València cosirà els barris del sud després de més de 100 anys amb el soterrament de les vies ferroviàries

Les obres del canal d'accés de València començaran en les pròximes setmanes

Guardar

Parc Central de València / Foto: 'Valencia Parque Central Alta Velocidad 2003 S.A.'
Parc Central de València / Foto: 'Valencia Parque Central Alta Velocidad 2003 S.A.'

Després de 20 anys d'espera, la ciutat de València viu un moment històric. I és que, en les pròximes setmanes, arrancaran les obres de construcció del canal d'accés i, per tant, del soterrament de les vies del tres que parteixen per la meitat la ciutat des de fa més d'un segle. Un projecte que no només accelerarà la posada en marxa del corredor mediterrani, sinó que, a més, unirà la zona de Malilla amb la Creu Coberta i Sant Vicent. "On abans hi havia una platja de vies, hi haurà un gran parc que unirà tots els barris del sud", ha assenyalat la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez. 

Ha sigut aquest dilluns quan Adif i les empreses contractistes – Dragados, Rover Infraestructuras, Rover Rail i Tecsa Empresa Constructora – han signat l'acta de replanteig amb el qual s'inicien les primeres actuacions, que passen per la realització de campanyes de topografia i sondejos complementaris, gestió dels serveis afectats i començament dels moviments de terres. Posteriorment, s'abordarà el desviament ferroviari de la línia d'alta velocitat per a executar les pantalles de l'estructura del canal d'accés.

A més, arrancarà la remodelació de l'entorn de l'estació de Joaquín Sorolla per a ampliar les instal·lacions. En aquest punt, cal destacar que el projecte planteja aquesta actuació perquè tinga capacitat de suportar l'increment de trens que es preveu.

Com ha assenyalat el president de la Generalitat, Ximo Puig, "totes les grans ciutats d'Europa tenen fites fonamentals, i València, com a gran ciutat europea, es mereixia aquest impuls, que ha tardat massa temps, però que ja és una realitat".

 Visita obres canal accés ferroviari
Visita obres canal accés ferroviari 

Les obres, amb una inversió de més de 440 milions d'euros, seran finançades pel Govern d'Espanya en un 50% i per la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València en un 25% respectivament. A més, està previst el finançament de 164 milions a càrrec dels fons europeus Next Generation.

Si es compleixen els terminis establits, l'actuació estarà acabada en 2028. En aquest sentit, a mesura que avance el soterrament de les vies, s'anirà creant el bulevard García Lorca, un corredor verd de 49.000 m², que unirà els districtes del sud de la ciutat. A més, s'eliminarà el pont de Giorgeta per a donar pas a una avinguda de 35 metres d'amplitud, amb un total de sis carrils – tres per sentit – i carrils bici en tots dos sentits. Aquesta avinguda completarà el Parc Central de València.

Finalment, ha destacat l'alcalde de València, Joan Ribó, "és una fita fonamental per al pas del corredor mediterrani per la nostra ciutat i suposarà en un futur el final del coll de botella del pas del ferrocarril amb les obres pendents del túnel passant i la futura estació central". Per aquest motiu, ha exigit al govern central "la màxima celeritat en la tramitació dels projectes de túnel passant i de l'estació central de la nostra ciutat, així com la doble plataforma entre València i Castelló. Portem esperant setze mesos des que es va presentar l'estudi informatiu d'alternatives per a la nova plataforma ferroviària València-Castelló, i des del mes d'octubre de 2022 per al túnel passant".

Característiques tècniques de les obres

D'acord amb la informació aportada pel Ministeri, les actuacions del nou canal d'accés a València es desenvoluparan per fases en cinc anys i es compatibilitzaran amb el trànsit ferroviari.

En concret, la fase tercera del nou canal contempla el soterrament de totes les vies d'accés a les estacions de València Nord i València-Joaquín Sorolla, prolongant en alguns casos els túnels del nu sud. S'inclou, a més, tant l'obra civil del soterrament del canal d'accés com el muntatge de via, l'electrificació i les instal·lacions ferroviàries.

Per a la transformació de l'estació de València-Joaquín Sorolla, es preveu l'execució de noves andanes i remodelació de les actuals per a adequar-les a la nova platja de vies definida en el projecte del canal d'accés, configurada per 10 vies d'ample estàndard. També s'inclou la remodelació integral de l'edifici de viatgers amb un nou vestíbul elevat, així com la remodelació de la urbanització de l'entorn. També es contempla l'ampliació de l'aparcament de l'estació.

Imatge del terreny del Parc Central i del futur canal d'accés
Imatge del terreny del Parc Central i del futur canal d'accés

La posada en servei del canal d'accés requerirà a més la realització de cinc actuacions complementàries -en fase de redacció de projectes- que aniran desenvolupant-se a mesura que ho requerisca l'operació.

Es realitzaran, així, instal·lacions de protecció civil i seguretat dels túnels d'accés per a la posada en servei del túnel global d'accés a les estacions de València. A més, el desenvolupament dels projectes del canal d'accés i la remodelació de l'estació de València-Joaquín Sorolla fan necessari desmuntar el canviador d'ample actual -per als trens que transiten entre la xarxa convencional i la d'ample estàndard- i la construcció d'un nou canviador a l'entorn del nu sud/Font de Sant Lluís.

També es realitzaran actuacions relacionades amb l'estacionament de suport per a trens a l'entorn de Font de Sant Lluís amb la instal·lació de tres noves vies d'ample estàndard, que dotaran de major operativitat i capacitat a l'estació de Joaquín Sorolla.

Així mateix, es contemplarà l'adequació dels túnels d'ample convencional. Amb l'entrada en servei del nou canal d'accés, es començaran a utilitzar els túnels ja executats en el nu sud, de la línia C3 de Rodalia, per la qual cosa es realitzaran actuacions d'adequació en el seu interior.

Finalment, també s'intervindrà en instal·lacions de control, comandament i senyalització, necessàries per a permetre l'explotació dels serveis ferroviaris amb les màximes garanties de fiabilitat i eficàcia.

Destacats