El nové Feminari, organitzat per la Diputació de València, ha conclòs este divendres amb una contundent demanda al Govern d'Espanya: l'aprovació d'una llei integral contra l'explotació sexual de les dones. La vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha recollit les conclusions de les ponents en un congrés que ha congregat mig miler de persones de forma presencial i que també s'ha pogut seguir en línia. Enguix ha afirmat en la clausura que "un Estat que es finança amb la prostitució en els seus tributs és un Estat proxeneta, per això exigim al Govern que tramite una llei orgànica que protegisca les dones i condemne proxenetes i puters".
Prèviament, en l'obertura de la segona jornada, el president Vicent Mompó ja ha subratllat la ferma postura de la institució que dirigix, indicant que "tenim la responsabilitat de no ser neutrals a l'hora de condemnar l'explotació sexual". Esta ha sigut la tònica general del fòrum de debat feminista de la Diputació, que ha comptat amb la participació d'acadèmiques, investigadores, politòlogues, creadores de contingut digital i supervivents d'explotació sexual, totes elles activistes i abolicionistes.
La postura de la Diputació de València i dades alarmants
En el tancament d'este nové Feminari, qualificat del "més combatiu" fins a la data, Natàlia Enguix ha repassat dades reveladores. Segons el Ministeri d'Igualtat, el 80% de les dones que s'han prostituït a Espanya en 2024 han presentat indicadors d'explotació sexual. Això significa que "la gran majoria són víctimes d'una indústria que normalitza la violència sexual i beneficia els proxenetes i puters que actuen impunement. Per a eixes dones la prostitució no és una elecció individual ni un treball", ha emfatitzat la responsable d'Igualtat.
La vicepresidenta ha considerat, després d'integrar les diverses opinions de les ponents en les conclusions del congrés, que el Govern d'Espanya ha d'actuar amb urgència. Ha assenyalat que l'Executiu "ha quedat en evidència després d'incloure en gener de 2025 la prestació i concertació de servicis sexuals en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques". Enguix ha recordat les paraules del Movimiento Feminista de Madrid, que en el seu moment ha denunciat que un Estat que tolera, registra i inclou la prostitució en la riquesa nacional, avalant a aquells que es lucren amb el negoci, és un Estat proxeneta, perquè es finança amb l'explotació sexual en els seus tributs.
Les ponents del IX Feminari i els responsables de la Diputació han coincidit que l'abolició és l'única resposta possible a la prostitució, tal com ha proposat el títol del fòrum de debat celebrat en La Petxina. Per este motiu, "reclamem al Govern alguna cosa més que la reforma del Codi Penal, ja que és necessari aprovar una llei orgànica abolicionista del sistema prostitucional que ha portat sis anys en mans del poder executiu i que ni tan sols s'ha tramitat". Així ha acomiadat Natàlia Enguix un Feminari que, com és habitual, ha tancat amb una nota musical, esta vegada a càrrec de la cantant i compositora Clara Olóndriz i les seues lletres que transmeten sensibilitat i superació.
Veus expertes i testimonis impactants
L'escriptora Rosa Cobo, presidenta de la Red Académica Internacional de Estudios sobre Prostitución y Pornografía i padrina del nové Feminari, ha inaugurat les ponències amb una proposta: "entablar entre totes una conversa col·lectiva entorn de la prostitució que servisca per a emetre una resposta institucional front a esta gran indústria legitimada que res té a veure amb Pretty Woman i altres clixés que blanquegen i endolceixen el que és un acte de violència contra la dona".
Poc després, ha quedat patent que la prostitució és una realitat molt més dura i cruel, amb la projecció del documental 'Abril. Hoy no es invierno' de Mabel Lozano. La cineasta ha explicat la seua postura abans de mostrar la terrible vivència d'una jove amb paràlisi cerebral prostituïda per la seua pròpia família. "Pensem que la prostitució és cosa de dones migrants i sense papers, però en realitat té moltes cares i este Feminari és un lloc perfecte per a crear el pensament crític que necessitem", ha manifestat la doble guanyadora del Goya amb altres documentals feministes com 'Biografía del cadáver de una mujer' i 'Ava'.
El sistema prostitucional a debat
El primer debat s'ha centrat en l'abordatge del sistema prostitucional. "L'única manera d'abordar-lo és alçant la veu per a acabar des d'ara mateix amb esta estructura tan brutal i deshumanitzada que ens corromp", ha apuntat la periodista i escriptora Nuria Coronado, moderadora de la taula. Ana de Miguel, professora de Filosofia Moral de la UNED, ha tractat el sistema de creences que ha legitimat la prostitució des de sempre. En la seua opinió, "una plataforma proxeneta com OnlyFans, que induïx a la prostitució a xiques i xics des d'edats primerenques, demostra que estem lluny de deslegitimar-la". "Hui qualsevol jove espanyol de 18 anys i qualsevol home de 80 tenen a la seua disposició un harem superior al dels sàtrapes que han alimentat l'explotació sexual al llarg de la història", ha rematat la docent.
