L'Ajuntament de València ha donat llum verda a la construcció de tres nous edificis residencials que aportaran 112 vivendes al parc residencial de la ciutat, repartides entre el barri mariner del Cabanyal-el Canyamelar, el popular Torrefiel i la pedania de Massarrojos. La xifra no és menor: sumades a les 82 vivendes autoritzades recentment al carrer de Sant Vicent Màrtir, el municipi acumula 194 noves vivendes aprovades en a penes uns dies. Tot això en un context que el mercat del lloguer va tancar 2025 en màxims, amb un preu d'oferta de 13,6 euros/m²/mes i un augment interanual del 8,9%.
Tres ubicacions, tres realitats urbanes
Les llicències han sigut firmades pel regidor delegat de Llicències Urbanístiques, Juan Giner, i corresponen a sengles promocions ubicades als carrers d'Eugenia Viñes (el Cabanyal), del Comte de Lumiares (Torrefiel) i del Mas del Cansalader (Massarrojos). Tres localitzacions que, lluny de ser capritxoses, reflectixen la voluntat de distribuir la nova oferta per distints punts de la ciutat: des d'un barri costaner amb forta pressió turística fins a una pedania periurbana històricament més tranquil·la.
El projecte més ambiciós dels tres és el de Torrefiel, amb 56 vivendes distribuïdes en huit plantes sobre rasant, dos soterranis i una dotació de 26 places d'aparcament per a turismes, 56 places per a bicicletes i onze trasters. L'edifici incorpora aerotèrmia i instal·lació fotovoltaica, apostes que ja no són un luxe diferenciador sinó una exigència creixent del mercat i de la normativa energètica europea.
En Massarrojos, el residencial es desplega en dos blocs de quatre plantes sobre soterrani, amb 44 vivendes, 49 places d'aparcament i 44 trasters. També ací apareixen l'aerotèrmia i els panells fotovoltaics per a autoconsum, un senyal que l'eficiència energètica comença a ser una constant —i no una excepció— en la nova edificació valenciana.
El més modest en nombre però no en simbologia és el del Cabanyal: dotze vivendes de renda lliure construïdes entre mitgeres, amb planta baixa més tres altures i setze places per a bicicletes. Un barri que porta dècades en procés de transformació i que torna a guanyar pols constructor.
Una ciutat que corre contra el rellotge de la demanda
L'emergència habitacional ja no afecta només a col·lectius tradicionalment vulnerables: s'ha convertit en una fractura generacional que expulsa a joves, treballadors essencials i famílies de rendes mitjanes fora de la ciutat. La demanda de lloguer en territori valencià no ha deixat d'augmentar —un 32,4% en maig de 2025—, mentres les immobiliàries registren un descens del 33,6% del parc de vivendes disponibles. Davant d'eixe escenari, cada llicència concedida té un pes específic que va més enllà de l'expedient administratiu.
El regidor d'Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, ha subratllat que estes autoritzacions no són iniciatives aïllades, sinó peces d'una estratègia més àmplia:
"L'Ajuntament actua simultàniament en diversos fronts per a donar resposta a la creixent demanda residencial de la ciutat en tots els nostres barris" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
L'edil també ha destacat el paper de la col·laboració publicoprivada per a mobilitzar inversió que amplie l'oferta residencial, junt al Pla + Vivenda i el desbloqueig de nous PAI orientats a generar sòl urbanitzable.
El fons del problema: 22.000 expedients i una burocràcia que frenava la ciutat
Darrere de cada llicència hi ha un historial de tràmits que, fins fa poc, podia eternitzar-se. El mateix Giner ha recordat que a l'inici de la legislatura existien més de 22.000 expedients urbanístics bloquejats que llastraven la capacitat de tramitació municipal. L'esforç per a desllorigar eixe coll de botella ha permés reduir en un 70% el temps mitjà d'espera per a la tramitació de llicències. Una dada que, traduïda a la vida quotidiana, significa que promotors i inversors poden ara planificar amb major certesa i que els veïns veuen materialitzar-se abans els projectes que transformen els seus carrers.
"El resultat d'este treball ha sigut la reducció en un 70% del temps mitjà d'espera per a la tramitació de les llicències, que en el cas de les de VPP ja superen al total de les concedides en tot el mandat anterior" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
L'estoc residencial disponible s'ha desplomat: si en 2022 hi havia aproximadament 35.000 anuncis actius de vivendes en venda, en 2025 la xifra va caure a poc més de 20.000. "Si disposem cada vegada de menys producte, el preu no pot fer una altra cosa, no baixarà", advertixen els experts del sector. En eixe context, els 194 nous pisos autoritzats en els últims dies difícilment resoldran per si sols l'equació, però sí que representen un símptoma clar que la maquinària municipal comença a girar a una altra velocitat. Si València vol que els seus veïns puguen continuar vivint-hi, el desafiament és construir més —i més ràpid— abans que el mercat acabe d'expulsar-los.