Pareix un gest innocent, quasi entranyable: arrancar un tros de pa i llançar-lo a les colomes en una plaça. Però este xicotet acte quotidià té conseqüències que van molt més enllà del que es veu a simple vista. L'Ajuntament de València ha llançat este dimecres la campanya "No alimentes el problema", una iniciativa de conscienciació ciutadana dirigida a frenar la superpoblació de colomes a la ciutat, amb un missatge rotund: donar de menjar a estes aus no és un acte de bondat, sinó part del problema.
Una ciutat amb més colomes de les que hauria de tindre
Les dades parlen per si soles. València compta actualment amb un cens de 32.197 colomes, la qual cosa equival a una mitjana d'11 exemplars per hectàrea. El llindar considerat sostenible per a mantindre l'equilibri de l'avifauna urbana se situa en 10,2 colomes per hectàrea, segons els experts. La diferència pot parèixer xicoteta, però l'impacte acumulat sobre la neteja, la salut pública i el patrimoni arquitectònic és enorme.
Per a entendre la magnitud del repte, val la pena mirar arrere: en 2021, la ciutat registrava aproximadament 22.000 colomes. En a penes tres anys, eixa xifra quasi es va duplicar, aconseguint les 35.564 en 2024. Un creixement exponencial que les autoritats municipals porten temps intentant revertir.
"No alimentar les colomes és cuidar València" - Juan Carlos Caballero, regidor delegat de Benestar Animal de l'Ajuntament de València
El gest innocent que no ho és tant
El problema de fons no és la coloma en si, sinó la concentració massiva que es produïx quan hi ha menjar abundant i accessible. La seua elevada taxa de reproducció, adaptabilitat i comportament gregari les convertixen en un vector significatiu de riscos per a la salut pública i la integritat de les infraestructures. Les colomes són portadores de més de 40 malalties infeccioses, que poden transmetre's als humans a través del contacte directe o la inhalació dels seus excrements.
Però les conseqüències no es queden en l'àmbit sanitari. Més enllà dels riscos per a la salut, l'acumulació d'excrements provoca un deteriorament significatiu en edificis, monuments i mobiliari urbà, ja que la composició àcida de les femtes corroïx materials com la pedra, el metall i el formigó, accelerant la seua degradació. En una ciutat com València, amb un patrimoni històric tan ric i fràgil, açò es traduïx en factures milionàries de restauració que acaben pagant tots els contribuents.
El regidor Caballero fon explícit al respecte: els excrements deterioren façanes, monuments, mobiliari urbà, desguassos i canalons. I hi ha un altre efecte menys visible però igual de preocupant: una població descontrolada de coloms pot desplaçar altres aus i alterar l'equilibri natural de l'entorn urbà.
Bones notícies: la tendència comença a canviar
Enmig d'este panorama, hi ha una dada que permet cert optimisme. Segons els registres del primer trimestre de 2026, la població de coloms a València ha descendit de 35.564 a 32.197 exemplars. Són 3.367 coloms menys, una reducció del 9,5% que el mateix Caballero qualifica d"un canvi de tendència" respecte a anys anteriors de creixement sostingut.
"Les dades mostren que estem en el camí correcte en combinar totes les accions de control ètic possibles" - Juan Carlos Caballero, regidor delegat de Benestar Animal de l'Ajuntament de València
Darrere d'eixe descens hi ha un conjunt de mesures que l'Ajuntament ve aplicant amb criteris de benestar animal: colomers que oferixen refugi en zones segures i netes, ús de pinsos esterilitzants en punts estratègics, retirada de nius, neteja d'espais públics, elements dissuasoris, i captures amb reubicació. Les intervencions s'han concentrat especialment en els barris i espais amb major densitat d'aus: mercats, places, poliesportius com el de Natzaret, el Districte Marítim i el barri de Patraix.
Una campanya que demana la complicitat de tots
La campanya "No alimentes el problema" es posarà en marxa este cap de setmana en xarxes socials, mobiliari urbà i mitjans de comunicació. La seua aposta és clara: no alimentar els coloms és un dels hàbits ciutadans que cal erradicar per a no agreujar el problema que suposa esta plaga. És de vital importància comptar amb la col·laboració ciutadana, atés que és precisa la cooperació de tots per a reduir o eliminar els factors ambientals que contribuïxen a la proliferació excessiva de coloms.
L'Ajuntament també treballa de forma transversal amb els servicis d'enllumenat i de cultura-patrimoni per a instal·lar sistemes de protecció en els edificis més vulnerables i convertir els fanals i punts de llum en elements dissuasoris. A més, s'anima els veïns a col·laborar informant de grans concentracions de coloms o de punts on es detecte un problema.
La iniciativa no va dirigida només als residents: comerços i visitants també formen part de la crida. Perquè el desafiament de conviure amb la fauna urbana no té solució si només actua l'Ajuntament. El missatge de fons és simple: cada vegada que algú decidix no llançar menjar als coloms, està triant, sense saber-ho, una ciutat més neta, més sana i més equilibrada per a tots.