Una mare sola, amb un bebé de mesos i sense xarxa de suport. Eixa és la realitat quotidiana de moltes dones al Cabanyal, un dels barris amb major vulnerabilitat social de València. Per a elles, la Junta de Govern Local ha aprovat este divendres una subvenció de 80.000 euros anuals durant quatre anys —320.000 euros en total— destinada al projecte La Casita, impulsat per l'Associació Edat Daurada Missatgers de la Pau Comunitat Valenciana. La iniciativa tindrà la seua seu en el nou Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar i es dirigix específicament a mares monoparentals en situació de vulnerabilitat amb fills i filles de 0 a 3 anys.
Un espai per a respirar… i per a créixer
La lògica del projecte és, en aparença, senzilla: mentre els xiquets juguen i es desenvolupen en un entorn segur, les mares recuperen temps per a si mateixes. Però darrere d'eixa aparent senzillesa hi ha un programa estructurat amb tres eixos inseparables: la mare, el xiquet i el vincle que els unix. Cada matí, durant un any complet, les famílies acudixen al centre. Els menuts participen en activitats d'estimulació primerenca adaptades a la seua edat; les mares, per la seua part, reben acompanyament psicològic, orientació social i formació en àrees com la criança positiva, l'organització familiar i l'autonomia personal.
L'objectiu declarat del programa no és només alleujar una situació d'emergència, sinó construir quelcom més durador: "enfortir les mares com a figures protectores perquè els menors puguen créixer en un entorn estable, segur i estimulant des de l'etapa més decisiva del desenvolupament", tal com assenyala la mateixa ONG. No és, per tant, un recurs puntual d'urgència, sinó una aposta pel llarg termini en un dels moments més fràgils de la vida d'una família.
L'aliança s'articula amb Missatgers de la Pau, una ONG laica fundada per Ángel García Rodríguez, popularment conegut com el pare Ángel, els esforços del qual se centren a millorar les oportunitats de les persones més necessitades. L'alcaldessa María José Catalá ha subratllat que el projecte començarà amb dos grups de quinze dones, i ha agraït al pare Ángel la seua aposta per València per a desplegar "una acció social que és inqüestionable i que té un èxit importantíssim en altres ciutats".
"És sobretot un projecte amb mamàs i amb bebés, a voltes molt vulnerables, que necessiten de tot això." - Pare Ángel, fundador de Missatgers de la Pau
Un centre que ret homenatge al barri
El Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar ha suposat una inversió de 2,7 milions d'euros per part de l'Ajuntament i té, segons l'alcaldessa, "un contingut molt veïnal, molt participatiu i molt social". El seu disseny no és alié a la història del lloc: l'edifici s'organitza a través de set barraques paral·leles, de les quals dos seran espais semiexteriors, en un clar homenatge a les antigues fileres contínues de barraques que durant segles definiren la fisonomia del Cabanyal. Una arquitectura que no sols dona recer, sinó que també fa memòria.
La Junta de Govern també ha cedit a l'ONG, de forma directa i gratuïta, l'ús de diversos espais del centre: la sala multiusos, l'aula de música, un camerino, un lavabo adaptat i el pati 2. Una concessió demanial que garantix que el programa puga desenvolupar-se amb les condicions adequades des del primer dia.
Cultura i arts vives, també en l'ordre del dia
La sessió de la Junta de Govern Local d'este divendres no es va limitar a l'àmbit social. El govern municipal va aprovar també dos subvencions nominatives de caràcter cultural. La primera, de 25.000 euros, va destinada a l'Associació Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual per a la celebració del Concurs de Microdocumentals i Píndoles per a Xarxes Socials amb motiu de la festivitat de Santa Cecília 2026, una convocatòria que promou la creació audiovisual de format breu.
La segona subvenció cultural, de 80.000 euros, recau sobre l'Associació 10 Sentits per al desenvolupament del projecte Natura Viva, que inclou la celebració del Festival 10 Sentits. Este certamen, la quinzena edició del qual va tindre lloc el passat mes de maig, promou les arts vives amb un enfocament social i humanitari, i s'ha consolidat com un referent valencià en la reflexió crítica sobre diversitat i inclusió.
Tres decisions adoptades en una mateixa sessió que, sumades, dibuixen una política municipal que aspira a combinar l'atenció als més vulnerables amb l'estímul a la creació cultural. En el cas de La Caseta, el que està en joc va més enllà d'una línia pressupostària: és la possibilitat que una mare sense suports trobe, en un barri que porta dècades reinventant-se, l'espai i el temps que necessita per a tornar a sostindre's sola.