L'Ajuntament de València arribarà al ple del pròxim divendres amb el pressupost més ambiciós de la seua història davall el braç. Els comptes per a 2027 ascendixen a 1.361.149.384,98 euros, un 8,8% més que l'exercici anterior, i situen el consistori davant un any que no és qualsevol: serà l'últim del mandat de María José Catalá abans de les eleccions municipals de maig de 2027. Este dilluns, l'alcaldessa presentà els criteris generals del document davant el Consell Social de la Ciutat, l'òrgan de participació ciutadana que reunix veïns, organitzacions socials, veïnals, econòmiques i professionals, tal com exigix el Reglament de participació ciutadana.
Si se suma el sector públic local —organismes autònoms i empreses municipals—, el pressupost consolidat aconseguix la xifra històrica de 1.580.356.639,82 euros, un 11,7% més que en 2026. Per a fer-se una idea de la magnitud: el pressupost de fa tan sols quatre anys quedava molt lluny d'estes xifres. La ciutat creix, i els seus comptes també.
"L'objectiu del projecte pressupostari presentat és garantir la qualitat i la sostenibilitat dels servicis públics que presta l'Ajuntament, aportant seguretat jurídica i estabilitat institucional" - María José Catalá, alcaldessa de València
Quart any seguit de rebaixa d'impostos
Un dels missatges que l'alcaldessa repetí davant el Consell Social fon el de la continuïtat fiscal. Per quart any consecutiu, el pressupost manté la rebaixa d'impostos i taxes municipals, una línia que el govern local ha convertit en senyal d'identitat des que prengué les regnes del consistori. Al mateix temps, la previsió de deute municipal per al 31 de desembre de 2027 se situa en a penes 51,3 milions d'euros, una xifra que, en el context d'una ciutat de la grandària de València, reflectix un nivell d'endeutament contingut.
La despesa derivada de les operacions corrents —que inclou personal, servicis públics i transferències— ascendix a 1.067,9 milions d'euros, un 6,8% més respecte a 2026, i representa el 78,5% del total del pressupost de despeses. Dit d'una altra forma: quasi huit de cada deu euros aniran destinats a mantindre els servicis que els valencians utilitzen a diari. La plantilla municipal també creix: el pressupost contempla 90 noves places ocupades, la qual cosa portarà la plantilla total a 5.397 persones.
La DANA, protagonista de les inversions
Si hi ha un fil conductor que travessa les inversions de 2027, eixe és la reconstrucció després de la DANA del 29 d'octubre de 2025. La catàstrofe es convertix en protagonista de les inversions en infraestructura: la Delegació de Gestió d'Obres i Manteniment destina més de 75,1 milions d'euros a actuacions de transformació urbana, dels quals 54,8 milions estan vinculats directament a la recuperació de les zones afectades. A això se sumen 4,54 milions transferits al Consell Agrari per a actuacions en camins rurals en les pedanies danyades.
Les inversions totals previstes per a 2027 ascendixen a 278,9 milions d'euros, un 18,7% més que en el pressupost inicial de 2026. La inversió directa municipal passa de 184,29 milions en 2026 a 215,8 milions en 2027, un 17,1% més. Són xifres que, en paraules de la mateixa alcaldessa, definixen este document com a "fonamentalment inversor".
L'apartat de vivenda i urbanisme concentra una part significativa de l'esforç: dels 142,46 milions d'euros destinats a este àmbit, 106,37 milions corresponen a despesa d'inversió, la qual cosa suposa un creixement del 32% —és a dir, 25,9 milions més que l'any anterior—. En un context d'emergència habitacional que afecta a tota Espanya, esta aposta cobra especial rellevància.
Barris, cultura, esport i medi ambient
Els comptes també amplien partides en àmbits que toquen de prop la vida quotidiana dels barris. El pressupost de medi ambient s'eleva fins als 69,7 milions d'euros, un 20,8% més que l'any anterior, quan la partida era de 50,3 milions. Entre les actuacions previstes destaquen les obres dels trams X i XI del Jardí del Túria, millores en la xarxa de sanejament i abastiment, i la cura de la Devesa-Albufera.
En cultura, el pressupost recull projectes com l'Espai Valdés, la rehabilitació de l'artesonat en la Sala Daurada de la Llotja de la Seda —Patrimoni de la Humanitat—, les obres del Palau de Montortal, el futur Auditori de Benicalap i noves biblioteques en la Malva-rosa i Orriols. També s'inclou el Centre del Còmic. Una de les novetats més cridaneres és el bo lectura per a xiquets i xiquetes, dotat amb un milió d'euros.
L'impuls econòmic i comercial rep 46,9 milions d'euros, un 7,7% més, amb 10,2 milions per a innovació i promoció econòmica i 2,49 milions per a la renovació de mercats com el del Cabanyal, el Mercat Central, Rojas Clemente, Jerusalem i Russafa. L'esport, per la seua part, compta amb 30,8 milions, dels quals prop de huit corresponen a inversions en instal·lacions com el velòdrom Lluís Puig, el poliesportiu de Benicalap o el camp de futbol de la Torre-Faitanar.
Més ajudes socials i nous servicis
En l'àmbit social, el pressupost estén les ajudes d'escoles matineres al segon cicle d'educació infantil i amplia a 500 euros l'import de les ajudes per naixement, acolliment o adopció. També es reforça l'ajuda a domicili, una de les prestacions més demandades per una població que envelleix. Són xicotetes mesures que, sumades, canvien l'experiència diària de milers de famílies.
El Consell Social de la Ciutat, que va sesionar este dilluns amb la participació d'entitats veïnals, professionals i socials i dels grups polítics amb representació municipal, exercix precisament eixa funció: ser l'espai on la ciutat es mira a si mateixa abans que els números es convertisquen en llei. L'aprovació inicial del pressupost arribarà el divendres en el ple municipal. El que seguisca després —esmenes, negociacions, possibles vots en contra— determinarà si este document històric acaba sent també el que tanca en positiu el llegat d'un mandat que va arrancar amb la promesa de posar orde en les finances d'una de les ciutats més grans d'Espanya.