Hi ha edificis que pertanyen a tots però que ningú pareix recordar. Locals tancats, terrenys sense ús, construccions adquirides per expropiació que porten anys esperant un destí. L'Ajuntament de València ha fet un pas per a posar orde en eixe patrimoni invisible: la Junta de Govern Local ha adjudicat l'acord marc per a l'execució d'obres en immobles municipals no adscrits a cap delegació o organisme municipal, amb una dotació d'1.260.000 euros i una vigència de tres anys.
Un contracte per a allò imprevisible
L'empresa adjudicatària és Canalizaciones y Derribos Safor SL, coneguda comercialment com CADERSA, una companyia amb seu en el municipi de Gandia, en la província de València. Fundada en 1995 com a constructora especialitzada en projectes de canalitzacions i enderrocs, acumula nombroses obres de referència per a l'administració local, provincial i autonòmica. No és, per tant, una empresa nouvinguda al sector públic.
La figura contractual triada —l'acord marc— no és l'habitual licitació per obra concreta. La seua lògica és distinta: en lloc de licitar cada intervenció per separat, l'ajuntament fixa d'antuvi les condicions generals, especialment els preus, i després va encarregant treballs a mesura que sorgixen les necessitats. Això resulta especialment útil quan les obres són conseqüència d'esdeveniments imprevistos, com pot ser un temporal de vent, un intent d'ocupació il·legal o el simple pas del temps sobre materials que ningú ha mantingut.
El patrimoni que ningú veu
L'Ajuntament de València posseïx edificis, locals, terrenys i altres immobles de naturalesa patrimonial que no estan adscrits a cap regidoria ni a cap organisme dependent del consistori, excepte a la pròpia Delegació de Patrimoni. Alguns d'ells es troben fora d'ordenació urbanística, adquirits per expropiació o actuacions urbanístiques, i estan pendents de demolició. Altres simplement porten anys sense ús, deteriorant-se en silenci.
Les causes del deteriorament són variades: esdeveniments meteorològics —especialment rellevants en una ciutat amb l'historial de fenòmens climàtics de València—, intents d'usurpació o la degradació natural dels materials. El resultat és sempre el mateix: immobles que, sense intervenció, acaben convertint-se en focus de risc o en espais abandonats que enlletixen l'entorn i generen problemes de seguretat.
Tres anys de marge per a actuar
El procés que ha culminat esta setmana s'inicià formalment el passat 13 de març, quan la Junta de Govern Local acordà obrir la licitació pública. Tres mesos després, l'adjudicació està firmada i CADERSA disposarà de fins a 1.260.000 euros per a atendre els encàrrecs municipals al llarg dels pròxims tres anys. El contracte abraça un espectre ampli d'actuacions: des de grans reparacions fins a treballs de conservació i manteniment ordinari, passant per demolicions d'edificacions que ja no tenen cabuda en els plans urbanístics vigents.
La decisió no és un gest cosmètic. Darrere de cada partida pressupostària destinada a mantindre un edifici en desús hi ha una pregunta que l'ajuntament respon amb esta adjudicació: què es fa amb allò que es posseïx però no s'usa? Per ara, la resposta és conservar-lo, consolidar-lo o, quan no hi ha més remei, derrocar-lo. Una gestió discreta, allunyada del focus mediàtic, però que protegix el patrimoni col·lectiu d'una ciutat de més de 800.000 habitants i evita que l'abandó es convertisca en un problema major amb el pas del temps.