de la millora.
Verifactu i digitalització: el comerç davant d'un canvi obligatori
Entre les actuacions subvencionables figura expressament la implantació del programa Verifactu, un detall que mereix context. Verifactu és un sistema d'emissió de factures verificables, impulsat per l'Agència Tributària dins del marc de la Llei Antifrau, perquè les empreses i autònoms remeten les seues factures automàticament a Hisenda una vegada emeses. El sistema serà obligatori a partir de l'1 de gener de 2027 per a les persones jurídiques. Per als autònoms persones físiques, l'obligatorietat arriba l'1 de juliol de 2027, i usar un programari de facturació no certificat podrà suposar sancions de fins a 50.000 euros.
Dit d'una altra manera: l'adaptació a Verifactu no és opcional a llarg termini. Que l'Ajuntament de València incloga la seua implantació com a despesa subvencionable convertix estes ajudes en una palanca perquè el comerç local s'avance a una obligació que, d'una altra forma, arribaria com un cost imprevist en 2027.
Més enllà de la fiscalitat, la convocatòria cobrix un ventall ampli d'inversions orientades a la digitalització: plataformes de comerç electrònic, programari de gestió integral, sistemes de pagament electrònic o solucions de click & collect, eixe model de compra en línia amb recollida en tenda que tants xicotets negocis encara tenen pendent d'implantar.
Modernitzar el local, no només la pantalla
La iniciativa no es limita a allò digital. El regidor Ballester ha destacat la triple finalitat de la convocatòria: modernitzar i renovar infraestructures i equipaments, promoure la digitalització i innovació tecnològica, i millorar l'eficiència energètica. Este tercer eix, el de la sostenibilitat, té el seu propi catàleg d'actuacions finançables: auditories energètiques, substitució d'il·luminació per tecnologia LED, renovació d'equips de climatització d'alta eficiència o millores en l'aïllament tèrmic.
També es contemplen obres de modernització d'infraestructures, eliminació de barreres arquitectòniques, adquisició de mobiliari comercial o actualització de sistemes d'il·luminació i climatització. En conjunt, el programa dibuixa un model de comerç de proximitat que no renuncia ni a la tecnologia ni a la sostenibilitat: dos exigències que el consumidor actual valora cada vegada més a l'hora de triar on compra.
Amb 251 sol·licituds en el primer any, el repte ara és consolidar el programa i ampliar el seu abast. El comerç de barri valencià, que ha sobreviscut a la irrupció del comerç electrònic massiu i als efectes de la pandèmia, té en esta línia d'ajudes una oportunitat concreta per a competir amb ferramentes del segle XXI sense haver de finançar-les íntegrament de la seua pròpia butxaca.