Una aposta per recuperar la tradició de la Dansa dels Seises

En 2016, el Col·legi Seminari del Corpus va vetar la Dansa dels Seises durant la celebració de l'Octava

Guardar

danzas-seises
danzas-seises

En 2016, el Real Col·legi Seminari del Corpus Christi de València vetava la tradicional Dansa dels Seises, una data que es va quedar gravada com una nova prohibició, que s'afegia a la llista de prohibicions que ha patit aquesta dansa al llarg de la seua història. Les raons: que no s'ajustava als cànons litúrgics de l'Església, i li restava solemnitat a l'acte religiós de l'Octava. No obstant això, aquest veto va generar sorpresa entre els amants d'aquesta festa, ja que no solament era el fermall d'or en l'Octava del Corpus, sinó que es tractava d'un acte carregat de plasticitat i fervor que atreia valencians i visitants.

Des d'eixe moment, els defensors de la Dansa dels Seises han lluitat perquè es recupere eixa tradició, encara que siga fora de les portes de l'Església. Per això, no solament van comptar amb la mediació de l'Ajuntament de València per a evitar la pèrdua d'aquesta dansa, sinó que, en aquesta ocasió, han sol·licitat a la Generalitat Valenciana que aposte per la recuperació d'aquesta tradició, i que forme part del patrimoni cultural valencià, ja que la ciutadania pot seguir gaudint d'ella en altres espais emblemàtics de la ciutat de València com el Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Es tracta d'una peça del patrimoni important amb poques referències més enllà de València o Sevilla

El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, també va intervenir en el seu moment per la recuperació d'aquesta dansa que, tal com explicava, 'es tracta d'una peça del patrimoni important amb poques referències més enllà de València o Sevilla, i l'obligació de tots és conservar el Patrimoni Ritual'. De moment, el Corpus va tornar a tancar els seus actes sense comptar amb ella, però s'espera que, prompte, aquesta dansa recupera el lloc que es mereix.

La Dansa dels Seises van ser realitzades per encàrrec del Patriarca de València, Sant Joan de Ribera, potser pel seu origen sevillà, lloc on va nàixer aquesta dansa. Així, els Seises es van començar a instaurar en el cap i casal, encara que sempre qüestionades per l'Església. Cal recordar que, en els últims anys de vida, el mateix Sant Joan de Ribera les va prohibir, però era tal el fervor dels valencians que les van continuar realitzant en altres espais de la ciutat, fent créixer la seua fama any rere any.

Fa vuit anys, un grup d'experts va tornar a recuperar la Dansa dels Seises, que es va mantenir present en la celebració del Corpus fins que, en 2016, es va produir un nou veto per part del Col·legi Seminari del Corpus, que és l'encarregat d'acollir l'Octava. I és que aquesta dansa, tradicionalment, era interpretada per xiquets, que realitzaven el seu ball en l'altar i en el claustre.

València té l'única partitura d'Espanya concebuda per a ser interpretada dins d'una església

Hui dia, els defensors de la Dansa dels Seises només volen que se seguisca celebrant, encara que siga fora de l'Octava. Però recorden que València té l'única partitura d'Espanya concebuda per a ser interpretada dins d'una església. De moment, farà falta esperar per a conéixer si la Generalitat Valenciana també aposta per la defensa d'aquest ball.

Els Seises de Sevilla

La Dansa dels Seises de València té els seus orígens en la de Sevilla. Igual que ocorria en la nostra ciutat, els xiquets, vestits amb un gipó de color roig, ballaven acompanyats, en un primer moment, per la música d'un pandero i, a partir del segle XVI, per unes castanyoles. Encara que els balls dels seises són representacions serioses i cerimonioses, la veritat és que mai han sigut ben rebudes per l'església. Alguns arquebisbes van intentar, també a Sevilla, eliminar aquesta dansa, però el cabildo catedràtic va acudir al Papa, aconseguint que es mantinguera una tradició que, a València, volen tornar a recuperar.
Destacats