València blindarà els seus mercats de barri: només el 10% de parades podrà vendre productes no alimentaris

El ple aprova per unanimitat la nova ordenança de mercats de districte, que reforça el seu caràcter alimentari i actualitza horaris.

 - Actualitzat a 30/10/2026 15:40

Guardar

Mercat de València
Mercat de València
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Hi ha llocs que resistixen al pas del temps no per decret, sinó per costum. Els mercats de barri de València són un d'ells: espais on la fruita de l'horta conviu amb l'olor del peix acabat d'arribar del port i el tracte de tota la vida. Però el costum, sol, no basta. El Ple de l'Ajuntament de València ho sap i este divendres va aprovar per unanimitat la modificació de l'Ordenança de Mercats de Districte, una actualització normativa destinada a protegir legalment el que la tradició havia construït durant segles.

Menys basar, més mercat

El canvi més concret —i potser el més simbòlic— és una reducció a la mitat del percentatge de parades que poden dedicar-se a productes no alimentaris. Si fins ara el límit era del 20%, la nova ordenança el rebaixa al 10%. Traduït a la realitat quotidiana: en cada mercat de districte, almenys nou de cada deu parades hauran de vendre aliments. La mesura respon a una preocupació que portava temps rondant comerciants i veïns: que estos espais derivaren cap a una mescla desordenada d'articles, perdent l'essència que els fa insubstituïbles enfront de qualsevol gran superfície.

Els mercats municipals porten anys navegant en aigües difícils, enfront de la desigualtat de condicions amb les grans superfícies, i amb la sensació que ha faltat una aposta política decidida més enllà dels grans recintes monumentals. La nova ordenança apunta precisament en eixa direcció: València compta amb un total de 17 mercats de districte, espais de barri que no sempre acaparen els focus però que sostenen bona part de l'economia local i la vida social dels veïns.

Un horari clar, amb marge per a la negociació

La modificació també posa orde en els horaris. Amb caràcter general, la franja d'obertura quedarà fixada entre les 7:30 i les 15:00 hores, amb un mínim de sis hores d'activitat. No és una camisa de força: el text permet que cada mercat adapte eixe marc horari en funció de les seues particularitats, sempre mitjançant acord amb les associacions de venedors. Una solució flexible que reconeix que el Mercat de Russafa no és igual al del Cabanyal, ni el de Torrefiel al de Natzaret.

Els mercats de barri valencians destaquen pel seu compromís amb productes de proximitat i quilòmetre zero: fruites i verdures de l'horta recollides el mateix dia, peix fresc arribat directament del port, carns de ramaderies locals i productes artesanals elaborats en xicotets obradors de la regió. Protegir eixa identitat requeria també protegir l'estructura que la fa possible.

Consens com a punt de partida

L'aprovació per unanimitat no va ser casual. La nova normativa incorpora les peticions traslladades per la Confederació de Mercats Tradicionals de la Comunitat Valenciana (Confemercats), així com les al·legacions presentades pels grups de l'oposició durant la tramitació. És a dir, el text va arribar al Ple ja cosit des de baix, des dels mateixos mercaders i des del diàleg entre forces polítiques distintes. En temps que el consens escasseja, és una dada que mereix ser subratllada.

"Els mercats són molt més que espais de venda: són punts de trobada, generen activitat econòmica i contribuïxen a mantindre vius els nostres barris. Amb esta nova ordenança es reforça eixe paper, es protegix el caràcter alimentari d'estos espais, i disposem d'una normativa adaptada als reptes actuals, des del diàleg i el consens" - Santiago Ballester, regidor de Comerç i Mercats de l'Ajuntament de València

Una ciutat que mira a la seua horta

Lligada a l'horta, l'activitat econòmica de València ha girat sempre entorn del comerç i l'agricultura. Ja en el segle XV, la ciutat es va convertir en el centre comercial i cultural per excel·lència del Mediterrani. Eixa herència no és només arquitectònica —ací està el Mercat Central per a recordar-ho— sinó també de barri, d'escala humana. En mercats com el de Russafa conviuen iaies que porten tota la vida comprant en els mateixos llocs amb nous veïns del barri que descobrixen la qualitat dels productes de proximitat. La nova ordenança no inventa res nou: simplement intenta garantir que eixa escena puga repetir-se molts anys més.