Perdre una faena, rebre un diagnòstic greu o acomiadar-se per sempre d'algú volgut són colps que, amb massa freqüència, s'afronten en silenci. L'Ajuntament de València ha decidit que això no hauria de ser així. La Junta de Govern Local ha aprovat un conveni de col·laboració amb l'Associació Viktor E. Frankl per a reforçar l'atenció psicològica i l'acompanyament emocional d'autònoms, treballadors i famílies de la ciutat que travessen moments crítics.
Una entitat amb més de dos dècades d'història a València
L'Associació Viktor E. Frankl no és una organització recent ni desconeguda a la ciutat. Va nàixer a València l'any 2001 i va ser declarada d'Utilitat Pública en 2008. El seu nom ret homenatge al psiquiatra vienés Viktor Frankl, neuròleg i supervivent de quatre camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial, i creador de la logoteràpia, una teràpia basada en el sentit. Eixa filosofia —trobar propòsit inclús en el patiment— impregna tota la seua activitat.
Integrada per persones vinculades a distints àmbits professionals —metges, psicòlegs, infermers, pedagogs i advocats—, presta assistència gratuïta per mitjà d'un servici d'orientació i grups d'ajuda mútua. Atenen el dol per la pèrdua de la salut, per la ruptura d'una relació o una pèrdua de sentit vital, abastant un ampli ventall de situacions que la convertixen en una associació d'ajuda i suport emocional davant la pèrdua en el seu sentit més ampli.
Els números avalen el seu impacte. Només en 2021, l'entitat va realitzar més de 2.000 atencions personals de suport emocional, que incloïen grups d'ajuda mútua, acompanyament individual, voluntariat hospitalari per a malalts i les seues famílies, i un punt d'escolta telefònica. I la demanda, lluny de decréixer, no ha deixat de créixer. Després de la pandèmia i la DANA de 2024, l'entitat es va convertir en un recurs de primera línia per a milers de valencians desbordats emocionalment.
Què canvia amb este conveni
L'acord, impulsat des de la Regidoria de Sanitat i Consum, amplia i formalitza una col·laboració que ja existia de manera prèvia entre el consistori i l'associació. El conveni contempla una aportació municipal anual de 14.500 euros i té una vigència de quatre anys, la qual cosa suposa un compromís total de 58.000 euros destinats a sostindre servicis que, d'una altra forma, dependrien únicament de donacions privades i voluntariat.
Les actuacions previstes cobrixen un espectre ampli de necessitats. Entre elles figuren servicis d'escolta i orientació presencial i telefònica, grups d'ajuda mútua en el dol, suport emocional a pacients amb càncer i els seus familiars, espais d'atenció específics per a professionals sanitaris —un col·lectiu que acumula una càrrega emocional especialment alta—, voluntariat hospitalari, i tallers sobre sentit de la vida, salut emocional i gestió de situacions traumàtiques.
"Les administracions públiques no poden romandre alienes al patiment silenciós de moltes persones que afronten una pèrdua, una malaltia o situacions límit en soledat" - José Gosálbez, regidor de Sanitat i Consum de l'Ajuntament de València
Una política que posa la persona en el centre
El regidor Gosálbez va ser explícit en defensar la iniciativa: no es tracta només de destinar recursos, sinó de triar que es gasten. "Governar també és establir prioritats. Nosaltres preferim destinar els recursos a protegir la salut, donar suport a les famílies i ajudar treballadors i autònoms quan travessen moments especialment difícils", va assenyalar l'edil, que va subratllar que esta és "una política útil, pròxima i centrada en els problemes reals dels valencians".
El perfil de persones a les quals va dirigit el conveni és revelador: autònoms que han vist desaparéixer el seu projecte empresarial, treballadors que han perdut la seua ocupació, pacients amb malalties greus o persones que simplement han perdut algú. Perfils quotidians, invisibles en les estadístiques, que rarament troben una xarxa de suport institucional adaptada a la seua situació concreta. La pròpia associació ha subratllat que "estem omplint un espai de suport emocional que no es cobrix d'altres maneres", complementant el que fan altres entitats públiques per a ajudar a la salut física i emocional de les persones.
En eixe context, el conveni firmat per l'Ajuntament de València representa alguna cosa més que una transferència econòmica. És el reconeixement institucional que el dol —en totes les seues formes— és també un problema de salut pública, i que acompanyar els qui patixen no hauria de dependre únicament de la sort de trobar algú que escolte.