Costà 3.250 pessetes. Per a fer-se una idea del que suposava eixa xifra en 1926, l'entrada al camp de Mestalla per a veure el València FC valia 1,50 pessetes. Pel preu d'unes 2.166 entrades al futbol, l'Ajuntament de València comprà el terreny on hui s'alcen els xiprers del cementeri municipal de Massarrojos. Este 31 d'octubre, mentres mitja Espanya recorda els seus morts, eixe xicotet camposant de la pedania de Pobles del Nord complix exactament cent anys de vida.
Una compra de ple, una inauguració històrica
Fou la Comissió Permanent de l'Ajuntament de València la que, en la seua reunió del 31 de març de 1926, acordà l'adquisició d'un terreny a don José María Belenguer per a alçar el camposant. A penes dos mesos després, el 31 de maig d'aquell mateix any, el cementeri obria les seues portes. Un cartell en la part alta del pòrtic d'entrada ho recorda amb la precisió de qui sap que les dades també són memòria: "S'inaugurà el 31 de maig de 1926, sent alcalde de València Luis Oliag Miranda i president delegat de Cementeris, Luis Miralles Pelecha". Pocs mesos més tard, l'11 d'octubre de 1926, el Ple de l'Ajuntament nomenava en sessió vespertina Domingo Delgado Tejedor com a primer sepulter del recinte.
En la memòria oral del poble perviu inclús el record del trasllat dels cossos des de l'antic al nou cementeri, filmat potser en cinema mut de 35 mil·límetres. Una imatge que, d'existir, seria hui un document històric de valor incalculable.
Un rectangle amb història i catalogació oficial
El cementeri de Massarrojos i les restes del seu antic viacrucis estan catalogats com a Bé de Rellevància Local (BRL) per la seua condició d'espai etnològic d'interés, eixe reconeixement oficial que convertix un lloc quotidià en patrimoni col·lectiu. La documentació municipal el descriu amb precisió quasi geomètrica: "un paral·lelogram rectangular, allargat en la direcció de la façana", amb un perímetre de nínxols i un eix central al voltant del qual es distribuïxen panteons i camps de tombes.
L'accés es produïx a través d'una porta lleugerament ladejada respecte al rectangle que conforma la propietat. A ambdós costats del pòrtic, la capella i el depòsit de cadàvers. Després, el silenci i els xiprers, sempre allargats. Els panteons de les famílies Senent, Castellano i d'algunes víctimes de la Guerra Civil, construïts en pedra calcària, cedixen el pas a sepultures en terra i a un rastre de làpides negres i blanquinoses que conten, sense paraules, els cognoms del lloc: Doménech, Senent, Bosch, Ibáñez, Alandes…
L'il·lustre veí que dorm entre horts
Hi ha un nínxol discret, assenyalat amb lletres daurades, que guarda un dels secrets més ben guardats d'este cementeri. En ell descansen les restes de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, un dels grans erudits de la cultura valenciana del segle XX. Nascut a Sueca el 10 de setembre de 1877 i mort a València l'11 de novembre de 1971, va ser historiador, industrial, escriptor, lingüista, bibliòfil i editor. La làpida el situa en el temps amb la llengua que ell mateix va defendre: "Nat a Sueca lo 10-9-1877; Mort a Valencia lo 11-11-1971".
La donació de la seua biblioteca, composta per més de 40.000 obres, va ser el nucli principal de la Biblioteca Valenciana, que des de 2010 es denomina Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L'arxiu i la biblioteca personal que va donar estaven compostos per 2.750 manuscrits, 10 incunables, 320 impresos del segle XVI, 900 del XVII, 3.900 del XVIII, 10.000 obres del XIX i 20.500 del XX, a més de 5.000 números de publicacions periòdiques i 630 documents. Tot eixe llegat descansa hui en l'antic Monestir de Sant Miquel dels Reis. Entre la tomba de Nicolau Primitiu i la seua biblioteca només hi ha una hora i mitja a peu, i el mil·lenari trencadís d'horts i bancals de la Vega de València.
Junt a ell jaixen la seua esposa Maria Antonia Senent Ibáñez, coneguda com Tonica la farinera, i els seus fills Ampa i Doménech. Una família que va triar Massarrojos per al seu últim repòs, com tantes altres que porten generacions donant cognom a estes terres.
El cementeri de poble que s'adapta al segle XXI
Cent anys després de la seua obertura, el cementeri de Massarrojos continua evolucionant. Com altres cementeris municipals, ha incorporat columbaris per a acollir urnes amb cendres, una opció que creix en les ciutats però que en el Cap i Casal no ha desplaçat l'enterrament tradicional: els valencians continuen preferint la sepultura a la incineració. Lluny queden ja els costums d'amortallar el finat amb l'hàbit d'alguna congregació pròxima, de Godella o Montcada.
La visita al recinte és gratuïta en el seu horari habitual, però qui vulga quedar-se més temps haurà d'ajustar-se a les tarifes de l'Ordenança fiscal municipal. La quota inicial d'un nínxol senzill per cinc anys ascendix a 158,14 euros en tots els cementeris municipals de València, amb renovacions quinquennals al mateix preu. Un allotjament temporal de 50 anys costa 950,07 euros. Per a qui preferisca una cripta amb capacitat per a tres cossos i un període màxim de 50 anys, el cost ronda els 12.000 euros, encara que esta opció només està disponible en la secció 20a del Cementeri General i en la secció 4a del de Campanar.
El comiat de la Mare de Déu
Qui ix del cementeri de Massarrojos ho fa davall la mirada d'un panell ceràmic fabricat en Manises, amb la figura blavosa de la Mare de Déu dels Desamparats i un lema gravat en valencià: "Mare dels Desamparats, jamai ens desampareu ni en la vida ni en la mort ni en lo Tribunal de Déu". És el mateix tancament que tenen la resta de cementeris municipals de València, una constant que unix en un mateix gest de comiat a tots els cementeris de la ciutat. Cent anys després d'aquelles 3.250 pessetes, Massarrojos continua sent el que sempre va ser: un lloc on el temps s'atura, els cognoms romanen i la memòria d'un poble troba la seua forma més duradora.