L'Ajuntament de València va fer un pas fiscal rellevant este dimarts en aprovar provisionalment en ple la modificació de les seues Ordenances Fiscals, les normes que regixen tots els impostos, taxes i preus públics del municipi de cara a 2027. L'acord no va arribar sense polèmica: mentre el govern local defén un estalvi històric per als ciutadans, l'oposició apunta en direcció contrària i col·loca damunt la taula una xifra incòmoda: València és la capital de província amb la taxa de fem més cara de tota Espanya, amb una quota mitjana que supera els 287 euros per vivenda a l'any, segons dades comparatives entre les principals ciutats espanyoles.
Suport fiscal a la discapacitat, entre els canvis més destacats
Entre les novetats de les ordenances aprovades, sobreïxen mesures orientades a donar suport fiscalment a les entitats dedicades a l'atenció i integració laboral de persones amb discapacitat. Estes organitzacions quedaran exemptes de la taxa de guals, un gravamen que afecta l'ús de les voreres per a accés de vehicles. A més, els qui realitzen obres en centres especials d'ocupació es beneficiaran d'una bonificació del 50% en l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Són mesures modestes en termes pressupostaris, però de notable impacte simbòlic i pràctic per a un sector que treballa sovint amb marges molt ajustats.
La regidora delegada d'Hisenda, María José Ferrer Sansegundo, va ser l'encarregada de defendre el conjunt del paquet fiscal. En la seua intervenció, va subratllar la continuïtat de mesures ja vigents que el govern municipal considera l'eix de la seua política tributària: la reducció del 20% en el tipus general de l'IBI urbà, l'ampliació de bonificacions del 60% o el 90% per a famílies nombroses en eixe mateix impost, la bonificació del 95% en la plusvàlua per causa de mort, la baixada de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, o una rebaixa del 50% en la taxa de clavegueram i col·lectors.
"Estes ordenances fiscals consoliden i mantenen la major rebaixa fiscal de la història feta per a veïns i comerciants" - María José Ferrer Sansegundo, regidora delegada d'Hisenda de l'Ajuntament de València.
Segons els seus càlculs, el conjunt d'estes mesures representa per a la ciutadania un estalvi de, almenys, 52,4 milions d'euros anuals. Una xifra que, no obstant això, l'oposició no està disposada a acceptar sense rebatre.
La taxa de fem, l'epicentre del conflicte
Si hi ha un punt que va concentrar la major càrrega crítica en el debat, va ser la taxa de gestió de residus. València encapçala el rànquing nacional de capitals comparables amb la quota de fem més elevada, situant-se en 292,86 euros anuals per vivenda tipus, enfront dels 43,80 euros que paguen a Lleó, la ciutat on menys s'abona. La diferència és tan cridanera que quasi resulta difícil de creure que ambdues ciutats estiguen subjectes a la mateixa legislació estatal.
El portaveu del Grup Municipal Socialista, Borja Sanjuán, no va desaprofitar l'ocasió. Va recordar que la taxa ha suposat un desemborsament d'uns 141 euros per família en concepte de taxa municipal, mentre que els hotels abonarien a penes uns 300 euros, qüestionant així la proporcionalitat del repartiment entre llars i establiments turístics. La nova taxa ha incrementat la desigualtat entre ciutadans espanyols segons el municipi que residixen, amb una quota mitjana nacional de 122 euros, la qual cosa deixa els valencians molt per damunt d'eixe llindar.
"Els valencians i valencianes paguen la taxa de fem més alta de tota Espanya" - Borja Sanjuán, portaveu del Grup Municipal Socialista
Ferrer Sansegundo va replicar atribuint esta situació al "femara imposat pel govern central", en referència a la Llei de Residus de 2022. Eixa norma obliga els municipis a què la taxa cobrisca la totalitat del cost del servici de recollida, transport i tractament de residus, sense que puga ser deficitària. En la pràctica, això va obligar molts consistoris a crear o elevar dràsticament este tribut, i València no va ser l'excepció.
La taxa turística: una demanda que no para de créixer
Un altre dels assumptes que va sobrevolar el ple va ser la reclamació, tant del PSPV com de Compromís, d'implantar una taxa turística a la ciutat. Sanjuán ho va plantejar amb una imatge contundent: "Estem pagant els servicis dels turistes perquè la ciutat s'està convertint en un parc temàtic". La regidora de Compromís, Eva Coscollá, va abundar en la mateixa idea i va lamentar que el veïnat assumisca en solitari, amb uns 46 milions d'euros anuals en concepte de taxa de fem, els costos d'una ciutat sotmesa a una intensa pressió turística.
Coscollá també qüestionà d'arrel el relat de la "rebaixa fiscal" que defén l'equip de govern: "De ser així, València no estaria entre els ajuntaments que més ingressa per impostos". Anà més enllà en qualificar els beneficis fiscals de "rebaixa selectiva que només beneficia els barris més rics", una afirmació que el govern local no compartí però que tampoc desactivà amb xifres concretes en el debat.
L'EMT, un altre front obert en el ple
L'hemicicle també acollí un debat sobre la sisena modificació del Pressupost General per crèdits extraordinaris. En eixe punt, la regidora socialista Elisa Valía criticà que una part significativa del muntant total es destinaria a amortitzar el deute que la Generalitat Valenciana manté amb l'Empresa Municipal de Transports (EMT). El regidor de Compromís Giuseppe Grezzi denuncià el deteriorament progressiu del servici, mentre que el regidor delegat de Mobilitat i president de l'EMT, Jesús Carbonell, traslladà la responsabilitat a la mala gestió de les ajudes estatals al transport públic.
L'aprovació de les ordenances és, per ara, provisional. El text haurà de passar pel preceptiu període d'exposició pública abans de la seua aprovació definitiva, la qual cosa deixa oberta una finestra —encara que estreta— perquè els grups municipals o els mateixos ciutadans presenten al·legacions. En una ciutat on el debat fiscal ha deixat de ser un assumpte tècnic per a convertir-se en un termòmetre polític de primer orde, és probable que el pols entre govern i oposició pel relat de qui paga més i per què continue molt més enllà del ple de hui.