Quan el 29 d'octubre de 2024 la DANA arrasà bona part de la província de València, ningú pensava en l'economia circular. Es pensava en supervivència, en fang, en cotxes apilats com a ferralla i en veïns que ho havien perdut tot. Però una catàstrofe també pot ser, paradoxalment, el punt de partida d'una transformació. Això és, almenys, el que la Generalitat Valenciana vol que quede en el relat del que ve després.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha anunciat que el Govern destina més de 100 milions d'euros a actuacions vinculades amb la sostenibilitat, l'economia circular, la transició energètica, la qualitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic en la Comunitat Valenciana. L'anunci es va produir durant una jornada organitzada pel Club d'Excel·lència en Sostenibilitat, un fòrum en el qual també participaren el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida; la secretària autonòmica de Medi Ambient i Territori, Sabina Goretti Galindo; el director general de Qualitat i Educació Ambiental, Jorge Blanco, i representants del món empresarial i investigador.
"Una inversió transversal que demostra que la sostenibilitat és una política pública real, amb recursos, planificació i capacitat d'execució" - Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació de la Generalitat Valenciana
Una operació sense precedents en gestió de residus
Per a entendre la magnitud del repte que deixà la riuada, convé posar els números en perspectiva. En quasi cinc mesos després de la DANA es generaren més de 800.000 tones de residus mesclats amb fang, una xifra que equival a diversos anys de producció normal de residus de la Comunitat Valenciana. No obstant això, les dades manejades per la Conselleria eleven eixa xifra total gestionada a més de 921.000 tones de residus voluminosos, la qual cosa equival, segons el mateix Martínez Mus, a cinc vegades la quantitat que la regió genera en un any en circumstàncies normals.
Esta allau de materials danyats i arrossegats per l'aigua va tensar significativament els sistemes convencionals de gestió i va afegir nous riscos. Entre els residus recollits hi havia des de mobles i matalassos fins a pneumàtics, bombones de gas i plàstics de tot tipus, gestionats per operadors autoritzats en una operació d'emergència que el conseller va qualificar com a "sense precedents a la Comunitat Valenciana".
El que distingix este dispositiu d'una gestió d'emergència convencional és que no es va limitar a retirar enderrocs. Es va aconseguir recuperar aproximadament un 36% dels materials gestionats, principalment terres i plàstics, donant una segona vida a més d'un terç de tot el recollit. La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va decidir reutilitzar la terra mesclada amb els residus de les inundacions per a diversos treballs en abocadors, pedreres, agricultura i construcció.
De l'emergència al model: què proposa la Generalitat
Superar la fase més urgent de la gestió de residus no ha significat baixar el ritme, sinó reorientar l'esforç. L'aposta de la Conselleria va molt més enllà del reciclatge com a acte individual i quotidià. En paraules del mateix vicepresident, l'economia circular "no consistix només a reciclar més, sinó a canviar la manera de produir, consumir i gestionar els recursos". Una declaració que, dita després d'haver mobilitzat centenars de milers de tones de deixalles, sona a alguna cosa més que retòrica.
Este plantejament encaixa, a més, amb el context estatal. Espanya només recicla el 41% dels seus residus municipals, una taxa per davall de l'objectiu marcat per la UE per a 2025 (55%) i per a 2030 (60%). La bretxa és real, i les comunitats autònomes tenen un paper determinant a reduir-la.
En eixa direcció apunta la inversió de més de tres milions d'euros destinats als consorcis de residus per a campanyes de conscienciació i sistemes d'incentius vinculats al reciclatge, amb l'objectiu de premiar els ciutadans que utilitzen els ecoparcs i separen correctament els residus. A això se sumen 500.000 euros en ajudes perquè els ajuntaments —especialment els municipis més xicotets i els municipis AVANT— puguen contractar educadors ambientals. Perquè la transició ecològica no és només una qüestió d'infraestructures: també requerix que qui viu en un poble de cinc-cents habitants tinga accés a la mateixa formació i acompanyament que una gran ciutat.
Aire més net i ciència en el centre
En l'àmbit de la qualitat ambiental, la Generalitat invertirà 1,2 milions d'euros en la millora de la xarxa de control de qualitat de l'aire per mitjà de noves estacions fixes i mòbils. Una mesura que connecta directament amb la vida quotidiana de milions de persones: la qualitat de l'aire que es respira a casa, en el col·legi o en el treball no és abstracta, és salut pública mesurable.
Martínez Mus també insistí que les actuacions del Consell "milloren la gestió de residus, la qualitat de l'aire i de l'aigua, l'autoconsum energètic, donen suport als municipis més xicotets i situen la ciència i la innovació en el centre de la presa de decisions". Els reptes actuals exigixen no sols fortes inversions públiques i privades, sinó també el desenrotllament de mesures horitzontals i transversals, des d'indicadors avançats i instruments econòmics i fiscals fins a iniciatives d'investigació, innovació i competitivitat, complementades amb accions de sensibilització i formació per a fomentar la cultura circular. En eixe sentit, el disseny d'esta bateria de mesures pareix alineat amb les recomanacions que els experts porten anys defensant.
La DANA deixà una empremta devastadora, però també una lliçó sobre la fragilitat dels models de gestió davant de situacions extremes. Un estudi de la Universitat Politècnica de València demostra que la planificació de la gestió de residus és una mesura essencial per a afrontar futures inundacions. Que la resposta institucional a eixa lliçó es traduïsca en més de 100 milions d'euros invertits en sostenibilitat és, si més no, un senyal que el desastre no caigué en sac trencat. La pregunta que queda en l'aire —i que només el temps podrà respondre— és si esta inversió aconseguirà canviar de veres els hàbits de producció i consum, o si quedarà com un gran esforç puntual que no transformà l'estructura de fons.