Separar el fem a casa pot paréixer un gest rutinari i quasi automàtic per a molts adults, però ¿com se li explica això a un xiquet de cinc anys? L'Ajuntament de València va trobar una resposta el passat 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, organitzant una jornada de tallers infantils de reciclatge baix el títol La vida de les Coses, una experiència dissenyada perquè els més menuts entenguen que ocorre amb els residus una vegada que ixen de casa.
Sis personatges per a explicar el que ningú ens va ensenyar en el col·le
L'activitat no es va plantejar com una classe magistral ni com un sermó ecològic. Va ser, en canvi, una proposta visual, educativa i participativa que va girar entorn de sis personatges creats per a l'ocasió: el Senyor Tapó, Nicolata, Anna Poma, Aluminit, Cara Cartó i Vidriela. Cada un d'ells representava un tipus de residu i tenia la seua pròpia història a contar: d'on venia, on anava i quines possibilitats tenia de renàixer com a alguna cosa nova. Un enfocament que recorda, salvant les distàncies, a eixes campanyes d'animació que fa dècades van popularitzar el reciclatge en països del nord d'Europa, on la separació de residus porta ja generacions arrelada en la cultura quotidiana.
A través d'estos personatges, la jornada va abordar conceptes que habitualment es reserven per a adults: la petjada ecològica, el canvi climàtic, el consum responsable i les bones pràctiques mediambientals en la llar. La clau estava en el llenguatge: senzill, directe, sense tecnicismes. Educar des d'edats primerenques en la consciència ecològica permet que els més menuts desenvolupen actituds ideals per a protegir el planeta i frenar la contaminació o el canvi climàtic.
Jocs, manualitats i fins i tot música amb materials reutilitzats
Cada personatge tenia associat el seu propi taller. Els xiquets i xiquetes van poder participar en jocs d'habilitat, respondre preguntes sobre envasos en una ruleta, crear manualitats amb paper i cartó, fer activitats creatives amb restes orgàniques i classificar residus en jocs de cerca. El tancament més cridaner, potser, va ser una xicoteta activitat musical en la qual els instruments estaven fabricats amb materials reutilitzats. Perquè si hi ha alguna cosa que demostra que un objecte té segona vida, és que sone.
Esta varietat de propostes no és casualitat. L'educació ambiental comença quan les xiquetes i xiquets són menuts i dura tota la vida, ja que es tracta d'un procés que cada dia hi ha alguna cosa nova a aprendre. Integrar l'aprenentatge en el joc és, precisament, la forma més eficaç que eixe procés arranque amb bon peu.
El repte que el missatge arribe a casa
Darrere de la jornada hi ha una convicció política clara, però també un problema real: Espanya encara té un marge de millora significatiu en les seues taxes de reciclatge domèstic. Els hàbits de separació de residus no es consoliden només amb campanyes dirigides a adults; es forgen, sobretot, en la infància. I els xiquets, que ho aprenen en una activitat lúdica un dilluns de matí, ho repeteixen a casa eixa mateixa vesprada.
"La col·laboració de xiquets i xiquetes és necessària per a portar a casa la necessitat de la separació de residus en la llar i el reciclatge d'estos, per a millorar la gestió dels residus i fomentar una ciutadania més conscient" - Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica, Gestió de l'Aigua, Neteja i Recollida de Residus de l'Ajuntament de València
El regidor també va subratllar la importància de l'educació ambiental com a ferramenta per a avançar cap a una ciutat més neta, responsable i compromesa amb la sostenibilitat, i va insistir que este tipus d'iniciatives reforcen el compromís municipal amb la sensibilització ambiental des de la infància, implicant directament les famílies en la gestió dels residus.
El 5 de juny és la data més destacada per l'ONU per a la divulgació global sobre medi ambient. Triar-la com a marc per a una iniciativa dirigida als més menuts no és un detall menor: és una declaració d'intencions. Si València vol ser una ciutat més sostenible en les pròximes dècades, l'aposta més intel·ligent potser no siga convéncer els qui ja tenen els seus hàbits formats, sinó els qui encara estan aprenent a tirar el fem en el contenidor correcte.