Una extensió de vorera d'aproximadament 17 metres. Això és tot el que fa falta, a voltes, per a canviar la forma que els conductors perceben un carrer. L'Ajuntament de València ha intervingut esta setmana al barri de la Malva-rosa amb una mesura de pacificació del trànsit al carrer Enginyer Fausto Elío que, encara que discreta en aparença, respon a una demanda veïnal concreta: massa vehicles circulaven massa ràpid per una via amb un pas de vianants just enfront d'un parc infantil.
Una "orella" que obliga a frenar
La solució adoptada pel Servei de Mobilitat del consistori té nom tècnic —extensió de vorera— però els urbanistes la coneixen popularment com a "orella". Mitjançant pintura i pilons, s'ha creat una espècie d'eixida de vorera d'aproximadament 17 metres de longitud que romp visualment la recta del carrer en el seu encreuament amb Joan Soriano i Esteve, forçant els conductors a reduir la marxa de forma natural, sense necessitat d'un radar ni d'un senyal d'advertència. La psicologia del trànsit porta dècades demostrant que els conductors adapten la seua velocitat a la geometria de la via: si el carrer pareix estret i amb obstacles, el peu afluixa l'accelerador.
L'actuació no és casual. Se situa exactament enfront del pas de vianants que dona accés al parc infantil, un punt especialment sensible on la presència de xiquets i xiquetes fa que qualsevol excés de velocitat tinga conseqüències potencialment greus. La Malva-rosa és un barri del districte Poblats Marítims amb més de 13.000 habitants, una zona costanera de perfil residencial en la qual la convivència entre trànsit rodat i ús per a vianants ha sigut històricament un punt de fricció. Els mateixos veïns porten anys reclamant una nova jerarquització del trànsit que diferencie el viari de connexió amb la ciutat del trànsit intern del barri.
Reordenació de l'aparcament a Joan Soriano i Esteve
La intervenció no es limita a frenar cotxes. Al carrer de Joan Soriano i Esteve, l'Ajuntament ha aprofitat l'actuació per a reordenar per complet l'estacionament: s'han habilitat huit places per a turismes en cordó i quatre places específiques per a motocicletes. Un nombre modest, però amb una lògica de seguretat ben definida.
Les places de moto no s'han col·locat en qualsevol punt del carrer. S'han senyalitzat contigües als passos de vianants, una disposició que no és nova a València però que ara té rang normatiu. El nou Reglament General de Circulació, aprovat per mitjà del Reial Decret 465/2025, de 10 de juny, establix esta ubicació com d'obligat compliment en matèria de senyalització de trànsit. La idea és tan senzilla com efectiva: una moto aparcada al costat del pas de vianants actua com a element dissuasori que impedix que altres vehicles bloquegen la visibilitat de l'encreuament, la qual cosa resulta especialment rellevant quan els qui creuen són persones majors, xiquets o persones amb mobilitat reduïda.
Esta actuació s'emmarca dins de les polítiques municipals de millora de la seguretat viària i pacificació del trànsit urbà que l'Ajuntament de València ve impulsant en distints barris de la capital, amb intervencions similars ja executades en altres punts de la ciutat.
Veïns escoltats, carrer transformat
Hi ha alguna cosa significativa en este tipus d'actuacions que va més enllà de l'urbanisme: la queixa veïnal es convertix en obra. No sempre ocorre així, i no sempre ocorre tan ràpid. En este cas, els residents de La Malva-rosa alertaren sobre la velocitat dels vehicles en eixe tram i el servici de Mobilitat va respondre amb una intervenció física permanent, no amb una campanya de conscienciació ni amb més senyals que els conductors acaben ignorant.
Les obres a l'entorn de La Malva-rosa han buscat en els últims anys dotar de més seguretat els accessos a zones sensibles i crear recorreguts més segurs per al pas de persones. La intervenció en Fausto Elío és, en eixe sentit, un anell més d'una cadena de transformacions que pretenen tornar l'espai urbà als qui van a peu, especialment als més vulnerables. Perquè una ciutat que protegix els seus xiquets a la porta d'un parc no sols millora la seua seguretat viària: millora, sobretot, la seua qualitat de vida.