Més de 3.000 famílies valencianes rebran este curs una ajuda municipal per a costejar el material escolar dels seus fills. No és només una xifra redona: és un rècord històric. I, segons el propi Ajuntament de València, cada nova convocatòria supera l'anterior. La pregunta és senzilla però reveladora: com ha passat una ciutat de concedir 2.500 ajudes a superar els 3.000 beneficiaris en a penes tres cursos?
120 euros per alumne: la pujada que marca la diferència
El curs 2025/2026 ha portat una novetat important en la convocatòria d'ajudes al material escolar. L'import individual ha augmentat un 20%, passant de 100 a 120 euros per menor, una quantitat destinada a sufragar la compra de material escolar i informàtic. Estes ajudes tenen com a objectiu recolzar econòmicament les famílies per a l'adquisició de material escolar i informàtic, i estan dirigides a xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys escolaritzats en el segon cicle d'educació infantil en centres públics, concertats o privats de València. Per a una família amb pressupost ajustat, 120 euros poden suposar exactament la diferència entre arribar a l'inici de curs amb el necessari o començar amb carències.
En total, la convocatòria disposa d'un pressupost de 400.000 euros, amb un import màxim per menor de 120 euros. El nombre de beneficiaris en este curs supera els 3.000, la qual cosa representa un increment de més de 500 famílies respecte al curs 2022/2023. No és un salt menor: en termes relatius, parlem d'un creixement d'aproximadament el 20% en el nombre de perceptors en tres anys.
Els criteris per a la concessió de les ajudes valoren factors com la renda anual familiar, les famílies nombroses, acollidores o monoparentals, les unitats familiars amb persones en situació de desocupació o la violència de gènere, entre altres qüestions. Una bateria de criteris que reflectix que la vulnerabilitat en una ciutat no té un únic rostre.
Un pla educatiu de 7 milions d'euros per curs
Les ajudes al material escolar són només una peça d'un engranatge més ambiciós. En 2024, l'Ajuntament de València va posar en marxa un pla d'ajudes educatives amb una dotació d'aproximadament 7 milions d'euros per curs, el major de la història municipal segons l'equip de govern. El pes d'eixa inversió es nota en diverses línies simultànies que han crescut de forma paral·lela.
La beca de menjador escolar és potser l'exemple més cridaner. Des del curs 2024/2025, el nombre de perceptors supera cada any els 6.000, enfront de les 2.700 sol·licituds concedides en el curs 2022/2023. És a dir, més del doble de famílies beneficiades en només dos cursos. Una expansió que difícilment pot atribuir-se només a una major demanda: hi ha una decisió política darrere d'ampliar l'accés.
L'escola de juliol també ha marcat el seu propi sostre històric este curs, amb més de 5.900 sol·licituds concedides enfront de les 5.200 del curs 2022/2023. I en 2025 es va crear per primera vegada en la història de la ciutat una línia d'ajudes per a les matineres, els servicis d'acollida matinal en els col·legis, una mesura que cobrix una franja horària que fins ara quedava fora del paraigua de suport municipal.
"Hem posat en marxa el major pla d'ajudes a les famílies en la història de la nostra ciutat" - Rocío Gil, regidora d'Educació de l'Ajuntament de València
Pasqua, estiu i el repte dels períodes no lectius
Un dels punts més silenciosos —però més quotidians— del pla educatiu és el finançament de les escoles de pasqua i les escoles d'estiu en els col·legis municipals, una mesura activa des de 2024. Des de la Regidoria d'Educació subratllen que estes ajudes són clau per a evitar que les diferències econòmiques entre famílies afecten l'accés a una escolarització primerenca o a una alimentació adequada durant el curs escolar. Els períodes no lectius són, precisament, un dels moments on les desigualtats es fan més visibles: mentres unes famílies tenen flexibilitat laboral per a assumir eixos dies, altres s'enfronten a un autèntic trencaclosques de conciliació.
Diverses associacions veïnals i entitats socials destaquen el valor d'estes iniciatives per a promoure la igualtat d'oportunitats des de la infància i facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, especialment en llars amb menys recursos. En eixe context, cobrir els buits del calendari escolar amb recursos municipals no és un detall menor, sinó una xarxa de seguretat per a milers de famílies que d'una altra manera haurien d'improvisar solucions cada vegada que el col·legi tanca les seues portes.
Els números del curs 2025/2026 dibuixen una tendència sostinguda: més beneficiaris, més quantia per alumne i més tipologia d'ajudes. Si la mesura de les polítiques públiques en educació es pren pel seu impacte en les famílies més vulnerables, València pareix haver pres la direcció d'ampliar eixe impacte convocatòria rere convocatòria. El verdader indicador, amb tot, no serà el rècord d'este curs, sinó si la ciutat és capaç de mantindre —i seguir millorant— eixa cobertura quan el context econòmic aprete.