Quan els preus de l'energia es disparen i les llars més vulnerables són les primeres a acusar el colp, la resposta no sempre arriba de grans infraestructures ni de decisions preses a Brussel·les. A voltes arriba de la teulada d'un col·legi públic. Això és, en essència, el que està fent València: posar els seus propis edificis al servici de la ciutadania perquè la transició energètica no siga només un concepte en un document de política europea, sinó una realitat en els barris.
La ciutat ha sigut seleccionada com una de les deu experiències europees de referència de la campanya 'Homegrown Energy', una iniciativa impulsada conjuntament per la xarxa Energy Cities i el Pacte de les Alcaldies de la Unió Europea. L'objectiu de la campanya és precisament este: demostrar, amb casos reals i funcionant sobre el terreny, que les solucions locals poden donar resposta a alguns dels problemes més urgents del sistema energètic europeu, des de la volatilitat dels preus fins a la congestió de les xarxes o l'exclusió dels ciutadans amb menys recursos.
Teulades públiques com a palanca de canvi
El model valencià partix d'una idea aparentment senzilla, però amb gran impacte: cedir cobertes d'edificis municipals perquè les comunitats energètiques instal·len panells fotovoltaics i generen electricitat en autoconsum col·lectiu. La primera convocatòria inclou les antigues naus municipals de Daniel Balaciart, el CEIP Santa Teresa i el CEE Rosa Llàcer, amb una capacitat conjunta que supera els 230 kWp, suficient per a abastir un nombre significatiu de llars.
Però el projecte va més enllà de posar metres quadrats a disposició de plaques solars. Una part de l'energia generada es destinarà a edificis municipals i, també, a llars en situació de vulnerabilitat identificades pels servicis socials de l'Ajuntament. Dit d'una altra manera: la transició energètica amb criteris de justícia social, no només mediambiental.
"Les comunitats energètiques són una ferramenta clau per a democratitzar l'accés a l'energia renovable i perquè els beneficis de la transició energètica es queden en els barris i en les persones.", ha afegit Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de València
Mundina també ha subratllat el paper instrumental del consistori: "Des de l'Ajuntament estem posant a disposició recursos públics, cobertes municipals i l'acompanyament tècnic necessari, a través de València Sostenible, perquè la ciutadania puga participar activament en este nou model energètic."
València Sostenible, l'engranatge tècnic darrere del projecte
No basta tindre una teulada disponible. Muntar una comunitat energètica implica navegar per un laberint de tràmits legals, decisions tècniques, models de finançament i sol·licituds d'ajuda pública. Per a això existix l'organisme autònom municipal València Sostenible, que dona continuïtat al treball iniciat per la Fundació València Clima i Energia i actua com a brúixola tècnica per als qui volen sumar-se a estes iniciatives.
Els seus equips acompanyen les comunitats en tot el procés: des de la constitució jurídica fins al disseny de les instal·lacions, passant per l'anàlisi de viabilitat, la cerca de finançament i l'accés a subvencions. A més, impulsen la formació i la participació ciutadana, dos elements que determinen si una comunitat energètica prospera o es queda en paper mullat.
A València, una xarxa d'oficines d'energia locals ha contribuït a crear deu comunitats energètiques ciutadanes des de 2020 mitjançant assessorament expert i suport directe als veïns. Un recorregut que ara servix de model per a altres ciutats europees.
Un aparador europeu amb lliçó per a molts
La campanya 'Homegrown Energy', desenvolupada en col·laboració amb el Pacte de les Alcaldies, reunix deu històries de ciutats i regions que estan redefinint el que pot significar el lideratge municipal en matèria d'energia. Junt amb València participen altres territoris europeus amb propostes igualment innovadores, des d'Utrecht —que alleuja la congestió de la seua xarxa elèctrica mitjançant un sistema de cotxe compartit— fins a ciutats que aposten per la biomassa local o el finançament col·lectiu d'instal·lacions solars.
L'enfocament valencià és un exemple poderós de com la contractació pública social pot utilitzar-se per a combatre la desigualtat energètica mitjançant el lideratge municipal. No és un model d'elit tecnològica, sinó una aposta pragmàtica que qualsevol ajuntament amb voluntat política podria replicar.
La directora d'Energy Cities, Claire Roumet, ho ha expressat amb claredat: "València demostra que els municipis poden exercir un paper com a organitzadors de la comunitat local promovent energia renovable més accessible i amb beneficis que arriben a la ciutadania. L'experiència de la ciutat mostra com els recursos públics poden convertir-se en una ferramenta per a impulsar comunitats energètiques i avançar cap a un model energètic més just i participatiu."
Roumet també ha apuntat a una dimensió estratègica més àmplia: "Compartir estes experiències entre ciutats europees permet aprendre de solucions que ja estan funcionant sobre el terreny i aportar proves d'èxit per a aconseguir finançament tan necessari de projectes municipals."
Una ciutat, una xarxa, un moment clau
Les crisis recents a Europa han evidenciat la vulnerabilitat dels sistemes energètics que depenen de combustibles fòssils importats. En resposta, cada vegada més municipis estan apostant per solucions d'energia local per a augmentar la seua resiliència, reduir costos i enfortir les seues economies. En esta context, el model de contractació pública amb criteris socials que practica València no és només una bona pràctica: és una resposta concreta a una urgència col·lectiva.
Energy Cities agrupa més de 1.000 governs locals de 30 països i treballa per a accelerar la transició cap a sistemes energètics descentralitzats i renovables. València fa anys sent part activa d'esta xarxa, participant en iniciatives europees de cooperació i alineant-se amb els compromisos del Pacte de les Alcaldies en matèria de reducció d'emissions. Que ara siga un dels deu casos seleccionats com a referència continental no és casualitat: és el resultat d'anys de treball acumulat que, per fi, il·lumina també les llars que més ho necessiten.