Quasi dos anys després que la DANA del 29 d'octubre de 2024 deixara en evidència una fissura crítica en la capacitat de resposta de la ciutat, València fa un pas concret per a no repetir el mateix error. L'Ajuntament i Creu Roja han firmat este dimecres un protocol per a construir el Centre Logístic d'Assistència en Emergències (CELOG València) en el barri de Benimaclet, una instal·lació que busca garantir que, davant una pròxima catàstrofe, la ciutat no haja d'improvisar el repartiment de subministraments essencials des de zero.
La pregunta que subjau és senzilla, encara que incòmoda: ¿com pot una ciutat de quasi un milió d'habitants no disposar d'un centre logístic propi per a gestionar emergències? La resposta va arribar de la pitjor manera possible aquella nit d'octubre. La DANA va afectar principalment la Comunitat Valenciana a partir del 29 d'octubre de 2024, i va causar entre 240 i 248 morts i danys materials estimats aproximadament en 10.700 milions d'euros. Les pedanies del sud de València —Forn d'Alcedo, Castellar-l'Oliveral i La Torre— van quedar greument afectades, i el centre operatiu de Creu Roja, ubicat en el municipi veí de Picanya, va resultar tan danyat per la inundació que la seua capacitat per a distribuir ajuda humanitària va quedar seriosament compromesa.
Un solar en Benimaclet, entre bombers i esportistes
El nou centre s'alçarà sobre una parcel·la municipal de 2.563,30 metres quadrats situada en el número 10 del carrer Daniel Balaciart, encaixada entre el Parc de Bombers de la Zona Nord i el poliesportiu de Benimaclet. L'elecció de l'emplaçament no és casual: es tracta d'una ubicació estratègica que facilita la coordinació entre servicis d'emergència i que, segons ha subratllat l'alcaldessa María José Catalá, reunix una condició que en octubre de 2024 es va revelar com a fonamental.
"València guanyarà sobirania logística per a poder garantir una resposta immediata davant una situació d'emergència" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá també va recordar que la DANA va deixar inoperatiu el centre de Creu Roja en Picanya, "la capacitat de resposta de la qual va quedar minvada per la inundació", la qual cosa va dificultar el repartiment de subministraments de primera necessitat en els dies més crítics. La nova instal·lació, per contra, s'emplaça en una zona expressament catalogada com a segura i no inundable, amb accessos adequats per a mobilitzar i distribuir recursos amb rapidesa cap a qualsevol punt de la ciutat que ho requerisca.
Com es construirà i qui paga què
El protocol firmat este dimecres establix un repartiment clar de responsabilitats. Creu Roja assumirà la redacció dels projectes tècnics, la sol·licitud de les autoritzacions pertinents i la construcció i obertura del CELOG a l'ús públic. Una vegada aprovada la modificació urbanística necessària —que haurà d'atribuir a la parcel·la un ús dotacional assistencial—, l'organització sol·licitarà una concessió demanial directa per un termini màxim de 75 anys.
Per la seua part, l'Ajuntament es compromet a tramitar amb la major diligència possible l'autorització demanial a precari, la llicència provisional d'obres, la modificació de planejament, la concessió demanial directa i els títols habilitants urbanístics i ambientals definitius. En la pràctica, el municipi cedix el sòl i agilitza la burocràcia; Creu Roja construïx i gestiona.
Operatiu abans de l'estiu de 2026
El secretari provincial de Creu Roja, José Enrique Lechiguero, ha avançat que l'objectiu és que el CELOG estiga operatiu en el primer trimestre de l'any que ve, previsiblement entre febrer i març. Un termini que, si es complix, significaria que València comptarà amb esta infraestructura abans que es complisca any i mig des de la catàstrofe que la va fer necessària.
"La previsió és que el nou centre logístic estiga operatiu en el primer trimestre de l'any que ve, entre els mesos de febrer i març" - José Enrique Lechiguero, secretari provincial de Creu Roja València
La DANA del 29-O va obligar l'Ajuntament de València a mobilitzar un total de 52 milions d'euros des de novembre de 2024 per a fer front a la reconstrucció i a les actuacions d'emergència. El CELOG, en eixe context, no és només una obra més: és la constatació que la ciutat va aprendre, a un cost terrible, que la logística d'emergències no pot dependre d'infraestructures situades fora del seu perímetre ni vulnerables als mateixos fenòmens climàtics que han de combatre. Un centre permanent, segur i ben comunicat pot marcar la diferència entre el caos i una resposta coordinada quan el temps, literalment, corre en contra.