Qui ha visitat el centre històric de València en temporada alta probablement l'ha vist alguna vegada: grups de turistes seguint a algú que parla amb seguretat sobre l'art o la història de la ciutat, però que no sempre porta l'acreditació que la llei exigix. L'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana han aprovat un protocol de col·laboració per a aturar de forma coordinada l'intrusisme en la professió de guia oficial de turisme, responent així a una reivindicació històrica d'estos professionals que portaven anys reclamant una resposta institucional ferma.
Una professió baix pressió
La figura del guia oficial de turisme no és un títol que s'adquirix de forma senzilla. En la Comunitat Valenciana, l'activitat està vinculada a una habilitació administrativa que funciona, en paraules del propi sector, "com si fora un carnet de conduir", perquè no és un títol acadèmic a l'ús, sinó una llicència que s'obté per mitjà d'un examen convocat per l'administració autonòmica. Sense eixa habilitació, exercir la professió és il·legal. I no obstant això, el problema creix.
Els propis professionals denuncien una «alarmant proliferació» d'agents —tant persones físiques com empreses— que operen en el mercat oferint visites guiades sense comptar amb la preceptiva habilitació oficial. El fenomen no és nou, però sí que ha guanyat en intensitat en els últims anys, impulsat en part per l'expansió de formats com els free tours i per l'arribada de mercats turístics emergents amb idiomes per als quals escassegen guies habilitats.
La situació va arribar a un punt d'inflexió en desembre de 2025, quan es va constituir formalment la Plataforma de Guies de Turisme de la Comunitat Valenciana per la Defensa de la Professió i contra l'Intrusisme, amb l'objectiu de frenar la creixent oferta d'activitats turístiques il·legals i exigir a les administracions públiques que facen complir la normativa vigent. El protocol aprovat ara és, en bona mesura, la resposta institucional a eixa pressió.
El que canvia amb l'acord
El protocol s'empara en la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que establix les bases de coordinació entre administracions públiques en matèria d'inspecció turística. En la pràctica, l'Ajuntament de València assumirà labors de suport a la inspecció turística, treballant de forma conjunta amb la Generalitat per a identificar i sancionar l'exercici il·legal de la professió.
Les actuacions no seran improvisades. Es definiran anualment per mitjà d'un cronograma específic i quedaran reflectides en el Pla d'Inspecció de cada exercici. És a dir, hi haurà planificació, seguiment i rendició de comptes. Entre els aspectes que contempla l'acord destaca també la reducció dels grups turístics acompanyats per guies oficials a 25 persones en tota la ciutat i a 20 en Ciutat Vella, la zona del centre històric amb major afluència de visitants.
"València vol oferir un turisme de qualitat, la qual cosa fa necessari posar en valor els professionals del sector, especialment els guies de turisme com a ambaixadors de la nostra ciutat" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
La regidora també va advertir que l'intrusisme "perjudica greument els qui sí que complixen amb els requisits legals i pot causar un dany a la imatge de València com a destí turístic d'excel·lència".
Més que un problema laboral
Seria un error reduir este debat a una simple disputa gremial. Amb l'excusa de l'acompanyament, s'estan realitzant explicacions històriques, culturals i patrimonials profundes, funcions que exigixen garanties de qualitat i coneixements acreditats, i que són pròpies i exclusives de la figura del guia de turisme habilitat. Dit d'una altra manera: no es tracta només de protegir un lloc de faena, sinó de garantir que els qui expliquen la història i el patrimoni d'una ciutat ho fan amb rigor i responsabilitat.
El major problema de l'activitat és l'intrusisme: persones que, sense l'habilitació corresponent i fora de la llei —tant des del punt de vista professional com fiscal—, oferixen els seus servicis sense cap tipus de garantia. Per al visitant, la diferència pot ser invisible a simple vista, però les seues conseqüències —informació errònia, falta de respecte a l'entorn, impacte en la imatge del destí— són perfectament reals.
L'acord entre l'Ajuntament i la Generalitat convertix València en una de les ciutats espanyoles que més decididament aposta per blindar la qualitat de les seues visites guiades. En un moment que el turisme de la ciutat viu un auge sense precedents, l'aposta per l'excel·lència i la regulació efectiva no és un luxe, sinó una condició necessària perquè el model turístic siga sostenible a llarg termini. El temps dirà si el protocol passa del paper al carrer, però els professionals del sector, per fi, tenen motius per a l'optimisme.