Un sol mort als carrers de València entre gener i maig de 2026. Set en el mateix període de l'any anterior. La dada parla per si sola, però el context la fa encara més significativa: darrere d'eixa caiguda hi ha un pla de seguretat viària dissenyat amb indicadors mesurables, tecnologia nova i una unitat policial que patrulla en patinet elèctric pels carrils bici de la ciutat. No és casualitat. És mètode.
La Policia Local de València ha presentat este dimecres, en el marc del Dia Mundial de la Seguretat Viària, el balanç operatiu dels primers cent dies del Pla Vector 2026-2030, el seu full de ruta estratègic per a reduir la sinistralitat a la ciutat. L'acte, celebrat a l'edifici municipal de la Farinera, va reunir tècnics, acadèmics, representants de la Fiscalia de Seguretat Viària i associacions de víctimes de sinistres. Els números del període gener-maig són, si més no, cridaners: els morts passen de set a un, els vianants registren zero víctimes mortals enfront dels tres del mateix tram de 2025, i els sinistres amb vehicles de mobilitat personal (VMP) cauen en cinquanta casos.
"Cent dies no són molts, però són suficients per a avaluar si la direcció és la correcta. El més important d'este període no és cap dada concreta de sinistralitat: és que hem instal·lat un mètode distint, basat en l'evidència, i eixe mètode ja està donant resultats." - Jesús Carbonell, regidor de l'Àrea de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de València
Un pla amb data límit i metes escalonades
El Pla Vector s'alinea amb l'Estratègia de Seguretat Viària 2030 de la DGT i establix com a objectiu reduir els registres de persones ferides de gravetat i mortes en sinistre viari al 50% en eixe horitzó. Però no es queda en una declaració d'intencions: fixa fites intermèdies del 20% de reducció en 2026, el 30% en 2027 i el 40% en 2028. És, en essència, una gestió per objectius aplicada a la seguretat al carrer.
Per a fer-ho possible, el cos ha apostat per la intel·ligència operativa. S'han definit sis indicadors clau (KPI) que funcionen com a sensors de l'estat de risc a la ciutat, i els dispositius de control es despleguen en funció d'eixes dades, no del costum ni de la disponibilitat d'efectius. La Secció de Motoristes, que des de 2024 assumix com a tasca principal l'atenció especialitzada als sinistres viaris, ha sigut redissenyada per a respondre amb major eficàcia i rapidesa, millorant la gestió inicial del sinistre. Hui compta amb 83 agents. A això se suma la creació d'un Departament d'Anàlisi Viària amb cinc agents d'intel·ligència operativa recolzats pel Sistema Intel·ligent d'Anàlisi de Sinistres Viaris (SIASV), i una dotació tecnològica que inclou cinc cinemòmetres fixos, un cinemòmetre embarcat en vehicle, un altre específic per a VMP, dos lectors de matrícula 360° i un fotorroig.
Dotze agents en patinet: l'aposta més visible del pla
Si hi ha una mesura que resumix el canvi de mentalitat que proposa el Pla Vector, és el Grup d'Inspecció i Vigilància de Vials Ciclistes (GIVIC). Es tracta d'una nova unitat els agents de la qual patrullen en VMP pels carrils bici per a detectar infraccions relacionades amb la velocitat, les distraccions, l'ús del casc i per a auditar l'estat del carril, la senyalització i els elements de seguretat. Dotze agents. Més de dos-cents quilòmetres de carril bici. I, segons la Policia Local, el primer model de patrullatge d'este tipus a Europa.
La raó de ser de la unitat no és arbitrària. Els sinistres amb VMP implicats han passat de 346 en 2019 a 1.192 en 2025, una multiplicació per 3,5 en a penes sis anys. En 2025, tres usuaris de patinet o bicicleta elèctrica van perdre la vida als carrers de la ciutat. Entre febrer i maig de 2026, el GIVIC ha immobilitzat 480 vehicles de mobilitat personal per incompliment de les condicions tècniques per a circular, molts d'ells manipulats per a superar el límit legal de velocitat.
"El carrer ha canviat i la forma de protegir-lo ha de canviar amb ell. El GIVIC és la nostra manera de dir que estarem on estan les persones." - Ángel Albendín, comissari principal cap de la Policia Local de València
La dada que ningú esperava: les drogues tripliquen l'alcohol al volant
En febrer, la Unitat de Seguretat Viària va realitzar un estudi de prevalença d'una setmana de duració en els set districtes policials, amb controls en horari de matí, vesprada i nit. La mostra va ser àmplia i no esbiaixada: qualsevol conductor que passava pel punt de control era sotmés a les proves. El resultat sobre l'alcohol va ser, en certa manera, una bona notícia: de 467 proves realitzades, només dos van donar positiu exclusivament en alcohol, un 0,42%. El missatge de les campanyes de conscienciació ha calat.
Però el quadre canvia radicalment en mirar les drogues. 39 conductors van donar positiu en substàncies estupefaents sobre eixes mateixes 467 proves: un 8,35%, nou vegades la ràtio de l'alcohol. El consum de drogues en conductors no només és més freqüent que el de l'alcohol, sinó que el triplica en incidència segons els paràmetres de l'estudi. Un problema silenciós que, fins ara, no sempre ha rebut la mateixa atenció mediàtica que l'alcohol.
La velocitat va llançar un altre senyal d'alarma. El control va abastar el pas de 209.174 vehicles en cinc punts d'accés a la ciutat. La velocitat mitjana registrada va ser de 48 km/h, la qual cosa podria paréixer raonable. El problema és que el 39% d'eixos vehicles circulava per damunt dels 50 km/h permesos en eixos trams. Quasi quatre de cada deu cotxes. Estes dades no s'han quedat en un informe; han servit perquè el Departament d'Anàlisi Viària planifique on, quan i com intervindre durant el segon semestre de l'any.
Els vianants, els grans beneficiats
L'anàlisi per col·lectius mostra que les millores es concentren especialment en vianants i micromobilitat. El vianant, històricament un dels col·lectius més vulnerables en el trànsit urbà, ha passat de registrar tres víctimes mortals en els primers cinc mesos de 2025 a cap en el mateix període de 2026. El regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, i el cap de la Policia Local, Ángel Albendín, han sigut els encarregats de presentar les dades després de la posada en marxa de les primeres mesures.
El Pla Vector no és el primer intent d'abordar la seguretat viària a València de forma sistemàtica, però sí el més ambiciós en termes de metodologia i rendició de comptes. El pla preveu revisions trimestrals i avaluacions anuals del grau de compliment dels objectius. Amb cent dies de recorregut i les primeres dades sobre la taula, la ciutat té una referència clara amb la qual mesurar el camí que queda per davant: arribar a 2030 amb la mitat de morts i ferits greus als seus carrers. Que el primer semestre apunte en eixa direcció no és el final de l'esforç, sinó, potser, la primera prova que el mètode triat té sentit.