Trenta anys d'espera, dècades de debat veïnal i un solar que durant anys va acumular més conflictes que projectes. El ple de l'Ajuntament de València va aprovar este dijous, en sessió extraordinària, la transformació urbanística de 268.142 metres quadrats al nord de la ciutat, en l'espai que separa el barri de Benimaclet de la Ronda Nord. El resultat: 1.345 vivendes noves, 70.000 metres quadrats de zones verdes i una fractura política i veïnal que va quedar en evidència en el mateix hemicicle.
Un barri-poble davant el canvi més gran de la seua història
Benimaclet porta trenta anys convivint amb un projecte urbanístic que ha dividit el barri entre els qui veuen en ell una oportunitat per a guanyar servicis i infraestructures i els qui temen perdre per sempre el caràcter singular d'un dels pocs racons de València on encara pot intuir-se l'horta que algun dia ho va envoltar tot. No és un barri qualsevol. Amb un teixit social i associatiu exemplar i una horta encara productiva, Benimaclet és un dels barris-poble més ben conservats que encara queden a València.
L'impuls donat al projecte per l'actual equip de govern, després de més de dos dècades de tramitació i un procés de diàleg amb el veïnat, permetrà desenvolupar una de les bosses de sòl pendents més grans de la ciutat. El pla, conegut com a PAI (Programa d'Actuació Integrada), va ser ratificat amb el suport de l'equip de govern i el vot en contra de tots els grups de l'oposició, la qual cosa anticipa que el debat sobre el futur d'este racó de València està lluny de tancar-se.
Què contempla el pla: vivenda pública, zones verdes i equipaments
Les xifres del projecte són considerables. De les 1.345 vivendes previstes, 403 comptaran amb protecció pública. A més, el planejament reserva aproximadament 20.000 metres quadrats de sòl dotacional públic destinats específicament a unes 300 vivendes de lloguer assequible per a menors de 45 anys, una franja d'edat que a València, com en moltes altres ciutats espanyoles, patix especialment l'encariment del mercat immobiliari. El desenvolupament busca augmentar l'oferta de vivenda disponible a València davant la crisi habitacional.
El projecte també reserva aproximadament 32.000 metres quadrats de sòl dotacional públic per a usos educatius, esportius i de servicis. Reserva aproximadament 5.000 metres quadrats per a horts urbans, reforçant la relació històrica del barri amb l'horta. L'actuació inclou la prolongació per als vianants de l'avinguda de Valladolid fins a la Ronda Nord i obrirà noves connexions a peu entre Benimaclet i l'horta de Vera, millorant l'accessibilitat i el contacte directe del veïnat amb els espais agrícoles periurbans. També preveu la recuperació ornamental de la séquia del braç de l'Alegret, la introducció d'espècies autòctones i la renaturalització de la vora entre la ciutat i l'horta.
La veu del veïnat: "Benimaclet no està en venda"
Abans de la votació, el ple va obrir un torn de participació ciutadana que es va convertir en el termòmetre més clar de la tensió acumulada. Representants de fins a nou entitats veïnals i socials van prendre la paraula per a qüestionar el projecte, amb arguments que van oscil·lar entre la reivindicació de l'horta i el patrimoni fins a la denúncia de la falta de dotacions per al barri real, el de sempre.
Ignacio Calatayut, portaveu de l'agrupació Soc el que menge i del Centre social Terra, no va deixar lloc a l'ambigüitat:
"Justícia social per a un poble que es resistix a deixar de ser-ho i de l'horta que alimenta, que se'n va a sacrificar amb una operació immobiliària disfressada de progrés" - Ignacio Calatayut, portaveu de Soc el que menge i del Centre social Terra
Adrià Solbes, en nom de la plataforma Acudim Benimaclet, va plantejar "dubtes amb este nou planejament que no respon a les necessitats dotacionals del barri". Enric Sánchez, de l'Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet, va recordar el treball col·lectiu per a aconseguir els horts urbans i va lamentar que "el resultat final només beneficia interessos immobiliaris". Ignacio Carratalá, de l'Sporting Benimaclet —un club amb 35 anys d'història fent comunitat— va expressar "incertesa davant el futur d'un barri que es vol construir sense escoltar la seua gent".
Javier Navalón, de l'Associació per l'Horta, va defendre "el patrimoni cultural de les alqueries històriques i dels camps de Benimaclet", així com el seu paper com a pulmó verd en la lluita contra el canvi climàtic. Ana Isabel Martínez, de l'Associació la Sucursal Juvenil, va ser directa: "El PAI de Benimaclet no escolta el barri".
L'oposició política: "el mínim d'habitatge públic i el màxim d'habitatge privat"
En el torn polític, les crítiques al projecte van refermar des del PSPV i Compromís. El portaveu socialista, Borja Sanjuan, va qüestionar a quin tipus de famílies aniran destinades realment els 1.345 habitatges anunciats i va parlar de "recintes privats, amb piscina, que no fan barri". El seu diagnòstic va ser taxatiu: el pla "garantix el mínim d'habitatge públic i el màxim d'habitatge privat, obert a l'especulació".
La portaveu de Compromís, Papi Robles, coneixedora d'un barri que porta més de 20 anys demostrant que es poden canviar coses de forma comunitària, va lamentar que l'Ajuntament haja perdut "l'oportunitat de demostrar que l'urbanisme pot fer barri". Va argumentar el seu vot en contra assenyalant que en la negociació "ha faltat diàleg i no s'ha tingut en compte la transició amable entre la ciutat i l'horta".
El govern defén el projecte: "un dia positiu per a Benimaclet i per a València"
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, es va mostrar convençut que el planejament aprovat respon a les necessitats reals de la ciutat. Giner va destacar que donar l'impuls definitiu al PAI de Benimaclet va ser una de les prioritats que va marcar l'alcaldessa María José Catalá a l'inici del mandat, i que des de 2023 l'Ajuntament ha treballat per a convertir un projecte que portava més de dos dècades esperant en nous habitatges, zones verdes i millors equipaments.
"Gestionar és assumir la responsabilitat d'avançar, de resoldre dificultats i fer passos decisius per a comptar amb més habitatges, nous espais públics per a la ciutadania" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
L'edil va defendre que el projecte contempla "nous espais de convivència i millors connexions per als vianants", dona resposta a "la urgent necessitat d'habitatge" i planifica el futur de la ciutat incorporant propostes veïnals com els horts urbans. Per a ell, el 23 d'octubre de 2026 és "un dia positiu per a Benimaclet i per a València".
Queda per veure si la història li dona la raó. Benimaclet ha sigut sempre molt més que un solar pendent de desenrotllar: és un barri que ha sabut organitzar-se, reclamar i resistir. Que ara eixe mateix teixit social mire amb desconfiança el projecte aprovat no és un detall menor. El que es construïsca en eixos 268.142 metres quadrats definirà no sols l'skyline del nord de València, sinó també si la ciutat és capaç de fer urbanisme sense perdre l'ànima dels seus barris.