Més de 120 anys després que Vicent Blasco Ibáñez impulsara la primera classe en una sala de dòmino del carrer Llibreters, la Universitat Popular de València seguix creixent. El Consell Rector ha aprovat este dimecres un pressupost de 6.356.087 euros per a 2027, el major repte pressupostari que afronta este organisme autònom municipal en la seua aposta per estendre la cultura i el coneixement als barris de la ciutat.
Un pressupost amb tres fronts oberts
Els comptes aprovats no són un mer tràmit administratiu. Darrere de cada euro hi ha una intenció concreta: reforçar el personal formador, activar nous centres i modernitzar les instal·lacions existents. Tres eixos que, sobre el paper, busquen respondre a una demanda creixent en una ciutat on la UP ja gestiona 31 centres repartits en 12 zones i oferix més de 8.000 places formatives per curs.
La partida estrela del pressupost és la destinada a inversions en els centres. En concret, els fons s'orientaran a l'adquisició de mobiliari i estris, equips informàtics, maquinària i instal·lacions. El focus estarà posat, sobretot, en els futurs centres de Malilla i Torrefiel, dos nous espais que ampliaran la xarxa formativa de la ciutat i que necessiten dotar-se des de zero.
"Este matí hem aprovat el pressupost amb l'objectiu de consolidar i ampliar el treball de la nostra xarxa de centres formatius" - Rocío Gil, regidora d'Educació de l'Ajuntament de València
Els formadors, l'ànima del projecte
El pressupost també contempla una partida específica per a aquells que sostenen el dia a dia dels centres: els formadors i formadores. No és un detall menor. En una institució que va nàixer amb la vocació de portar el saber "a tots els racons i a totes les persones, sense importar el seu origen, la seua edat o el seu nivell d'estudis", el paper del professorat és tan important com el del mateix edifici on s'impartix la classe.
"Els nostres formadors i formadores són l'ànima de la Universitat Popular i donen sentit a la raó de ser d'este organisme autònom: estendre la cultura, el coneixement i la curiositat en els nostres barris" - Rocío Gil, regidora d'Educació de l'Ajuntament de València
Una institució que no para de créixer
La Universitat Popular oferix actualment formació no reglada i animació sociocultural de forma gratuïta o a baix cost, sense exàmens ni titulacions, però amb un impacte real en la vida de milers de veïns. Cada any, més de 1.800 activitats culturals es desenvolupen a través del seu programa CulturUP, amb més de 50.000 assistències. Una xifra que, lluny d'estancar-se, ha anat en augment curs rere curs.
La primera conferència de la Universitat Popular de València es va celebrar el 8 de febrer de 1903, en un context social molt diferent de l'actual. Les cròniques de l'època conten que assistiren més de 2.000 persones, moltes d'elles de peu i fins al carrer, en una ciutat amb més d'un 72% d'analfabetisme. Hui, més d'un segle després, la institució que va nàixer per a combatre eixa ignorància té per davant el desafiament de continuar sent rellevant en un entorn urbà canviant, amb nous barris que incorporar i nova tecnologia que integrar. El pressupost de 2027 és, en eixe sentit, una declaració d'intencions: la Universitat Popular no té intenció de detindre's.