Per la seua part, la directora del Grup d'Investigació Viosex i professora en la Universitat de La Laguna, Esther Torrado, ha alertat del perill dels agressors sexuals serials, "homes que demanden prostitució i que a més són vertaders sociòpates, violadors de xiquetes que no tenen dificultat per a promoure altres pràctiques com zoofília, pedofília i violacions en grup". En la mateixa taula, Carol L., formadora, divulgadora i supervivent del sistema prostitucional, ha mostrat la seua preocupació per "la normalització que al final es convertix en part de la captació violenta de dones i xiquetes amb fins prostitutius".
L'era digital i la prostitució
Per al divendres s'han programat altres dos taules de debat, la primera d'estes entorn de la pornografia i la prostitució en l'era digital. La periodista Isabel Olmos ha moderat el col·loqui entre la investigadora de la Universitat d'Alacant Lydia Delicado, la presidenta de la Federació de Dones Joves Laura Barrios, i la politòloga Julia Salander, les quals han abordat el perill de plataformes com OnlyFans, així com fòrums, webcams, blogs i altres formes de prostitució digital. En opinió de Delicado, "el que aconseguix el proxenetisme amb la digitalització és arribar a moltes més dones de les que aconseguia la prostitució convencional".
En la mateixa línia s'ha expressat Laura Barrios, qui ha exposat com la pornografia ens arriba de manera senzilla "a través dels mòbils i les xarxes socials, especialment als hòmens, que reben inputs de dones hipersexualitzades amb els quals resulta còmode fer el salt a altres plataformes blanquejades de pornografia digital". Mentrestant, "a les dones joves, moltes d'elles en precari, nos arriben missatges de posa't guapa per a poder guanyar diners", ha afegit Barrios.
A continuació, Julia Salander ha posat el focus en el perill extrem dels nous formats, plataformes digitals i pornografia on no és tan evident la violència, on la imatge de la prostitució és més subtil. "Encara que parega que no és perillós ho és, perquè les dones entenem que sempre hi haurà un home dispost a pagar pel nostre cos. La cultura de la violació és entendre que a totes ens han dit putes en algun moment de la nostra vida, i totes hem interioritzat que en una situació d'extrema necessitat sempre hi haurà un home dispost a pagar, mentre eixos mateixos homes robarien en la mateixa situació de necessitat".
El marc legal abolicionista
A l'última taula del Feminari s'ha tractat el marc legal de l'abolicionisme. Al respecte, l'advocada Charo Carracedo ha deixat clar que l'abolicionisme "és l'única opció que permet desenvolupar el principi d'igualtat entre hòmens i dones que defensa el feminisme, i l'única política compatible amb la totalitat dels drets humans". Carracedo ha explicat "la necessitat d'una llei que perseguisca la reparació de les dones prostituïdes i desmantele el negoci de qui oferixen dones en prostitució, perquè sense reparació no és possible desmantellar el sistema".
També la periodista Graciela Atencio s'ha referit a l'absència d'una llei abolicionista a Espanya, i ho ha fet posant com a exemple a Torrente, el personatge cinematogràfic que s'ha convertit en "un arquetip que hui circula pels àmbits culturals i socials". Per a Atencio, "el problema és que la gent no es riu de Torrente, riu amb Torrente perquè hi ha una legitimació social del puter".
Finalment, l'escriptora i periodista sueca Kajsa Ekis Ekman, autora del llibre 'El ser y la mercancía', ha parlat de legislació internacional i, en concret, del model suec i una llei abolicionista amb dos dècades de vigència. "En Suècia hem tingut sort de no enfrontar-nos a un lobby com en Espanya, on la prostitució esquitxa la política i està en la borsa. Ningú s'ha atrevit a votar en contra la llei perquè ha significat assenyalar-se com un puter". Ekis Ekman ha analitzat l'evolució d'esta llei abolicionista: "mentre Holanda s'ha convertit en l'aparador de la prostitució legal, Suècia ha sigut l'aparador de l'abolicionisme, i la llei ha permés, a més de les multes a qui pagava per servicis sexuals, arribar fins a les xarxes i proxenetes. La pròpia Policia, que ha començat dubtant, ha acabat demanant el reforç de la norma".
Totes les ponents han coincidit en la necessitat de fer un pas al front i ser més combatives a l'hora de reclamar l'aprovació d'eixa llei abolicionista a Espanya que perseguixca a qui es lucra a través de la prostitució, deshumanitzant dones i xiquetes.