Imagina que el cotxe sap que estàs esgotat abans que tu mateix ho admetes. Sense polseres, sense elèctrodes, sense cap sensor pegat a la pell. Només una càmera analitzant la teua cara i els teus senyals fisiològics mentre conduixes. Això és, en essència, el que l'Institut de Biomecànica de València (IBV) ha estat provant en els carrers de la ciutat: un sistema capaç de registrar les constants vitals del conductor en temps real per a detectar estats de fatiga, estrés o alteració emocional.
Càmeres que lligen el cos sense tocar-lo
La tecnologia es diu VitalWise i funciona per mitjà de càmeres d'alta precisió que capten imatges del conductor mentre està al volant. A partir d'eixes imatges, el programari extrau senyals fisiològics —ritme cardíac, freqüència respiratòria i saturació d'oxigen— i analitza els gestos facials de l'usuari. El sistema també pot sincronitzar-se amb la telemetria del vehicle, creuant dades biomètriques amb informació sobre velocitat, frenades o canvis de carril. Tot això sense cap contacte físic amb la persona.
El que fa especialment interessant VitalWise és que el seu programari no ha sigut entrenat en un laboratori amb maniquins o simulacions: ha sigut calibrat amb sensors de contacte d'alta precisió per a garantir que els mesuraments a distància siguen igual de fiables que els obtinguts amb equips clínics convencionals.
"A totes elles els hem registrat constants com el ritme cardíac, el respiratori i la saturació d'oxigen. Estos indicadors permeten determinar l'estat de la persona conductora, el seu nivell d'estrés, fatiga o estat emocional" - José Solaz, director d'innovació en automoció i mobilitat de l'IBV
Seixanta voluntaris, carrers reals
La prova pilot no es va fer en un circuit tancat ni en un simulador. Seixanta persones de diferents sexes i edats van conduir pels carrers de València mentre el sistema registrava les seues constants vitals. Esta diversitat de perfils no és un detall menor: la variabilitat fisiològica entre persones de distintes edats i gèneres és un dels majors reptes a l'hora d'entrenar algoritmes de salut, i fer-ho en condicions reals multiplica la robustesa del model.
El projecte forma part del Sandbox Urbà de València, un instrument que té per objectiu incentivar i impulsar la innovació, la investigació i el desenvolupament tecnològic oferint a les entitats interessades la ciutat de València com a escenari idoni per a la realització de les seues proves en un entorn real i urbà. València és una de les primeres ciutats europees que oferix un Sandbox d'escala urbana amb més de 100 recursos municipals en el qual es poden testar les solucions més innovadores que faciliten la vida de la ciutadania.
"Una vegada més permet ser un camp de proves i testatge per a idees i solucions innovadores i eficients. En els nostres carrers s'ha pogut provar un sistema que oferix seguretat i confort en els vehicles del futur" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Un laboratori urbà que complix el seu primer any
VitalWise no és l'únic projecte que ha passat per este entorn d'experimentació. El Sandbox Urbà de València celebra el seu primer aniversari amb un balanç positiu: 143 recursos urbans disponibles i 12 projectes pilot en marxa, amb altres cinc en fase d'avaluació. En estos 12 mesos, startups, universitats i empreses han experimentat amb proves reals en mobilitat, turisme, robòtica, salut i sostenibilitat.
Entre les iniciatives destacades figuren sistemes de neteja autònoma de carrers i platges, el projecte Flash Park per a l'aparcament intel·ligent, la tecnologia de participació ciutadana CitizenBack, la plataforma HortaTech per a la gestió eficient del reg de l'horta mitjançant fibra òptica i sensors, o l'avaluació de l'impacte del turisme MICE mitjançant el projecte europeu Zentropy MICE.
El model està atraient l'atenció més enllà de la ciutat. Altres ciutats com Madrid, Saragossa o Barcelona estan seguint l'estela marcada per València en matèria d'experimentació urbana regulada. L'Ajuntament ja ha anunciat que reforçarà la col·laboració amb la xarxa d'instituts tecnològics en 2026 mitjançant un conveni de 50.000 euros, amb l'objectiu d'accelerar la transferència tecnològica i permetre que les solucions arriben abans a l'entorn real.
La pregunta que deixa VitalWise sobre la taula va més enllà de la tecnologia en si mateixa: si un sistema així arribara a integrar-se de sèrie en els vehicles, ¿podria el cotxe alertar-nos —o inclús frenar-nos— abans que la fatiga es convertisca en tragèdia? La resposta dependrà, en part, del que estos mesos de prova en els carrers de València hagen sigut capaços de demostrar.