No és un dimarts qualsevol a València. Este 30 de juny, el llit del Túria i una vintena d'instal·lacions municipals acullen simultàniament competicions de més de vint disciplines esportives, xarrades sobre diversitat, cinema queer i un festival coral al Palau de les Arts. És la tercera jornada dels Gay Games XII, un esdeveniment que, per a entendre la seua escala, convé comparar-lo amb alguna cosa: les edicions anteriors de l'esdeveniment, celebrades a Guadalajara i Hong Kong, reuniren aproximadament 2.600 i 2.400 participants respectivament. València, en canvi, acull més de 10.200 esportistes de 81 països. Les xifres parlen soles.
Una ciutat convertida en poliesportiu
Les competicions es repartixen en 39 disciplines esportives i 46 seus distribuïdes per València i la seua àrea metropolitana. Només este dimarts, l'agenda esportiva abraça des de la natació —al Parc de l'Oest— fins a l'atletisme a l'Estadi del Túria, passant pel bàsquet a la Universitat Politècnica de València i el futbol als camps del llit del Túria i a Marxalenes. El voleibol es distribuïx per quatre poliesportius —El Cabanyal, La Malvarrosa, Nou Moles i Benicalap—, mentres que la Marina de València acull la vela i el dragon boat. Completen la jornada el waterpolo, el pàdel, l'esquaix, el bàdminton, els escacs, les arts marcials i el tenis de taula. Difícil trobar un racó de la ciutat que no tinga hui alguna cosa a veure amb els Gay Games.
Les competicions es desenvolupen en instal·lacions esportives municipals distribuïdes per tota la ciutat, juntament amb altres espais esportius de referència i seus col·laboradores, la qual cosa suposa la implicació del conjunt de la ciutat i els seus voltants en la celebració de l'esdeveniment. Una lògica de barri que connecta el megaesdeveniment amb l'escala humana.
El mural que canvia el camp de futbol de Pont de Fusta
Entre tota l'activitat esportiva del dia, hi ha un gest que transcendix la competició. En el camp de futbol de Pont de Fusta s'ha pintat un mural LGTBIAQ+ pensat per a perdurar molt més enllà del 4 de juliol, data que conclouen els jocs. L'objectiu és transformar eixe espai públic en un lloc de memòria, orgull i celebració, que connecte els valors d'inclusió, respecte i apoderament propis dels Gay Games amb l'estètica de l'art urbà contemporani. L'elecció de l'emplaçament no és casual: un espai accessible i visible garantix que qualsevol persona —resident o visitant— puga creuar-se amb el seu missatge sense buscar-lo. Així és com una ciutat integra la diversitat en el seu paisatge quotidià sense necessitat de cartells ni proclames.
Xarrades, cinema queer i música coral: la cultura pren el relleu
Quan l'esport cedix terreny per unes hores, entra la cultura. Cada vesprada, el Meeting Point del Tram III del Jardí del Túria, junt amb l'Estadi del Túria, actua com a principal punt de trobada per a participants, visitants i ciutadania. Hui el protagonisme el tenen les Xarrades Orgulloses —Ambassadors & Elite Athletes—, protagonitzades per ambaixadors i esportistes d'elit que aborden el respecte, la inclusió i la diversitat en l'esport. Una conversa que, en el context actual, resulta tan necessària com l'escalfament abans de competir.
Entre les activitats culturals previstes del festival destaca també el festival de cinema Pride in Motion , que projecta les seues peces en el Centre Cultural Nau 3 Ribes, en el barri de l'Eixample. La jornada tanca amb el Festival Cors & Chorals en el Teatre Martín i Soler del Palau de les Arts, on la música coral posarà el fermall a un dia que ha transitat de la piscina al cinema i del camp de futbol a la sala de concerts sense solució de continuïtat.
Primera vegada a Espanya, rècord històric de participació
Els Gay Games van nàixer en 1982 a San Francisco com una resposta a la marginació de les persones LGBT en l'esport i per a demostrar que l'esport pot unir persones de totes les condicions. El seu principi central és la participació lliure de proves classificatòries per a majors d'edat, la no-discriminació per identitat o orientació i la idea que la superació personal és el motor de la competició. Cada quatre anys, l'esdeveniment recorre ciutats del món i, per primera vegada, arriba a Espanya.
Esta edició marca una fita per a l'esport espanyol, ja que Espanya se situa entre els cinc països amb major representació i aconseguix el seu rècord històric de participació en els Gay Games. Diverses instal·lacions municipals han sigut millorades per a l'ocasió i eixes obres no desapareixeran quan apaguen les llums de l'esdeveniment: es quedaran per a l'ús quotidià dels veïns. En eixe sentit, el que ocorre estos dies a València no és només un festival d'esport i inclusió: és també una inversió en la ciutat que continuarà donant fruits quan els últims participants hagen agafat l'avió de tornada a casa.