L'actual Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica obliga al fet que totes aquelles ciutats de més de 50.000 habitants tinguen incorporada una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Per això, l'Ajuntament de València es troba treballant en el disseny d'un model que pretenen aplicar perquè els vehicles més contaminants (així com els més antics) no puguen circular per un determinat espai de la ciutat.
Des del departament de Mobilitat Sostenible, ja s'han fet diversos avanços pel que respecta a aquesta mesura per a restringir l'accés a determinats vehicles en funció de les seues emissions i permetre l'entrada dels més nets. De moment, tot passa per la contractació del sistema de cambres i de control. Posteriorment, serà necessari delimitar la zona en la qual tindrà efecte la iniciativa.
Pel que respecta al pressupost, serà un total de 10 milions d'euros. Encara que, això sí, nou d'ells seran finançats amb els fons Next Generation, per la qual cosa el consistori tan sols haurà d'aportar el milió restant. Amb aquesta Zona de Baixes Emissions, València s'igualarà a ciutats com Madrid o Barcelona, a pesar que en aquesta última una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia català l'ha anul·lada després de ser impugnada per diverses associacions de transportistes.
Una vegada arreglat el tema de les cambres, fonts de la regidoria afirmen que el següent pas serà elaborar "el reglament d'aqueixa zona que està per determinar, per al que hi haurà un debat amb la ciutadania i amb tots els agents, per a determinar quin és l'abast de la mesura". Per això, la seua aplicació pot ser transitòria en el territori en el qual es pretenga actuar.
Segons Mobilitat Sostenible, "de manera prioritària i immediata es licitarà el projecte tècnic i el constructiu per a instal·lar un sistema de cambres de lectura de matrícula d'última tecnologia, que utilitzarà intel·ligència artificial". Això dona a entendre que el sistema estarà automatitzat i que requerirà "menys recursos humans" que els que fan falta per a controlar l'Àrea de Prioritat Residencial (APR) a Ciutat Vella. A més, el sistema de càmeres estarà integrat amb totes les plataformes electròniques de Smart City.
A l'hora de sancionar, el sistema es basarà en l'etiquetatge mediambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT), que marca les característiques dels vehicles. "Tot el sistema d'autorització es determinarà sobre la base de molts vectors i debats que es generen, que tenim la voluntat d'impulsar per a abordar un pacte social per a la transició ecològica, cada vegada més urgent, a fi de definir el model de la València de 2030", asseguren.
L'impugnat cas de Barcelona
D'una banda, el TSJ recorda que la ZBE barcelonina afectava "desenes de milers de vehicles", la falta de distintiu dels quals ambiental de la DGT es produeix "per la dada d'antiguitat del vehicle". Això és un problema pel fet que no tothom té la capacitat econòmica de renovar el vehicle i, no obstant això, es veuen castigats d'igual manera donada la rigidesa del sistema. I a nivell professional, afecta més als autònoms, pimes i micropimes.
Una altra de les qüestions que posa sobre la taula la justícia catalana és relativa a l'àrea en la qual es va implantar la ZBE de Barcelona, una mica "excessiva". En total, uns 95 quilòmetres quadrats. La restricció, regulada en una ordenança, prohibia l'accés als vehicles sense l'etiqueta ambiental de la DGT durant els dies laborables de 7.00h a 20.00h.
Finalment, respecte a l'ordenança de Barcelona es va passar per alt la repercussió econòmica que les restriccions poden tindre en l'impost municipal de circulació així com en vehicles residents i l'activitat en contractes ja concertats, especialment del sector del transport, segons el TSJ català.
Tots aquests aspectes hauran d'estar correctament justificats en la ZBE que s'està impulsant a València, ja que l'incompliment d'alguna d'aquestes variants pot portar a la suspensió d'aquesta iniciativa en la capital del Túria.